Low-fi; menys megapíxels, més experimentació.
Al voltant de l’any 2011 vaig adquirir —en un rampell consumista, impulsiu i poc meditat— la càmera d’origen nipó Superheadz Digital Harinezumi. Aquesta no destaca per altres prestacions —la seva llista de característiques tècniques aleshores ja feia riure (les teniu al final d’aquest article)—, però sí que tenia molta personalitat i garantia experimentació i diversió. N’havia llegit sobre la seva existència a xarxes, en pàgines força freakies que sovintejo.
Sí, com bé imagineu, no és precisament una càmera per portar a un encàrrec professional. Però el que sí assegura és diversió i resultats sempre aleatòriament sorprenents. Ja aquell mateix 2011 vaig poder estrenar-la durant una escapada estiuenca al sempre poètic París. Allà, sense saber encara massa ni com fer-la servir, va donar-me sorpreses com aquesta visió única de la Torre Eiffel, que, encara que vaig repetir unes quantes vegades, en cap cas va quedar mai igual.
Aquesta és, tal vegada, la fotografia de París que més va agradar-me: té màgia, té personalitat i té 921.718 bytes en total.
Bé, el que no m’agrada d’aquesta càmera Harinezumi (ハリネズミ) —que vol dir eriçó (hedgehog)— és que utilitza piles CR2, que no són senzilles de trobar en un comerç de barri ni són barates. Per això no l’he utilitzada tant com es mereix.
Però de tant en tant la trobo per casa, compro un parell de piles i la trec a passejar. Precisament aquests dies l’he vist i m’ha fet llàstima. Està velleta, tronada, apedaçada amb cinta adhesiva perquè faci contacte la pila i, a més, amb el visor —d’alta tecnologia— ben trencat.
Però, sens dubte, té un “nosequé” que la fa màgica. I el poc que he sortit aquesta Setmana Santa —coses del directe— ho he aprofitat per copsar el que veig quasi a diari, però amb una visió ben diferent. Petita, hi cap a la mà. S’hi adapta i sembla pensada per ser discreta i convidar a fer fotografies a l’alçada del maluc, de manera instintiva i sense por de disparar; la targeta sembla infinita amb una resolució tan ínfima.
Bé, de ben segur no és la primera vegada que en parlo, però és que, a vegades, gaudeixo molt més amb una joguineta com aquesta que amb el darrer model de les grans marques. Us animo a trobar-ne una i provar-ne la sensació.
Per al moment, podeu veure alguns resultats en aquest vídeo, per no deixar de donar la pallissa amb les meves “cosetes”, és clar.
Algunes de les seves característiques tècniques (Harinezumi 2):
- Resolució: 2–3 MP
- Resolució foto: fins a 2048 × 1536 px
- Format imatge: JPEG
- Vídeo: 640 × 480 px (AVI)
- FPS vídeo: 30 / 8 / 1 fps segons mode
- ISO: 100 / 800
- Òptica: lent fixa f=4.0 mm (equiv. ~38 mm)
- Obertura: f/3.0
- Enfocament: fix (1 m – ∞) + macro (~3–10 cm)
- Memòria: microSD / microSDHC (fins a 16 GB)
- Alimentació: pila CR2
- Pantalla: LCD posterior
- Visor: òptic emergent
