Sembla que fos ahir, però ja estem celebrant la sisena edició de La Juganera, el cicle de concerts comunitari organitzat per la mateixa comunitat de la Nau Bostik, al barri de la Sagrera de Barcelona.

Any rere any, aquesta cita s’ha anat consolidant com una de les festes més estimades de l’espai. No només per la música, sinó també per tot allò que representa: la capacitat de crear cultura des de baix, entre veïns, col·lectius, artistes i persones que fan possible que la Nau continuï sent un lloc viu.

Per sort, aquesta vegada la meva predicció meteorològica va fallar. La calor dels darrers dies ens va donar una treva i vam poder gaudir de tota la programació sense quedar estabornits sota el sol de finals de maig.

La jornada va començar puntualment cap a dos quarts de set amb el tradicional txupinazo a càrrec de Sagresamba, el conegut col·lectiu de percussió de la Sagrera. Els seus ritmes potents i ensordidors van actuar com una autèntica crida per a tot el barri, anunciant que la festa ja era aquí.

Tot seguit va pujar a l’escenari Sumerr, acompanyada de The Soul Adventurers, oferint una bona dosi de reggae roots sorgit de l’entorn de La Panchita Records. Amb una veu poderosa i una banda sòlida, van convertir la plaça de la Nau en una petita illa jamaicana per una estona.

La nit va continuar amb els Riddim Riders, que van comptar amb les veus de Dimas, Rowsi, Ben Jammin, Naila de Swardt i Sabina Sound. Una selecció de clàssics jamaicans interpretats per un equip de cantants que van mantenir el públic en moviment durant tota l’actuació.

Entre concert i concert, Sagresamba no va abandonar la seva missió i va continuar recorrent l’espai amb els seus ritmes de percussió, mantenint l’ambient ben viu i recordant a tothom que la festa encara tenia molta corda.

Les barres, les taules compartides i les converses improvisades recordaven que La Juganera és molt més que un cartell musical. És una celebració col·lectiva que només s’entén des de la participació i el treball comunitari que la fan possible any rere any.

Per finalitzar la vetllada, la gran DJ Owey va posar les mans als plats perquè el públic continués movent el cos al ritme de les seves seleccions d’arrel afro. Un tancament perfecte per a una jornada que va demostrar, una vegada més, la bona salut d’aquest festival comunitari que ja forma part del calendari imprescindible de la Nau Bostik.

Ara només queda tornar-hi dissabte per continuar celebrant aquesta tradició que la comunitat de la Nau Bostik ha convertit en una de les cites imprescindibles del calendari cultural de la Sagrera.