Totes les fotografies d’aquest vídeo estan protegides per drets d’autor. Per a llicències, còpies o accés a la sèrie completa, pots contactar amb l’autor.

---

Tot a la vida té un final, i si a més un està gaudint del que fa, aquest arriba prest, sense quasi avisar. Així que tocava enfrontar el meu darrer dia del meu primer Jazz I Am a tope.

Malauradament, no vaig poder assistir al Showcase del matí, amb Giulia Valle, Escarteen Sisters i Vic Mirallas, però sí que, havent dinat, vaig poder arribar al Showlabels, que em tenia ben encuriosit.

Showlabels

Aquesta paraulota no és res més que un espai dedicat a descobrir el treball dels segells discogràfics i conèixer els artistes per als quals aporten. Com bé és sabut, dins l’ecosistema de la música de jazz els segells són molt importants, mutant i adaptant-se per sobreviure a l’era de l’estreaming. Per fortuna, compten amb fans que saben apreciar la qualitat dels bons enregistraments i tot el que la alta fidelitat aporta a l’hora de gaudir del nostre vici.

Enguany, en Jordi Pujol ens va presentar les novetats del segell que va fundar i dirigeix, Fresh Sound New Talent. Tots de tall contemporani, van ser breument presentats i escoltats. Ja he pres bona nota del segell i n’estic començant a escoltar amb molt de gust algunes de les seves propostes com Vanisha Gould & Chris McCarthy, Jakob Dreyer, Iannis Obiols, Tom Ollenforff, Alden Jellmuth o Javier Rojo.

Showcases

Finalment, el darrer bloc de presentació de propostes jazzístiques. Totes de nivell, és clar, però a més ben variades.

Gràcia x de la Cruz

Intensos, els definiria jo. Ja van avisar que el tast que oferien era la part més ràpida i enèrgica del seu repertori, per lluir-se tècnicament, però que dins el repertori compten amb valses i molta varietat rítmica.

A mi la proposta m’ha semblat massa flamenc-classic i tal vegada menys jazzística, però qui sóc jo per valorar? Ningú. Sigui com sigui, m’ha encantat submergir-me dins el piano més flamenc dels que he sentit aquests dies. Impecables en l’execució, també cal destacar-ho.

Formació:

• Guillem Gràcia | piano
• Joaquín de la Cruz | bateria, percussió

Magnificat

Proposta, si més no, singular. Magnificat és un càntic del primer capítol de l’Evangeli segons Lluc. Aquest concert, que podria ser una mena de gospel mediterrani, és una oració per la salvació dels pobles, per la pau o per la fraternitat entre tots els habitants del planeta.

Badry Razen —que canta en italià, anglès i àrab (Darija)— omple tot l’escenari amb una potent lírica que va acompanyada al piano (orgue habitualment) i un excel·lent trompeta que deixa bocabadat amb la seva refinada i acurada tècnica.

Una proposta molt lírica i original. Encara que a mi tot el tema religiós em provoca un rebuig irracional, he de reconèixer que la proposta és tan agosarada com perfectament interpretada. Una bona forma de fugir dels convencionalismes retornant a la música d’arrel.

Formació:

• Badrya Razem | veu
• Giovanni Falzone | trompeta
• Roberto Olzer | teclat/orgue

Andrew Moreno

Andrew va presentar el seu àlbum debut amb el seu darrer trio establert a Rotterdam, Axiom. Amb ell han revolucionat l’escena europea, girant pels principals escenaris del vell continent.

Una proposta marcadament free, on la sofisticació de les composicions —ben amanides amb joguines digitals— sonen delicades i sofisticades a la vegada que respiren improvisació i llibertat en una mena de caos sonor que entra al cervell de l’oient de forma increïblement agradable. Per a mi, un gran descobriment que, si s’escolta amb atenció, et transporta a espais i situacions ben curioses.

Formació:

• Andrew Moreno / guitarra
• Jonathan Ho / contrabaix
• Tristan Renfrow / bateria

Tumbando a Monk

Por, molta, feia aquesta proposta pel seu títol. Una mica acollonidet vaig assistir a la proposta que tocava al gran geni Thelonious Monk. La por era que el menystinguessin o que no el respectessin. No soc gaire fan de les bandes tribut, però, gràcies senyors, al contrari: és de les propostes que, lluny de voler ser una fotocòpia fàcil, arrisquen agafant les composicions d’un dels genis que més admiro dins el món del jazz i li donen la volta interpretant-les amb respecte i qualitat.

Els gaditanos van aportar ritmes caribenys, jazz llatí amb pinzellades de Cadis, festius, ballables, i amb un gran respecte al geni. Aquesta actuació va esdevenir la cirereta perfecta per acabar aquest festival jazzístic, del qual ja m’en declaro fan incondicional.

No deixeu de gaudir-ne, millor en directe, però també en disc. Us en deixen una mostra en forma de petit clip.

Formació:

• Pol Padrós | trompeta
• Pedro Cortejosa | saxo tenor i percussions
• Javier Galiana | teclats
• Javier Bermúdez | baix elèctric
• Juan Sainz | bateria
• Malick Mbengue | percussió