Ja fa anys que van caure a les meves mans unes quantes bobines de pel·lícula fotogràfica ben antigues. La majoria, que ja he anat gastant a poc a poc, eren de Kodak X-Pan 125 i, segons la data de la bobina, eren del 1989. El revelat, després de provar diverses opcions, sempre amb el meu casolà 510 Pyro, ja que dona uns resultats que a mi m’agraden força.

La sorpresa va ser quan vaig agafar una de les darreres llaunes que em queden del meu stock “vintage”. Per sort vaig poder veure que, de forma una mica borrosa, posava “PanF” amb una etiqueta igualment velleta i poc llegible.

A dins, hi havia una bobina a mitges del que, en teoria, hauria de ser una de les meves pel·lícules preferides, la Ilford PanF+. Però no tenia ni idea de quina anyada seria, ni si realment seria la mítica pel·lícula anglesa que encara avui dia es produeix, és clar.

A les fosques, quan vaig posar la resta de bobina a l’aparell que em permet muntar els rodets de forma artesanal, vaig notar que l’ànima d’aquesta bobina era molt diferent de les actuals. De tota manera, encara que ballava un xic, per la resta vaig poder-la posar correctament dins l’aparell en qüestió. Un cop acabada l’operació, i amb la llum encesa, vaig poder comprovar que l’ànima de la bobina no era de plàstic, no! Era de cartó, com podeu veure a la imatge que acompanya aquestes paraules.

Aquest detall fa que la pel·lícula es pugui, aproximadament, datar dels finals dels anys seixanta, penso. Però bé, fos com fos, la provaria si o sí.

Al final vaig aconseguir recuperar sis rodets que utilitzaré per a ocasions especials, com és mereixen. Però per fer una primera prova vaig utilitzar un setè rodet que va quedar a mitges i va perfecte per testejar un xic el correcte funcionament del material sensible.

A @Llumàtics, dins la Nau Bostik on tinc l’estudi, vaig carregar la càmera i vaig baixar a fer les fotografies que utilitzaria per revelar i verificar-ne tot plegat.

Grafitis i la gent que fa feina a la Nau Bostik dins les múltiples entitats que conformen el projecte van ser l’objectiu. En deu minuts vaig fer la totalitat del rodet, i, com de costum, si feu clic a la fotografia del principi, en podreu veure els resultats.

Conculsió:

No sé la pel·lícula que es fabrica avui dia, amb menys plata i amb suports més moderns, optimitzats tot per l’escanejat i no per l’ampliadora, però la que es fabricava fa uns 60 anys enrere aguanta perfectament –i amb elegància– l’inexorable pas del temps.

* El revelat es va fer amb Rodinal a una dissolució de 1+50 durant 13,5 minuts.