Totes les fotografies d’aquest vídeo estan protegides per drets d’autor. Per a llicències, còpies o accés a la sèrie completa, pots contactar amb l’autor.
Amb l’excusa de fer fotografies, tinc la fortuna que la vida em faci coincidir en esdeveniments únics i inoblidables. Una de les meves passions és la música de jazz —com diria el gran Tete—, i enguany m’he pogut acreditar per fotografiar aquesta vuitena edició del Jazz I Am que organitza el Taller de Músics.
Aquest esdeveniment té com a finalitat principal impulsar les aliances entre professionals de la música mitjançant conferències, taules rodones, workshops i les millors actuacions nacionals de jazz i música improvisada. Artistes, agents, sales, patrocinadors, periodistes, fotògrafs i institucions públiques, tots celebrant la música i ajudant-la a seguir endavant.
L’espai, que es repeteix, és el preciós i remodelat El Molino del Paral·lel barceloní. Un bombonet embolcallat de vellut roig que fa que la música es gaudeixi d’una manera molt especial.
Aquest dimecres, primer dia del Jazz I’m 2026, ha estat inoblidable. Hem pogut gaudir d’una oferta molt variada i d’alta —o altíssima— qualitat. Tots els concerts són en format breu, d’uns 20 minuts aproximadament, per tal de poder gaudir de més varietat.
Aquests són els que vam poder gaudir en aquesta primera jornada:
Endless Trio
Aquest trio és el nou projecte del bateria italià Alessandro Campobasso, juntament amb el pianista gallec Pablo Costa i el contrabaixista valencià Carlos Ródenas. La seva música és una barreja de tradició i contemporaneïtat, amb textures sonores on els canvis de ritme i els breus silencis en són el segell.
Cris Lópezz Quartet
El quartet liderat per Cristina López m’ha sorprès per la seva aposta original, on es barregen el flamenc, l’electrònica i el jazz, tot tenyit d’una sonoritat marcadament mediterrània. A la líder Cristina López —que a més de cantar juga amb l’electrònica— l’acompanyen la impecable guitarra de Toni Abellán, la trompeta —i algunes veus— d’Alba Careta i la peculiar bateria de Josep Cordobés.
Barencia
Barencia, una barreja dels noms de Barcelona i Florència, és l’aposta del quartet format pel pianista Xavi Torres, el bateria Bernardo Guerra i el contrabaixista Michelangelo Scandroglio. Una curiosa fusió on el flamenc i el jazz es combinen per transportar-nos en un viatge entre aquestes dues ciutats de caràcter mediterrani.
Si això no fos suficient, compten també amb una bailaora que m’ha encantat, Karen Lugo, que a més d’oferir-nos un ball contemporani d’arrel flamenca arriba a ser un instrument més amb el seu energètic zapateado. Vaig tenir la sort de fer un petit clip on fraseja, barrejant el zapateado, el flamenc i el ball amb en Bernardo i la seva bateria.
Per a mi, una de les actuacions més destacades de la nit, sense desmerèixer la resta en absolut!
Parada tècnica
A més de la música, cal potenciar i estimular les relacions interpersonals entre artistes i professionals del sector. Així que l’organització —amb un criteri que celebro i comparteixo al 100%— va organitzar també l’anomenat “Welcome Drinks & Snacks”: menjar i beure, costum tan arrelat a Barcelona.
A la terrassa d’El Molino vam poder gaudir d’uns gots i unes tapetes ben bones per fer que la vetllada encara fos més agradable i preparar-nos per al gran concert de cloenda.
Blood Quartet & Dongyang Gozupa
Com a colofó i cloenda d’aquest primer intens dia de Jazz I Am, el Taller de Músics va apostar per Terra Ignota, el resultat d’una residència catalanocoreana que aglutina els membres de Blood Quartet, de Barcelona, i Dongyang Gozupa, de Seül.
Aquest projecte s’ha gestat en una residència artística entre Seül (Seoul Music Week) i Barcelona (Fabra i Coats: Fàbrica de Creació), on les dues formacions han reinterpretat alguns dels seus temes per esdevenir un calidoscopi on dialoguen la música tradicional coreana —porten un yanggeum!— amb el rock alternatiu, el free jazz i l’electrònica.
Tota una aposta arriscada i fascinant per expandir les fronteres del jazz.
Els seus components són: Mark Cunningham (trompeta i guitarra), Lluís Rueda (guitarra), Kike Bela (baix i sintetitzador), Carles Esteban (bateria), Yun Eun Hwa (yanggeum), Ham Min Hwi (baix) i Jang Do Hyuk (percussions).
En aquest clip hi ha una porció del concert de cloenda, però justament és la part on actua Dongyang Gozupa en solitari.
La jornada seguia amb The Oasys Sessions en un club proper, però jo ja en tenia prou.
Demà més!
