El Delta de l’Ebre és un paratge que m’encanta. Potser queda una mica lluny de Barcelona, però això fa que els pixapins —com jo, sí— no massifiquem l’entorn d’una manera insostenible. Els mosquits i les altes temperatures tampoc són el millor reclam per acostar-s’hi al sud de Catalunya.

Però la varietat paisatgística —el mar i les platges, el riu Ebre, les muntanyes dels Ports…—, la seva increïble i variada gastronomia —arrossos de tota mena, anguila, cranc blau, carxofes i un llarg etcètera— i la gent del Delta fan que valgui molt la pena anar-hi de tant en tant.

Aquest darrer pont de Sant Joan vam poder descansar uns dies al bell mig d’aquest meravellós i delicat ecosistema. La nostra base va ser una caseta llogada a Sant Jaume d’Enveja, als afores, envoltats d’arrossars i una fauna sorprenent.

Des d’allà era molt pràctic moure’s arreu. El primer dia vam arribar al vespre, just per instal·lar-nos a la petita caseta i posar-nos amb la intendència per als pocs dies que estaríem al Delta.

Ja descansats i ben protegits dels mosquits —el sistema de mosquiteres de la casa era una “feature” imprescindible—, el primer dia vam anar fins a la Sénia per descobrir els camps d’oliveres centenàries (i, qui sap, potser mil·lenàries). També vam gaudir d’unes vistes espectaculars des dels cims propers, on fins i tot vam trobar una font d’aigües gèlides. El dia, massa calorós, el vam acabar dinant en un bon restaurant i, a la tarda, passejant entre els camps d’arròs, encara verds i immensos.

De tornada al nostre “quartel”, vam decidir fer una bona passejada fins al mar. Així que vam anar a la platja de Migjorn, a tocar de l’Illa de Buda, tot i que la brisa i les onades ens van fer desistir del bany. Caminant entre els arrossars, em va sorprendre la quantitat de libèl·lules que hi havia: mai n’havia vist tantes!

El següent dia, la calor ja era intensa aquells dies, així que vam decidir anar a banyar-nos ben d’hora per evitar les hores més fortes. Amb el cotxe, ens vam apropar a la platja del Trabucador —ara que encara existeix— i vam alternar passejades per la platja verge amb banys al mar. Vam tenir sort i fins i tot vam poder aparcar a l’ombra mentre fèiem el matí a la vora del mar. Quan el sol ja cremava de valent, vam tornar a “casa” per dinar. Un parell de bones orades a la barbacoa van ser motiu de celebració. A la tarda, després de la digestió i amb la calor ja de baixada, vam anar fins al riu a fer un got tot passejant i coneixent el poble que, per cert, té una quantitat d’horts increïblement ben cuidats i bonics. Els mosquits ens van indicar el moment de tornar a casa per sopar i descansar.

Cap al sud i falta gent! No imagino una escapada al Delta sense fer una visita a la Ràpita. Alguna vegada hi hem muntat el nostre “quartel” i és un poble que tenim molt d’afecte. És bonic i, salvant alguna mala experiència passada, sempre s’hi menja molt bé.

Després de la visita matinera, vam enfilar cap al restaurant on teníem previst menjar de la manera més típica del Delta. Vam aprofitar per visitar el museu de la Casa de Fusta i observar la diversitat d’aus que, com nosaltres, visiten aquestes contrades. El restaurant La Casa de Fusta, recomanat per l’amic Cesc, espectacular i molt recomanable. És gran i una mica turístic, però saben el que es fan i ho fan molt bé. Jo vaig gaudir molt amb l’anguila i l’arrosset del menú tancat, molt digne!

A la tarda vam passar per Poble Nou del Delta, un dels pobles més pintorescs de la zona, on ja preparaven la foguera de Sant Joan. Ja teníem un pla!, però havíem sentit que a l’Ampolla —un altre indret que coneixem bé i ens encanta— feien una mena de festa amb barques de pesca, una verge i no sé què més. Ens hi vam acostar, però al final no ho havíem entès bé: feien una foguera a la platja i una revetlla amb ball i música en viu. Vam optar per sopar a casa i després, assassinant milions de mosquits amb el cotxe, vam anar a celebrar la revetlla al Poble Nou del Delta, on, molt més petit i casolà, vam gaudir de la foguera tradicional i fins i tot d’una actuació musical.

Tot s’acaba! Sí, finalment el dia 25 havíem d’abandonar la caseta de Sant Jaume, però vam parlar amb els propietaris i ens van deixar quedar fins després de dinar. Quina gent més maca! Així que, en lloc de marxar a primera hora, vam poder repetir bany a la platja del Trabucador i una llarga passejada per la sorra. Dinar, recollir-ho tot bé i enfilar cap a la gran ciutat per encarar uns dies de màxima calor.

Delta, no desapareguis, que ens agrada molt venir-hi a qualsevol època de l’any!