Feu clic a la fotografia per veure les fotos fetes amb rodet.
Tavertet i tot el Collsacabra són un entorn que, per tenir-hi casa la meva àvia Lola, vaig conèixer força de petit. Era habitual passar-hi caps de setmana i períodes de vacances. Encara hi tinc familiars que hi viuen o hi tenen casa d’estiueig, però la veritat és que jo ja no hi vaig gairebé mai. El motiu és que les darreres vegades que hi he anat m’he deprimit una mica: massa gent, massa cases, massa pijeria i massa ximpleria. Però, fora del poble, la natura encara hi és, ben feréstega i preciosa.
Feia temps que el meu germà —un apassionat de la muntanya i de l’esport— em xerrava i intentava animar-me a fer una travessa per aquells indrets, ja que ell creia que podria fer-la perfectament.
Aquests dies festius vaig pensar que seria una bona idea i a ell també li anava bé. Així que vam enfilar cap al poble de la nostra infància, ben equipats per fer una travessa espectacular.
Jo vaig decidir portar únicament la meva Leica M6 amb el 28 mm, la Lomo LC-A original russa i el telèfon, quant a equipament fotogràfic.
Al viatge en cotxe de Barcelona a Tavertet ja va ser ben curiós; només entrar a la plana de Vic vam poder veure uns quants globus aeroestàtics volant o a punt de desprendre’s i, de fons, el Pirineu ben blanc!
La ruta que vam fer va ser més o menys aquesta que podeu veure a ca.wikiloc.com, però en sentit contrari i amb algunes alteracions. Més o menys s’inicia a Tavertet, on vam fer un cafè a Can Miquel i vam enfilar cap al Molí Bernat per un corriol que baixava i baixava. El salt d’aigua era gairebé sec, però encara es podien veure algunes gotes i l’ambient era més que refrescant, fred a aquelles hores del matí.
Vam seguir en direcció al pic anomenat Morro d’Abella, tot vorejant els singles mentre pujàvem per corriols poc definits. Abans d’arribar-hi, vam haver de superar uns sortints pujant unes escales metàl·liques que algú ha instal·lat fermament. Gràcies, companys! Val a dir que per primera vegada vaig posar-me un arnès, ja que el tete no es refia de mi i ben fet que fa, impressiona molt enfilar-se per aquestes escales suspès al buit.
Algunes més amb color fetes amb el temèfon
El pic del Morro d’Abella el vam veure des de baix; hi havia gent enfilada, però sabent el que portàvem i, sobretot, la patacada que encara quedava, vam seguir fins a parar a prop del Sot de Balà per fer un mos tot baixant cap al fons del barranc. Per esmorzar, un petit entrepà, fruita i líquid, ja que estàvem fora de la zona més obaga i el sol picava.
Seguidament vam continuar fins a la Riera del Sot de Balà. Allà no estàvem sols: una parella s’hi banyava amb neoprè i una altra acabava d’arribar. Nosaltres vam refrescar-nos els peus a l’aigua gelada i vam seguir. Ara tocava tornar a enfilar la pujada per arribar al Puig de la Força.
El nom de “Puig de la Força” ja entenc perquè li van posar. La pujada és molt costeruda i fàcil de perdre’s. Però, a poc a poc, vam anar pujant i ja notava les cames queixar-se per utilitzar músculs i tendons que no s’usen habitualment. Però amb calma i parant a contemplar les vistes, era menys dur.
Després d’una bona estona vam fer cim. Allà vam parar a fer un dinar més que merescut. Jo portava kimchi, arròs basmati, cavalla en llauna, sardinetes i poma de postres, però el bruto d’en Roger havia portat, d’amagat, una ampolla de vi del bo. Només ell carrega una ampolla de vidre 14 km amb forts desnivells per gaudir-ne al cim del Puig de la Força. Allà només em van sobrar uns que ni saludaven; de gent merdosa n’hi ha arreu, però bé, van marxar aviat i ens van deixar les vistes per a nosaltres sols.
Havent dinat i descansat una estona, vam enfilar el darrer tram: baixar el pic, enfilar cap a Pla Castell i d’allà la part més planera fins a tornar a cercar el cotxe. A Tavertet vam repostar aigua bona de la font del poble i a descansar a Can Fanga!
Ara que ja fa dos dies de l’aventura, encara tinc les cuixes ressentides amb punxades (maldit agulletes). Clar que aquest dolor fa gustera després de gaudir d’una excursió tan guapa havent-la superat sense queixar-me massa.
Si la voleu fer o alguna similar, recordeu sempre consultar el temps que farà i anar-hi ben equipats: aigua suficient, bon calçat, un telèfon per emergències amb bateria supletòria, prou menjar, una bossa per emportar-nos la brossa i, per descomptat, alguna andròmina per fer fotografies.
Algunes fotografies més amb la petita Lomo LC-a original
