Talment com una missió impossible —o, si més no, ben complicada— semblava poder fer res amb rodet el dia que vaig tenir el plaer de visitar el Tablao de Carmen.
Ja havia publicat els resultats que vaig obtenir en digital, que podeu veure en aquesta entrada prèvia sobre la sessió: 2026-02-04 – Tablao de Carmen.
Però, tossut que és un, la meva intenció era —i continua sent— disparar amb rodet. Aquesta dèria meva em permet expressar-me una mica més, jugar amb la textura de la pel·lícula que, pobra, forçada a esdevenir molt més sensible del que va ser dissenyada, es contrasta, s’enbruta, accentua el gra i li dona aquest aire terrible que tant aprecio.
Tinc la sensació que cada vegada aconsegueixo resultats més coherents, sigui quina sigui l’andròmina amb què disparo però, sens dubte, m’ho passo molt més bé veient com apareixen les imatges mentre revelo la pel·lícula al laboratori.
Les pel·lícules protagonistes d’aquestes fotografies són les teòricament modestes Fomapan 400 i 100, ambdues disparades a 1600 ISO i revelades amb Rodinal. Una manera força extrema d’extreure suc de la foscor.
Aquí us deixo un petit clip on podeu veure’n una selecció de les fotografies.
Artistes de la nit al Tablao de Carmen
- Bailaores: Alba Rubio, Jennifer García “Jenny”
- Bailaores: “El Chino” Sebastián Fernández, Joni Cortés
- Cantaores: Antonio Fernández, Antonio Cotés
- Guitarrista: Falete Perona
