Confesso que el principal motiu pel qual aquest any no volia perdre’m el Vijazz era veure en directe Makaya McCraven, bateria, compositor i productor nord-americà nascut a París. Fill del també baterista Stephen McCraven i de la cantant hongaresa Ágnes Zsigmondi, aquesta barreja d’herències musicals i culturals, gairebé còsmica, explica en part per què la seva música sona tan única i contemporània.

Fa ja una dècada que va sacsejar l’escena internacional del jazz amb In the Moment, un disc que va marcar un abans i un després en la manera d’entendre el jazz modern, posant el focus en la base rítmica i la improvisació editada. Si encara no l’heu escoltat, feu-vos un favor i busqueu aquesta obra mestra.

McCraven no entén de fronteres estilístiques: experimenta constantment i fusiona post-bop, jazz-funk, avant-garde i fins i tot hip-hop, sempre amb una base rítmica potent i una presència d’andròmines analògiques que donen una textura especial al so del seu grup. El resultat és una música viva, plena de matisos i detalls que es gaudeixen tant amb el volum alt com amb els ulls tancats, deixant-se portar pel flux sonor —jo, si puc, ho faig mentre treballo.

El concert va complir amb escreix les expectatives: una exhibició de talent rítmic, una producció en directe minuciosa i un grup de luxe. El baix de Junius Paul, la guitarra de Matt Gold i la trompeta (i tota mena d’artefactes sonors) de Marquis Hill van enriquir encara més una proposta ja de per si fascinant.

Fotografies. Les que vaig fer les podeu veure fent clic a la imatge que encapçala aquesta personal crònica.

Si voleu saber-ne més, visiteu la web oficial de Makaya McCraven: makayamccraven.com