Aquest passat setembre, de l’11 al 14, es va celebrar la quarta edició del Calella Harmonica Festival. Afortunadament hi vaig poder assistir com a convidat amb l’exposició “Preses Falses. 40 anys de Blues a Barcelona”. Yheah!

L’organització havia contactat amb mi dies abans i vam organitzar-ho tot perquè l’exposició pogués estar present durant el festival i, de passada, gaudir-ne plenament.

És curiós que un festival es dediqui a aquest aparentment petit instrument, però un cop hi assisteixes confirmes que pot ser petit, sí, però té molt de poder. I no només en el terreny que jo coneixia més —el Blues— sinó també en una gran varietat d’estils musicals: del Jazz al Bluegrass, passant per gairebé qualsevol estil que tingui algun bufador disposat a explorar-lo.

Si t’agrada l’harmònica, no et perdis aquesta cita anual a la bonica i propera població de Calella, ben comunicada amb el tren (quan la Renfe funciona) i amb platja i tot el que hom pot necessitar.

El festival no aposta només pels concerts d’harmònica amb una programació variada i magnífica, no! L’oferta cultural s’obre a més disciplines: masterclasses amb grans professionals (per a tots els públics, des d’infants fins a músics consolidats), fotografia (enguany la meva expo!) i fins i tot gastronomia, amb una paella marinera espectacular que diumenge ens va fer llepar els dits després d’una actuació col·lectiva amb la majoria de músics que havien passat pel festival. Què més es pot demanar?

Jo hi vaig ser el vespre de dissabte i el diumenge fins a acabar amb la paella, així que us deixo unes poques fotografies de l’actuació de l’Ariel Bart, una jove harmonicista que em va deixar flipat amb el seu estil propi, que jo classificaria com a jazz contemporani, molt ben acompanyada de teclat i contrabaix. Estigueu atents: està a punt de treure disc nou!

Després, el més conegut per residir a Barcelona, Cece Giannotti, que amb la seva banda —Joan Comaposada al baix, Francesc Chaparro a la bateria i en Bernat Casares a les tecles— va comptar amb Joan Pau Cumellas, que a més de ser un dels harmonicistes més potents d’aquí (i d’allà) és un dels culpables que puguem gaudir d’aquest petit gran festival, ja que n’és el director artístic.

Per acabar la gran nit de dissabte, es va fer una jam session convidant alumnes de les masterclasses, músics participants i coneguts a sumar-se a la festa de la música en viu.

Diumenge, havent dormit una mica i després d’una agradable passejada per la platja, vaig poder assistir també al concert de cloenda, amb un exèrcit d’harmonicistes d’arreu sumant-se a l’escenari amb la base musical del festival, CeCe and company. Una manera fantàstica d’acabar l’edició i d’agafar gana —tot bufant!— per atacar la paella que tant va agradar a tothom.

Un plaer haver conegut aquest festival, que ja sembla ben consolidat i amb corda per arribar, com a mínim, a la vintena edició. Ànims i endavant!