Fa més de cinc anys que exploro intensament les possibilitats d’aquesta fantàstica —i gegantina— càmera de gran format. No és una eina senzilla ni pràctica: requereix paciència i precisió, però l’impacte dels negatius que genera —8×10 polzades, o el que és el mateix, 20 x 25 centímetres— és simplement màgic. Sembla com si capturés més informació de la que l’ull mateix pot abastar.

M’encisa tot el procés: des de dirigir el subjecte (demanant-li, sovint, que resti immòbil), il·luminar i mesurar la llum, fins a carregar els xassis amb la pel·lícula, completament a les fosques, i revelar cada placa al laboratori, immers en la foscor i el silenci. És una litúrgia que m’absorbeix, peça clau del meu vincle amb la fotografia.

Durant aquests cinc anys he realitzat més de 150 retrats, la majoria encara inèdits. Aquests retrats esperen pacientment, com el vi que envelleix, fins al dia en què prendran forma de llibre. Aquest gran projecte es dirà “40 anys de Blues a Barcelona”, i tot està a punt excepte, com gairebé sempre, el capítol dels euros per materialitzar-lo en paper.

Però avui, de fet, volia parlar-vos de la importància del procés i de les càmeres en la meva vida fotogràfica. Aquesta veterana Horsman 8×10 l’equip amb una òptica a l’alçada: una Schneider-Kreuznach Xenar 135 mm. El conjunt, sempre muntat en un trípode gran i robust, és el que reservo per a aquells retrats especials: quan conec algú extraordinari que vull immortalitzar.

La fotografia d’avui és de la gran fotògrafa d’origen congolesc, Nadia Otshudi. Ens vam conèixer recentment en una inauguració a Cameras & Films (abans Lomography Embassy Store Barcelona), on dono classes habitualment. De seguida vam connectar i vam parlar de futurs projectes, incloent-hi la possibilitat de retratar-la amb aquest gegantí format analògic.

Aquell dia, com sol passar, anava just de pel·lícula i vam fer servir una vella caixa de Fomapan ISO 100, que ha patit totes les inclemències possibles d’humitat i conservació. Fa temps que la guardava a la nevera, i les seves imperfeccions han donat a la imatge un aire vintage que trobo fascinant.

Aquí teniu una de les plaques que en va sortir. No deixeu de visitar el seu web per descobrir una obra tant heterogènia com potent.

Ja ho sabeu: si voleu ser immortalitzats “a lo grande”, aquest juliol tindré temps per a sessions especials en gran format. Parlem-ne!