Ahir vàrem fer una petita sessió amb en Chino, virtuós de la guitarra Resophonica amb els estils de Blues, Swing, Jazz, Tango, Flamenc, i tot el que li posis per davant, ben segur.
A més de disparar amb digital per nodrir les seves xarxes socials a mi, manies que un té, prefereixo disparar amb munició de tota la vida, amb un rodet blanc i negre. Per a l’ocasió vaig carregar un RPX100, dels pocs que encara tinc (a veure quan m’animo a comprar-ne més) a la Leica M6. Com darrerament, vaig optar per al Júpiter-8 50 mm f/2, una òptica de l’antiga URSS (penso que ara seria Ucraïnesa), ja que li dona un contrast que m’encanta, fixeu-vos també en les zones fora de focus.
Què en penseu? Mola més les fotografies a l’antiga o, al contrari, les preferiu ben saturades de colors i amb la immediatesa de la tecnologia digital?