Aquest passat dijous vaig tenir ocasió d’assistir a la mítica Setmana de Jazz de Barcelona, organitzada pel Taller de Músics. I sí, ho admeto: gairebé se m’escapa, si no fos perquè el meu germà va avisar-me a temps que aquest festival —que es celebra des dels anys vuitanta— tornava amb una edició especialment prometedora.

La veritat és que només llegir que, a més de bona música, hi actuava la bailaora Violeta Barrio, vaig fer mans i mànigues per escapar-m’hi. Darrerament gaudeixo molt fotografiant moviment, i el flamenc —si es dona el cas— sempre és una invitació irresistible.

Un cop allà, sorpresa agradable: coneixia més d’un dels músics d’Oleandole, alguns d’ells veïns de la Prosperitat. Què podia sortir malament? Doncs res: va ser una vetllada magnífica, amb un públic entregat i un flamencojazz que brillava especialment en el diàleg entre saxo i trompeta, que a mi personalment encara em sorprèn dins aquest gènere. L’únic punt feble? Que em va semblar massa curt. Quan t’ho passes tan bé, el temps vola.

I per acabar-ho d’arrodonir, vaig tenir el plaer de conèixer Joan Tomàs, un dels grans fotògrafs del país. Vam compartir conversa i camí fins al metro. Un paio ben guapo, i encara millor persona.

Oleandole son:

• Violeta Barrio – baile
• David Sánchez – cante
• Frederico Vannini – guitarra flamenca
• Jordi Gaspar – baix
• Martí Serra – saxo
• Guillermo Calliero – trompeta
• Ramon Olivares – percussió
• I la convidada Sara Lilu.

Aquesta vegada us mostro les fotografies corrent en un petit vídeo, perquè no hàgiu ni de fer clic amb el ratolí.