Viure a Nou Barris té aquestes coses: a vegades estressa una mica, però també et posa al davant més d’una oferta festiva en una sola nit. I, en general, de força qualitat.

Després de sopar venia de gust sortir a passejar i agafar una mica l’aire. Mirant l’oferta del dia, ens vam decantar per un valor segur: els ja clàssics Morosito, que jugaven a casa dins les festes de Trinitat Vella. Com era d’esperar, no van decebre gens i van acabar el concert amb la cirereta habitual: la intervenció de la gran Marina, que sempre suma un punt extra d’energia i festa.

El dissabte ja havia estat intens i el cos anava justet, però tenia curiositat per veure Tribade, un grup de hip-hop amb base urbana que no es queda gens curt en les fusions: flamenc, rumba, afrotrap, reggaeton i fins i tot pinzellades de soul.

Eren també protagonistes de la festa jove de Roquetes —ben a prop—, així que, passejant per la fresca de la nit, vam fer cap a l’anfiteatre, on ja havia començat el concert.

Sobre l’escenari no hi ha instruments tradicionals, però això no és cap problema: actitud, discurs i presència en tenen de sobres. Tot i no ser el meu terreny més habitual —serà cosa de l’edat o de les inèrcies— la veritat és que m’ho vaig passar molt bé. El cos, de fet, demanava moviment constant.

Alguns discursos em van passar de llarg, potser per desconeixement o distància generacional, però això no va impedir que l’experiència fos intensa i molt viva.

La cultura té això: et força a sortir de les zones còmodes i et recorda, de tant en tant, que encara hi ha moltes maneres d’explicar-se i de viure la nit, sobretot quan l’estiu apreta de valent.