Encarant el segon i últim cap de setmana de les Festes de la Prosperitat, aquest divendres vaig poder fer un tomb pel barri i gaudir d’algunes de les propostes musicals de la jornada.
La primera parada va ser al Me Pirra la Birra Fest Vol. XI, on van obrir la tarda Les Puigdomènech, una formació que em va sorprendre gratament amb les seves versions en català de clàssics populars del rock. Tot seguit van pujar a l’escenari Kasparrata, que van descarregar una bona dosi de rock punk contundent i sense concessions. Als RandomPero, que tancaven el cartell, ja no vaig arribar a temps de veure’ls.
Més tard vaig anar a parar a la plaça de Nou Pins, on actuaven els Mocebares. Una de les bandes més en forma del barri va convertir la plaça en una autèntica festa popular. Amb la seva patxanga teatralitzada, una energia desbordant i una connexió absoluta amb el públic, van fer ballar i cantar tothom. L’ambient era tan intens que fins i tot la penya dels Los Mil Duros, organitzadors del concert, va acabar esgotant les llaunes de cervesa de la barra.
Cançons convertides en autèntics himnes de barri, una plaça plena fins dalt i una posada en escena espectacular. Poc més es pot demanar a una nit de Festa Major.
Després encara hi hauria temps per acostar-se a l’espai dels Prospe Oases, una de les iniciatives més singulars de les festes, on la música, la cultura popular i les ganes de trobar-se continuen demostrant que la Prosperitat sap mantenir ben viu l’esperit comunitari que la caracteritza.
Però la nit tot just començava.
Un cop acabada l’actuació dels Mocebares i mentre es desmuntava l’escenari, la txaranga Banda Bones va assumir el paper de flautista d’Hamelín i va anar arrossegant el públic pels carrers del barri. Amb les seves versions de temes populars passades pel filtre festiu de la txaranga, van conduir una bona colla de gent fins a la plaça Ángel Pestaña, on arrencava una nova nit del Prospe Oases.
Allà començaven les actuacions d’Els Nois del Poble Sec i Tu Reggaetonera Peligrosa, que vaig poder seguir a distància, des del confort del Casal de Barri de Prosperitat, aprofitant per socialitzar una mica —sense excessos— amb la veïnada i comentar les jugades d’una jornada que ja venia ben carregada.
I això només era el divendres.
Demà arriba el dissabte gran, aquell dia que obliga a dosificar energies i gestionar bé les forces si es vol arribar viu al final de la festa. Perquè aquestes no són unes festes qualsevols: són les Festes de la Prosperitat.
