Tot té un final, i el Festival de Jazz de Vilafranca del Penedès, el veterà Vijazz, ens regala com a cirereta final d’una excel·lent programació un autèntic monstre, una llegenda… i no ve sol!
Parlem, ni més ni menys, del llegendari saxofonista de Cleveland, Joe Lovano. Aquesta vegada, Lovano s’envolta d’un trio de luxe, capitanejat pel pianista Marcin Wasilewski, amb Slawomir Kurkiewicz al contrabaix i Michal Miskiewicz a la bateria.
No cal dir gaire cosa d’aquest trio polonès: fa més de 30 anys que toquen junts i la seva complicitat es nota a cada compàs. Recentment han publicat, juntament amb Lovano, el disc “Homage“, una obra que val molt la pena escoltar. Tots tres estan a l’alçada del gran saxofonista, però potser és en Marcin qui destaca especialment, acariciant les tecles amb una sensibilitat única.
Confesso que coneixia poc en Joe Lovano, però m’ha sorprès la seva sensibilitat i la tècnica depurada que desplega a l’escenari. El concert va tenir moments d’intimitat i d’altres d’energia desbordant, i Lovano sap portar l’audiència per aquest viatge amb una lleugeresa que fa venir ganes de volar, llàstima no tenir ales!.
Una curiositat: la seva dèria pels barrets, que segons diuen utilitza per homenatjar els grans del jazz. Té una col·lecció impressionant, i a Vilafranca va lluir-ne un de ben peculiar, amb tres viseres, combinat amb unes ulleres de pasta acolorida que li donaven una estètica absolutament jazzística i contemporània. Tot un personatge, i un músic que m’ha captivat en directe.
Feu-vos un favor: busqueu aquest últim treball i deixeu-vos portar pel so d’aquest quartet de luxe. El Vijazz no podia tenir un millor final.
Més informació:
