2025-06-24 - El delta perforat

Aquest Sant Joan, aprofitant el pont, vaig decidir fugir de Barcelona i tornar a perdre’m pel Delta de l’Ebre, un paratge al qual sempre torno i mai m’acabo. Normalment defujo l’estiu per allà —els mosquits no perdonen—, però enguany m’ha cridat la curiositat de veure el Delta en plena canícula, travessant camps d’arròs verds i esplendorosos, encara sense espigues però ja amb alçada i moviment.

No vaig anar-hi sol: també vam passar per La Sénia i ens vam aturar a admirar oliveres mil·lenàries, però el Delta i les platges s’emporten tot el protagonisme quan la calor pica fort. Són dies d’aire, immensitat i paisatges canviants.

A banda de la colorista crònica que podeu llegir aquí , aquesta vegada vaig gaudir moltíssim jugant amb la Sprocket Rocket, una càmera que m’encanta perquè converteix cada fotografia en un experiment panoràmic ple de forats del rodet, textures i imprecisions que capturen l’esperit desenfadat dels dies d’estiu al Delta.

Aquí us deixo una petita galeria amb les imatges que, per mi, millor transmeten la sorpresa i la màgia del lloc. Totes les fotos estan disparades amb pel·lícula Fomapan 100, exposades a l’aventura —sense fotòmetre i a la intuïció—, com cal en aquests escenaris feréstecs.

El Delta segueix mutant, però cada vegada que hi torno trobo nous motius per fotografiar, caminar i —sobretot— desconnectar.