Aquest matí he tingut una sessió una mica sorpresa, cosa poc habitual. Normalment conec i parlo prèviament amb les persones que venen a l’estudi a immortalitzar-se —per gust o per feina— perquè m’encanten els preparatoris, però ja se sap: a vegades les coses flueixen tal com ragen.
Fa poc m’han embolicat en un projecte del qual, de moment, no diré gaire res. Una de les meves tasques és fer-hi una sessió fotogràfica però, coses del directe, l’únic que sabia és que havia de fotografiar una noia. Res més.
Ben d’hora —una altra cosa a la qual tampoc estic massa acostumat per disparar— hem començat la feina acordada i, sorpresa: la protagonista ha resultat ser una model i actriu tant bonica com professional, la Berta Cots. Hem estat una bona estona del matí treballant en digital i, en acabar, veient que tots dos havíem gaudit de la sessió, li he proposat fer unes quantes fotos més… però aquesta vegada amb una diferència substancial: utilitzant la fidel Hasselblad 500CM carregada amb Ilford PanF+, tal com m’agrada treballar a l’estudi.
Ella, evidentment molt jove, no havia tingut mai davant cap “andròmina” analògica, i menys una amb aquest pes i presència. Però és cert que la Hassel també és ben bonica, i diria que això ha ajudat que s’entenguessin de seguida: sense discussions, sense estirabots, tot fluint amb naturalitat.
No estàvem sols: hi havia força gent a l’estudi. Així i tot, en pocs minuts i acompanyats —com sempre— de bona música, hem fet els dotze fotogrames que permet el format 120.
Un gust, un plaer i una alegria comptar amb models tan professionals i, de passada, poder-los ensenyar la màgia de la fotografia de tota la vida.
Un bon matí, sí senyor.
P.D.- A l’hora de dinar he aporfitat per revelar ràpidament el rodet i deixar-lo eixugar ara, un cop sec, les he pogudes escanejar i editar mínimament per poder-les veure avui mateix.
Fent clic a la fotografia principal podreu accedir a l’àlbum sencer.
