Àlbum amb els primers resultats amb l’angular Brightin Star 28mm f/2.8 a una Leica M6 i pel·lícula Agafa APX 400

Li ha costat arribar a casa, però finalment ja la tenim aquí. Cada cop m’agraden més les òptiques més angulars. Fa molts anys, el 50 mm i els 40 mm eren les distàncies focals amb les quals millor em sentia. Després he estat “ampliant” el marc amb els clàssics 35 mm i també 32 mm.

Ja fa pocs anys que, cercant un 35 fix per a la meva Canon digital, vaig finalment comprar-me, de segona mà, un 28 mm. Li tenia ganes i cada cop penso que, pel que m’agrada fer, tinc més informació que un 35 mm i no és una bogeria com un 20-21 mm.

Per a Leica hi ha moltes opcions, però ja que estic ben escurat –com de costum–, m’he arriscat i m’he decidit per una opció del llunyà Orient que, més senzilla, també resulta notablement més ajustada al meu pressupost actual.

Es tracta de la Brightin Star 28mmf/2.8. Aquesta l’estava guaitant fa temps i llegint tota la informació que podia trobar. A més de la focal de 28 mil·límetres, té una obertura de diafragma generosa, de 2,8, i un disseny ultrafi, que recorda la Lomography Minitar a la qual ja fa anys estic acostumat.

Per ara m’agrada. Pensava que seria de qualitat més precària, però té un aspecte sòlid i robust. Un cop provada, encara no prou, la distorsió i el vinyeteig són controlats a obertures mitjanes. He fet més fotografies, però encara estan a la cua per ser revelades.

Com a contra, el control de diafragma penso que és poc pràctic. Li he posat un filtre per protegir l’òptica i això fa que, al no tenir cap palanca, sigui difícil obrir o tancar diafragma, però bé, és una característica a la qual m’acostumaré de ben segur, espero, aviat.