Com és d’esperar, quan faig fotografia per gust el que m’agrada és utilitzar pel·lícula en la seva versió blanc i negre. Sempre m’ha agradat haver d’utilitzar la imaginació per imaginar-me els colors, els tons, la saturació… Tal vegada serà per haver crescut amb la televisió sense colors, però jo veia perfectament els hipopòtams de color rosa, la Marilyn rossa i amb vestit vermell.

El color està bé, sobretot si el saps expressar com Saul Leiter, però per a un simple mortal dona molta gustera utilitzar una càmera clàssica, amb una òptica Summaron de 35mm fabricada el 1954 i un rodet igualment clàssic (Agfa APX400) per capturar la màgia de la tardor al Montseny. I un cop a casa, revelar-lo amb el més clàssic de tots els reveladors existents, Rodinal! Per si això fos poc, aquest procés químic el realitzo en la més conservadora de les dissolucions: a 1+50 per obtenir el resultat que podeu veure en aquest àlbum, on es reflecteixen els tons i textures únics de la tardor en blanc i negre.

Res, cabòries meves, però m’ho passo pipa capturant aquests moments especials amb en Manel “Ulls” en un entorn tan espectacular com el Montseny a finals d’octubre!