En aquesta fotografia podeu veure el poc conegut fonoll marí. Si se’n coneix l’ús, es pot preparar envinagrat per donar un toc especial a amanides o per acompanyar diversos plats.
En aquest darrer viatge a l’Illa de Menorca he procurat caminar molt. A més de fer salut, és una manera diferent i molt més rica de conèixer l’entorn: et permet interactuar amb la gent local, gaudir de la calma i descobrir petits tresors naturals que sovint passen desapercebuts.
Caminant entre fauna i paisatge
Perdre’s pels camins que uneixen pobles, tanques i boueres és una experiència plena de vida. A Menorca, no és estrany trobar tortugues de terra autòctones (recordeu que estan molt protegides!), xoriguers, altres aus rapinyaires, orenetes, abellarols, coloms, gavines, àguiles pescadores, vaques (gràcies pel formatge de Maó!), cavalls elegantment negres que utilitzen a les festes estiuenques, xots, cans, gats, insectes i, si ens acostem a la costa, fauna marina com el cap-roig o la llagosta, protagonista de la tan popular però no apte per a totes les butxaques caldereta.
La flora menorquina: més enllà del verd mediterrani
Aquesta vegada, però, vull posar el focus en la flora. Menorca és molt més que pins i ullastres: si camines amb els ulls ben oberts, descobriràs una gran varietat de plantes i flors, algunes d’elles endèmiques o molt poc habituals fora de l’illa.
Algunes espècies i curiositats que pots trobar:
- Vinagrella (Oxalis pes-caprae): Omple de groc els marges i prats a la primavera. És una planta invasora però ja forma part del paisatge menorquí.
- Enclòver o Zulla (Hedysarum coronarium): De color vermell intens, s’utilitza per al farratge i dona un toc espectacular als camps.
- Orquídies silvestres: Menorca n’acull fins a 24 espècies diferents, com l’Ophrys balearica (herba de l’abella), l’Ophrys lutea (mosca groga) o l’Ophrys apifera (orquídia abella). Són petites, difícils de veure i molt delicades.
- Amapoles (Papaver rhoeas): A la primavera, els camps s’omplen de taques vermelles.
- Azucena de mar (Pancratium maritimum): Floreix a les dunes i zones properes a la costa.
- Card de platja (Eryngium maritimum): Planta robusta i espinosa, adaptada a la salinitat i el vent.
- Sabina i ullastre: Arbres i arbustos típics de la garriga i els boscos mediterranis menorquins.
- Ciclàmen balear (Cyclamen balearicum) i peònia (Paeonia cambessedesii): Espècies emblemàtiques del sotabosc.
Un paisatge en transformació
La vegetació de Menorca ha patit canvis per la pressió humana, però encara conserva espais únics i una biodiversitat sorprenent. El mosaic de camps, boscos, barrancs i zones humides fa que cada passejada sigui diferent i plena de sorpreses.
L’àlbum del viatge
En l’àlbum que podeu veure fent clic a la imatge principal del post, trobareu una selecció de les flors i plantes que més m’han cridat l’atenció en aquest viatge. Moltes no sé ni com es diuen, però la seva bellesa i singularitat m’han fet aturar i immortalitzar-les amb el telèfon. Si en reconeixeu alguna, deixeu-m’ho als comentaris!
Consell final:
Si visiteu Menorca, camineu sense pressa, mireu a terra i als marges dels camins. La flora menorquina us sorprendrà i us farà estimar encara més aquesta illa tan especial.
