La bellesa inquietant d’El petó de la mort

Ahir vaig tenir el plaer de gaudir d’una visita guiada pel Cementiri del Poblenou, gràcies al meu amic Pedro Clic, membre de l’Associació fotogràfica Fotoclub Poble Nou. Entre les moltes meravelles que amaga aquest recinte, una escultura em va captivar especialment: “El petó de la mort”.

El petó de la mort, obra atribuïda a Jaume Barba i creada el 1930, és una peça de marbre que representa la mort, en forma d’esquelet alat, besant un jove. La seva bellesa rau en la combinació paradoxal d’elements: l’erotisme del petó contrastat amb la imatge terrorífica de la mort. L’escultura aconsegueix ser alhora romàntica i inquietant, provocant en l’espectador una barreja d’atracció i rebuig.

Com sempre, portava una càmera a la bossa, tot i que lamentava haver deixat el meu 50 mm a casa. Vaig haver d’adaptar-me amb l’òptica Lomography Minitar 1, de 32 mm. La llum era molt dura, però això va resultar en un contrast intens i ombres profundes que van realçar la dramatització de les estàtues.

Per a la pel·lícula, vaig optar per la meva combinació cada cop més preferida: Fomapan 100 revelada amb el clàssic Rodinal a una dissolució 1+50. Els resultats han estat sorprenentment satisfactoris, capturant l’essència d’aquesta obra mestra del cementiri.

Sens dubte, penso tornar-hi amb un 50 mm i a l’hora del capvespre per jugar més amb les ombres i capturar noves perspectives d’aquesta fascinant escultura. “El petó de la mort” no només és una obra d’art excepcional, sinó també un recordatori poètic de la nostra pròpia mortalitat. 

Com a curiositat es comenta que aquesta escultura va inspirar la pel·lícula “El setè segell” d’Ingmar Bergman.

2024-09-24 – Miki Yamanaka Trio al Jamboree

Avui, tot celebrant la festa major de Barcelona, he baixat al centre a gaudir de la música de Jazz, com diria el gran Tete Montoliu.

Qui?

La cita era amb la pianista nipona MIki Yamanaka acompanyada del seu trio a la gira europea; Tyrone Allen & Jimmy Macbride.

On?

El lloc ha estat al clàssic Jamboree de la barcelonina Plaça Reial.

Per què?

Doncs treieu-ne vosaltres mateixos la conclusió llegint-ne el text promocional del web del Jamboree:

Miki Yamanaka Trio amb Tyrone Allen al contrabaix i Jimmy Macbride a la bateria ha estat mantenint residències en alguns dels millors locals de Nova York, com Smalls Jazz Club, Mezzrow, Birdland Jazz Club, etc., des del 2020. Miki va publicar un disc amb el trio i un convidat especial, Mark Turner al saxo tenor, anomenat “Shades Of Rainbow” el 2023 amb Cellar Live Records, que va rebre crítiques molt positives i va ser molt reproduït a la ràdio a tot els Estats Units. El trio acaba de gravar un nou àlbum anomenat “Chance” al llegendari estudi Rudy van Gelder Studio a Nova Jersey. “Chance” destaca l’amor de Miki per la música jazz, amb cançons de Fats Waller a Kenny Kirkland, George Cables, etc. La data de llançament encara és desconeguda, però segur que portarà la música al públic del Jamboree i també els CDs abans que ningú hi pugui accedir!

Un trio molt solvent amb temes propis del seu pròxim disc (a punt de sortir al mercat) i algunes versions. L’actuació d’una hora de rellotge però perfecte, ni curt ni llarg.

Jo m’ho he passat pipa. Més fotografies a fent clic a la imatge.

Vídeo

També us poso un parell de clips en què la qualitat de la imatge no és precisament el millor. Però el so és decent i us podreu fer una idea de la qualitat d’aquest trio.

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Ver Política de cookies
Privacidad