M’encanta respondre “de la zona alta” quan em pregunten d’on visc dins el monstre que és la ciutat de Barcelona.

Aquesta afirmació acostuma a descol·locar una mica, perquè fa que els barris més benestants —els de sempre— perdin l’exclusiva de ser considerats “alts”. Les Roquetes, el barri més elevat de Nou Barris, no té cap mena de complex. Jo, en canvi, sí que en reivindico la vellesa i, sobretot, les seves espectaculars vistes sobre la ciutat.

Cap al 2019 va tancar El Cordero, un restaurant situat molt a prop del mirador de Torre Baró que tenia un menjador envidrat amb unes vistes que m’encantaven. Però, malgrat això, sempre queda la possibilitat de recórrer el barri de Les Roquetes i anar gaudint, pas a pas, de panoràmiques privilegiades. En dies clars hi ha qui jura que s’hi pot arribar a distingir la serra de Tramuntana de Mallorca. Sigui cert o no, el que és indiscutible és el plaer de badar: observar els vaixells fent cua per entrar a port, el trànsit constant d’avions amunt i avall camí del Prat —o de ves a saber quina destinació—, la silueta urbana de Barcelona i el joc inevitable de situar edificis, barris i racons d’una ciutat que trepitgem des de fa tants anys, però que, des d’aquí dalt, sembla alhora propera i llunyana.

L’excusa va ser un parell de diumenges enrere: treure a passejar una càmera de rodet, fer-ne unes quantes instantànies i, mentrestant, anar fent temps per complir amb la sana i dominical costum de vermutejar amb bons amics a —com no podia ser d’altra manera— Nou Barris.

Fent clic a la imatge que il·lustra aquesta entrada podreu veure algunes fotografies més d’aquestes vistes tan guapes que vaig poder capturar.