Els amics de Komando Lunares —organitzadors de les millors propostes flamenques als nostres barris— ens van oferir, aquesta vegada, una proposta ben diferent. Després de la impressionant edició de l’any passat de Flamenco de Barrio, amb l’homenatge al gran Motente, enguany han fet un doble salt mortal i han posat el focus en el flamenc de quilòmetre zero, donant visibilitat als artistes del districte de Nou Barris que, sense voler pecar de favoritisme, no tenen absolutament res a envejar a cap altre indret amb tradició flamenquilla.
Acostumat com estic a la visió més contemporània que vaig viure el mes passat al Festival Ciutat Flamenco Barcelona —com en vaig gaudir!—, aquesta nit hem tornat al flamenc més clàssic, amb un quadre flamenc de luxe creat per a l’ocasió i compost per:
- Ball: Ruth Quesada i El Nito
- Cante: Joel de la Pepa i Irene Ribas
- Guitarres: Víctor Rosell “Ruselito” i Oscar Soriano
- Percussió: Oscar Puig
Jo continuo reivindicant-me com un modest aficionat al flamenc; ni tan sols sé explicar-ne els diferents palos. Però també he de reconèixer que no cal ser un entès: només cal saber apreciar quan les coses es fan des del cor, amb convenciment i amb aquella petita empenta d’aquest esperit que ells, els flamencs, anomenen duende, però que també podríem dir-ne flow o, senzillament, el dimoniet juganer que fa que, de tant en tant, les nits es converteixin en un lloc i un temps on passen coses —coses molt interessants.
En vaig gaudir tant que aquí us en presento dues visions que vaig tenir al mateix moment:
Una primera, on he intentat jugar amb baixes velocitats per fer emergir l’esperit del duende en la intensitat dels moviments i expressions del ball, però també en el cante i en la resta d’instruments.
I una segona, més ortodoxa i previsible, pensada per a qui no acaba de sentir-se còmode amb la distorsió que provoca capturar el ball arrossegant-ne el moviment amb aquesta tècnica que, a mi, tant m’apassiona.
Sigui com sigui, ahir va tornar a ser una nit màgica, plena de màgia flamenca, en què un Ateneu Popular de Nou Barris ple de gom a gom va vibrar i va gaudir com només ho pot fer davant d’una d’aquestes nits que deixen empremta.
