Darrerament, a més dels tallers de fotografia química que imparteixo i la meva activitat habitual en el món de la música en viu i la vida cultural de Barcelona, els astres s’alineen i fan que algunes persones boniques passin per l’estudi per ser immortalitzades. Com sempre, amb tota la màgia de la fotografia analògica i sense que el temps —o la seva manca— sigui un factor determinant en els resultats.
Aquesta vegada vaig enredar la Laura, una noia ben bonica i simpàtica que ara veig sovint per la Nau Bostik, ja que és un dels nous fitxatges de l’equip de gestió.
Ella va deixar-se entabanar per un servidor i de seguida vam concretar un dia i una hora per fer una primera sessió. Va ser una estona força divertida. La Laura, que no està avesada a fer de model fotogràfic —cosa que, de fet, prefereixo—, es va deixar dirigir pel fotògraf amb naturalitat i bon humor.
Primer, amb el combo Leica M4-2 amb Summicron 50 mm F/2, vam disparar un parell de rodets de pel·lícula ADOS HR-50. Per a cada rodet, vam utilitzar un vestit diferent per tenir més varietat i jugar amb l’estètica.
Després, amb l’imponent 6×6 de la Hasselblad, vam intentar copsar una faceta més íntima, amb posats més estàtics i estudiats. També en vam fer un parell de rodets, aquesta vegada amb Ilford PanF+. Cada un amb un vestuari ben diferent: un de molt llampant i un xic vaporós, i també el meu ja conegut kimono japonès.
En definitiva, una sessió plena de complicitat, bon rotllo i la passió compartida per la fotografia analògica. Moltes gràcies, Laura, per deixar-te portar i sumar-te a aquesta aventura!
