Afortunadament, aquests darrers dies he pogut tornar a gaudir de l’indret que més m’agrada del món. Menorca —cada vegada més malmesa i més massificada— continua tenint aquesta capacitat estranya de resistir-se a si mateixa.

Des de ben petit m’hi han portat. Hi he tornat sempre que he pogut, i sempre passa el mateix: sorprèn, enamora i converteix els dies en una mena de lentitud intensa, plena de petites descobertes.

A vegades hi vaig sol —cosa que recomano molt—, altres vegades en bona companyia, però sempre amb esperit aventurer. Caminant tot el dia, entre pedrotes (jo en dic així dels vestigis de civilitzacions antigues), platges i cales magnífiques, cada vegada més convertides en icones saturades de temporada alta.

Agraeixo, com els darrers vint-i-tants anys, la hospitalitat dels bons amics i amigues que tenen el privilegi d’habitar aquesta pedra del Mediterrani. I a ritme d’illa, aniré publicant el material d’aquest penúltim viatge en analògic.

Poc a poc, pic a pic.

De moment, un petit resum fet amb el telèfon —sobretot útil per geolocalitzar els indrets per on he passat.

L'entrada 2026-05 Menorca (resum) ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

El context

No coneixia aquest fruit. Ni l’arbre que el produeix. Ni les fulles que, recordant un fanalet de paper, embolcallen el petit tresor: un fruit àcid i dolç, de color ataronjat viu.

Més que el sabor —que sorprèn per la seva potent acidesa—, el que em va captivar va ser la bellesa i delicadesa de la Physalis.

Aquest exemplar prové de l’hort d’un bon amic, a Menorca, on la primera quinzena de juny vaig passar uns dies de retir fotogràfic. Me’l van presentar i convidar a tastar. Gràcies, Rita! De forma gairebé automàtica, es va convertir en una mena d’autopremi o senzill caprici que degustava amb golafreria després de regar l’hort a l’horabaixa.

És ben curiós observar com canvia l’embolcall del fruit segons el punt de maduració: al començament d’un verd fresc i viu, fins que va mutant a tons marrons ataronjats, eixugant-se i descomponent-se fins a deixar només les fibres més gruixudes. Finalment, acaba transparent, mostrant un fruit arrugat i fosc que un dia, al principi de juny, havia estat un suculent premi de final de jornada.

Com deia l’àvia: qui poca feina té, el gat pentina.

La fotografia

L’excusa era fer una prova amb la gran, la Horsman 8×10”, disparant una placa per comprovar-ne l’estat d’una vella Fomapan 100. El revelat el vaig fer al laboratori de @Llumàtics, amb Rodinal a 1+50 i un procés totalment artesanal.

Què és una Physalis?

La Physalis, també coneguda com a alquequengi o tomatillo, és un gènere de plantes dins la família de les solanàcies (Solanaceae). El seu tret més característic és que la fruita queda envoltada per un calze inflat que recorda un fanalet de paper.

Algunes dades clau:

• Espècies comunes: la més coneguda és Physalis peruviana (alquequengi o aguaymanto). També destaca la Physalis ixocarpa (tomatillo), molt utilitzada a la cuina mexicana.
• Fruita: petita baya rodona, similar a un tomàquet cherry, sempre embolcallada pel calze.
• Aspecte: plantes herbàcies, anuals o perennes segons clima i espècie.
• Sabor: combina dolçor i acidesa, amb intensitat variable segons la varietat.
• Usos: es consumeix fresca, en melmelades, postres o salses. També és apreciada per la decoració culinària.

Amb aquesta petita descoberta, el fruit de la Physalis s’ha convertit per a mi en molt més que un simple mos: és un record fotogràfic, un gest d’amistat i un símbol de la bellesa efímera de la natura.

L'entrada 2025-09-29- Physalis ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

L’olivera de camí a la cova dels coloms.

Una visió diferent de Menorca, aquest cop capturada amb pel·lícula perforada i una òptica completament de plàstic. Fa temps que la curiosa càmera panoràmica Lomography Sprocket Rocket m’ha robat el cor. No sé si és pel seu format, que permet aprofitar el 100% del fotograma —incloent-hi la part perforada de la pel·lícula—, per la seva senzillesa o per les poques prestacions tècniques, però sigui com sigui, aporta una personalitat molt especial als resultats finals.

Un dels seus grans atractius és la possibilitat de jugar amb la pel·lícula: amb una roda lateral pots avançar o retrocedir el rodet i fer dobles exposicions o tota classe de bogeries creatives. Al principi em feia una mica de respecte la limitació de només dos diafragmes (f/8 i f/16) i una única velocitat (1/100), però la posició B (bulb) i l’ús de pel·lícules de baixa sensibilitat la converteixen en una màquina molt més versàtil del que sembla.

Personalment, m’agrada calcular l’exposició a ull i tendeixo a sobreexposar una mica, seguint la màxima “foto cremada, foto salvada”. Això fa que els resultats siguin tan especials com els que podeu veure a l’àlbum que acompanya aquesta entrada.

A més dels avantatges que per a mi té, la Sprocket Rocket és especialment interessant per captar paisatges. El seu format panoràmic (aproximadament 72 x 35 mm) cobreix un angle de visió de 106°, i la seva distància focal de 30 mm la converteix en un gran angular perfecte per a escenes àmplies.

Si voleu gaudir d’una visió de l’illa de Menorca “ben perforada” i disparada amb pel·lícula ADOX HR-50 —tan de moda aquests dies gràcies a Leica—, a l’àlbum d’avui hi trobareu paisatges de platges, construccions talaiòtiques, escenes rurals i alguna extravagància extra.

Per tot això, us la recomano molt! A més, té un preu assequible i, per la seva simplicitat, és difícil de fer-la malbé.

L'entrada 2025-06-01 a 10 – Menorca perforada amb Sprocket Rocket ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Poblat talaiòtic de Trepucó

Sempre que viatjo em trobo amb el mateix dilema: quina càmera porto? Per sort, no tinc cotxe privat i em moc amb transport públic; només quan no hi ha més remei llogo un cotxe, una furgoneta o una moto per desplaçar-me pel destí que visito.

Un cop arribo, sempre que puc camino, camino molt. És la manera que més m’agrada per conèixer l’entorn, la gent, les olors, la flora i la fauna. Si només ens movem en cotxe, tot això sovint ens passa per alt, en més o menys mesura.

Així doncs, una de les tasques més feixugues —i alhora apassionants i determinants— és decidir quin material fotogràfic porto a cada viatge. Normalment, a més del telèfon (que no faig servir per fer fotos, sinó com a eina, com explico a “Menorca amb telèfon”), sempre m’acompanya la meva estimada Leica M6 com a càmera de format universal, amb un 35 mm, i també el nou 28 mm. Depenent del tipus de viatge, potser afegeixo un 50 mm i/o un 21 mm.

Mai, absolutament mai, viatjo amb una sola càmera. M’agrada fer versions diferents d’un mateix viatge, i el format condiciona molt el resultat. M’encantaria, per exemple, portar la Hasselblad 500 CM, però ai, estimada, pesa massa, i si hi afegeixo òptiques i trípode, ja cal viatjar amb cotxe. Si no és una decisió molt meditada, no ho acostumo a fer. Si vull fer mig format, la Rolleiflex DRP-DRGM és perfecta per viatjar, pel seu pes i mida. O, per ciutat, la Lomography LC-A en format 120 i la seva òptica Minitar equivalent a un 21 mm.

Quan viatjo amb l’objectiu de fer retrat antropològic —cosa que fa massa temps que no faig i que m’apassiona— m’agrada portar gran format. Aquí la Graflex Speed Graphic amb pel·lícula 4×5” és una opció interessant i “portable”. Si puc disposar d’espai i pressupost —cosa poc freqüent— fins i tot m’atreveixo amb la Cambo 5×7” o la fantàstica Horseman 8×10”, però no és gens pràctic viatjar amb elles i costa molt alimentar-les amb pel·lícula.

Formats diferents

Una càmera que m’estimo especialment, per la seva peculiaritat de fotografiar fins i tot els marges del rodet —on els forats del negatiu normalment queden amagats— és la Lomography Sprocket Rocket. Una càmera més que senzilla (velocitat Bulb i 1/100, diafragmes f/8 i f/16) i, a més, panoràmica. Sempre la faig servir sense fotòmetre, deixant que l’instint i el pols decideixin el resultat, que no m’importa que sigui un xic imperfecte i barruer.

Fotografiant per un forat

Si viatjo sol, com en aquest darrer viatge, em puc permetre el luxe de portar alguna andròmina per fer fotografia sense presses, o slow photo, com diuen els anglesos. Tinc força —o massa— càmeres i andròmines per fer fotografia estenopeica (o pinhole, pels moderns), però la que m’encanta portar de viatge, pel poc que pesa, ocupa i per ser panoràmica i molt angular, és l’Holga WPC. Una meravella de plàstic que permet disparar amb pel·lícula de 120 en format 6×7 o 6×9. La porto en una bossa de tela, amb un petit trípode amb imant a les tres potes, que es pot enganxar a qualsevol lloc, i uns rodets d’Agfa Copex Rapid (com en les fotos que acompanyen aquest text) o, en altres ocasions, Ilford PanF.

Aquesta combinació permet fer fotografies d’una manera crua i primitiva, on el temps d’exposició i la pel·lícula ho són tot: no hi ha òptiques ni mecanismes que distreguin el procés de fer fotos. Només us recomano utilitzar pel·lícula poc sensible (de ISO baix) per tenir exposicions més llargues i que el marge d’error sigui menys crític.

Podeu veure unes quantes fotografies estenopeiques més si feu clic a la imatge que il·lustra aquesta empanada mental.

L'entrada 2025-06 – una visió estenopeica de Menorca ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Sóc usuari i apassionat amant de la fotografia química, la de tota la vida. També utilitzo càmeres digitals per treballar, però cada vegada més el telèfon intel·ligent s’ha convertit en un afegitó imprescindible.

És cert que la qualitat de les càmeres de telèfon millora any rere any, però jo el faig servir sobretot per funcionalitats que trobo molt útils i pràctiques durant els meus viatges.

• Geolocalització
  Tot i que no m’entusiasma la idea que Apple o Google sàpiguen on vaig, reconec que saber exactament on faig cada fotografia em resulta molt útil, especialment quan camino per la natura o per llocs desconeguts. Sovint faig una foto amb el telèfon a cada localització per després, quan edito les fotos analògiques, tenir la certesa del lloc i la data en què van ser fetes.
• Cronologia
  Quan viatges, l’ordre de les imatges sembla evident, però quan treballes amb rodets, la cronologia pot esdevenir un misteri, especialment si utilitzes pel·lícules sense numeració de fotogrames (com la Fomapan). El telèfon m’ajuda a mantenir un registre clar de l’ordre i el moment de cada fotografia.
• Ruta
  Amb la geolocalització i la cronologia, puc reconstruir sobre un mapa digital la ruta feta durant el viatge o una excursió. Amb el temps, aquesta informació esdevé molt valuosa, ja sigui per repetir camins o per evitar llocs ja visitats.
• Fotòmetre
  M’encanta utilitzar càmeres antigues, moltes de les quals no tenen fotòmetre, o el que tenen no és gaire fiable. El telèfon, amb una bona app, em permet mesurar la llum de manera prou precisa sense carregar amb un fotòmetre professional. Si, a més, t’agrada la fotografia estenopeica, l’app Pinhole Assist és una gran aliada per calcular exposicions amb diafragmes minúsculs.
• Macro
  Quan viatjo, no sempre porto òptiques per a macrofotografia. El telèfon em permet captar detalls petits i fer fotos macro, encara que la qualitat no sigui la d’una càmera dedicada. De vegades, però, el resultat és prou digne!
• Fotografia panoràmica
  També m’agrada molt fer fotografies panoràmiques. Normalment, les faig de paisatges, però de vegades m’agrada experimentar amb panoràmiques verticals o jugar amb distorsions creatives de la imatge. Amb el telèfon és realment fàcil: només cal seleccionar el mode panoràmic a la càmera, decidir la direcció i capturar l’escena sencera amb un sol moviment. Aquesta versatilitat no la tinc tant a l’abast amb les altres càmeres.
• Compartició
  Vivim en l’era de les xarxes socials i compartir imatges de manera immediata és divertit. Poder editar la foto al moment i enviar-la a amics o publicar-la a les xarxes, amb una qualitat més que acceptable, és una funcionalitat que valoro molt.
• Telèfon
  Curiosament, la funció original de fer trucades és la que menys utilitzo. Però de tant en tant, encara serveix per això: apropar-lo a l’orella i xerrar amb algú a l’altra banda.

Després d’aquest petit decàleg d’avantatges, us convido a fer una ullada a l’àlbum que trobareu fent clic a la fotografia que il·lustra aquesta entrada. Hi veureu les imatges més espontànies i fresques d’aquest viatge a Menorca: les menys pensades, però potser les més autèntiques.

L'entrada 2025-06-01 al 10 – Menorca amb el telèfon ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

El preciós i pintoresc mercat del peix a Ciutadella de Menorca. No us el perdeu!

Ciutadella de Menorca és un pecat no visitar-la si aneu a l’illa. La seva arquitectura, amb influències angleses i mediterrànies, transmet tradició per tots els costats.

Un xic d’història

Habitada des de la prehistòria —ja a l’Edat de Bronze—, aquesta ciutat amb un port natural petit i encantador ha estat escenari de conquestes i repoblacions al llarg dels segles. Els romans la van fundar i anomenar Iamo; més endavant, va passar per mans vàndales, va tornar a l’Imperi Romà d’Orient (bizantins) i, al segle VI, va caure sota domini sarraí. Els àrabs la van anomenar Medina Manurqa i van deixar empremta en el traçat de molts dels carrers actuals. El 1287, va ser reconquistada pels catalanoaragonesos i repoblada per habitants del nord de Catalunya. Des d’aleshores, va adoptar el nom actual i va ser la capital de Menorca fins al segle XVIII. Com a curiositat, el 1558 els turcs otomans van saquejar la ciutat en l’anomenat “Any de sa Desgràcia”, capturant i venent com a esclaus una gran part de la població.

La Ciutadella actual

No m’escapo mai de dedicar un dia sencer a visitar la ciutat més bonica de Menorca. Va ser-ne capital durant segles i això es nota en els detalls: panys i finestres d’influència anglesa, fortificacions defensives, el port, els carrerons dissenyats pels musulmans, la parla catalana —menorquina, ido!—, les olors a peix al port, el mirador, els molins i el blanc encalat dels edificis amb les finestres verdes. Ciutadella és tranquil·litat i turisme, potser massa turisme, però sempre conserva el seu encant.

Les festes de Sant Joan

Potser el més conegut de Ciutadella són les festes de Sant Joan, celebrades des del segle XIV. La ciutat s’omple de menorquins, d’altres balears i turistes d’arreu per viure uns dies de música, tradicions, cavalls autòctons i una festa que no té comparació. La Pomada, una combinació de ginebra i llimonada, s’hi beu a raig.

La fotografia i els records

En aquesta ocasió, vaig portar la tradicional Leica M6 amb un 28 mm i pel·lícula. A l’àlbum —que podeu veure fent clic a la foto principal— hi trobareu una selecció d’imatges perquè us agafin ganes de visitar una de les meves ciutats preferides. Fora de les dates de Sant Joan, Ciutadella respira tranquil·litat i ofereix una cuina excel·lent.

Tinc molts bons records d’infantesa, quan passava temporades estivals en família a una casa ben a prop del port. Tot i que la Ciutadella d’ara no té res a veure amb la de fa 40 anys, segueix sent un destí espectacular i inevitable per a qualsevol que trepitgi Menorca.

L'entrada 2025-06-05- Ciutadella de Menorca ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

En aquesta fotografia podeu veure el poc conegut fonoll marí. Si se’n coneix l’ús, es pot preparar envinagrat per donar un toc especial a amanides o per acompanyar diversos plats.

En aquest darrer viatge a l’Illa de Menorca he procurat caminar molt. A més de fer salut, és una manera diferent i molt més rica de conèixer l’entorn: et permet interactuar amb la gent local, gaudir de la calma i descobrir petits tresors naturals que sovint passen desapercebuts.

Caminant entre fauna i paisatge

Perdre’s pels camins que uneixen pobles, tanques i boueres és una experiència plena de vida. A Menorca, no és estrany trobar tortugues de terra autòctones (recordeu que estan molt protegides!), xoriguers, altres aus rapinyaires, orenetes, abellarols, coloms, gavines, àguiles pescadores, vaques (gràcies pel formatge de Maó!), cavalls elegantment negres que utilitzen a les festes estiuenques, xots, cans, gats, insectes i, si ens acostem a la costa, fauna marina com el cap-roig o la llagosta, protagonista de la tan popular però no apte per a totes les butxaques caldereta.

La flora menorquina: més enllà del verd mediterrani

Aquesta vegada, però, vull posar el focus en la flora. Menorca és molt més que pins i ullastres: si camines amb els ulls ben oberts, descobriràs una gran varietat de plantes i flors, algunes d’elles endèmiques o molt poc habituals fora de l’illa.

Algunes espècies i curiositats que pots trobar:

• Vinagrella (Oxalis pes-caprae): Omple de groc els marges i prats a la primavera. És una planta invasora però ja forma part del paisatge menorquí.
• Enclòver o Zulla (Hedysarum coronarium): De color vermell intens, s’utilitza per al farratge i dona un toc espectacular als camps.
• Orquídies silvestres: Menorca n’acull fins a 24 espècies diferents, com l’Ophrys balearica (herba de l’abella), l’Ophrys lutea (mosca groga) o l’Ophrys apifera (orquídia abella). Són petites, difícils de veure i molt delicades.
• Amapoles (Papaver rhoeas): A la primavera, els camps s’omplen de taques vermelles.
• Azucena de mar (Pancratium maritimum): Floreix a les dunes i zones properes a la costa.
• Card de platja (Eryngium maritimum): Planta robusta i espinosa, adaptada a la salinitat i el vent.
• Sabina i ullastre: Arbres i arbustos típics de la garriga i els boscos mediterranis menorquins.
• Ciclàmen balear (Cyclamen balearicum) i peònia (Paeonia cambessedesii): Espècies emblemàtiques del sotabosc.

Un paisatge en transformació

La vegetació de Menorca ha patit canvis per la pressió humana, però encara conserva espais únics i una biodiversitat sorprenent. El mosaic de camps, boscos, barrancs i zones humides fa que cada passejada sigui diferent i plena de sorpreses.

L’àlbum del viatge

En l’àlbum que podeu veure fent clic a la imatge principal del post, trobareu una selecció de les flors i plantes que més m’han cridat l’atenció en aquest viatge. Moltes no sé ni com es diuen, però la seva bellesa i singularitat m’han fet aturar i immortalitzar-les amb el telèfon. Si en reconeixeu alguna, deixeu-m’ho als comentaris!

Consell final:
Si visiteu Menorca, camineu sense pressa, mireu a terra i als marges dels camins. La flora menorquina us sorprendrà i us farà estimar encara més aquesta illa tan especial.

L'entrada 2025-06-01 – La flora menorquina ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Aquest inici de juny he tingut la sort de tornar a una de les meves illes preferides: Menorca. Per casualitats de la vida, gràcies a amics del món del jazz, vaig descobrir l’existència d’unes salines poc conegudes al nord de l’illa, molt a prop de Fornells.

No són les primeres salines que visito —he estat a unes de Normandia i també unes altres a la Camarga—, però el blanc intens de la sal apilada i les basses poc profundes que permeten l’evaporació de l’aigua per obtenir la millor qualitat de sal em van fer pensar que podria ser un motiu fotogràfic excepcional.

Vaig buscar informació i vaig trobar l’empresa que les gestiona actualment: Sal de Menorca. A més de vendre sal produïda de forma totalment artesanal, ofereixen visites guiades on s’explica tot el curiós i centenari procés de producció d’aquest element tan preuat en la nostra gastronomia i, des de temps immemorials, imprescindible per a la conservació d’aliments.

A la visita, ens van explicar molt bé tot el procés d’extracció de la sal marina a aquestes salines, que són les darreres que perviuen a l’illa. Només fan servir l’aigua del mar i, mitjançant un sistema de basses i amb l’ajuda del Sol i el vent, van evaporant l’aigua fins a aconseguir la preuada flor de sal, element que ens regala la natura per poder-la gaudir.

Després vaig veure que a la majoria de botigues de Menorca, tant les turístiques com les més autèntiques, tenen ben destacat aquest producte local, del qual sembla que estan ben orgullosos.

Jo, com no podia ser d’una altra manera, vaig aprofitar per fer-ne unes quantes fotografies que aquí us deixo. Com de costum, són fetes també de forma artesanal, amb la Leica M6, un 28 mm i pel·lícula Fomapan ISO 100. Més endavant publicaré també més fotografies d’aquest pintoresc indret en altres formats, també analògics.

Bé, després d’aquesta breu explicació, només queda recomanar-vos la visita a les salines si us ve de gust veure el procés i gaudir d’unes vistes espectaculars de les salines a tocar de la badia de Fornells.

Aquesta excursió, que combina fotografia, història i gastronomia local, em va recordar la importància d’explorar els racons menys coneguts de les nostres illes, i la satisfacció de compartir-ho amb amics i amants de la fotografia.

L'entrada 2025-06-04 – Les salines de la Reserva La Concepció a Menorca ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Aquest inici de juny he pogut fer una escapada a la meva illa preferida: Menorca. Fa anys que la visito, però cada vegada descobreixo nous racons i capturo fotografies més interessants. L’illa té aquesta màgia: sempre et sorprèn, encara que pensis que ja la coneixes.

Aquesta vegada, he viatjat completament sol. Volia anar al meu ritme, sense preocupar-me de si algú m’ha de seguir la marxa o esperar-me mentre faig una foto rere l’altra. Segons el telèfon (que no menteix!), he fet uns 100 km caminant i gairebé 800 km en cotxe. Tot això en només 10 dies, i dos d’ells dedicats al viatge d’anada i tornada.

He anat penjant les fotos a un àlbum de Google, amb comentaris i ubicacions per si algú vol inspirar-se o repetir la ruta. Cap dels llocs és massa secret per compartir—els meus petits tresors amagats me’ls guardo per a mi, és clar!

Menorca és un lloc que mai s’esgota, sempre hi ha més per descobrir i gaudir. Per això, sé que hi tornaré tan aviat com pugui.

Properament, publicaré més material, però aquesta vegada amb fotografia química: la Leica M6, una Lomography Sprocket Rocket i una mica de fotografia estenopeica amb la Holga WPC 120. Però sense presses, perquè a les illes, tot va al seu ritme, i la calma és part de la màgia.

Si esteu interessats en una aventura fotogràfica per Menorca, estic preparant un viatge fotogràfic per a setembre. Serà en un grup molt reduït, amb estada en una masia de l’illa i combinat amb gastronomia menorquina. Els interessats podeu contactar amb mi directament i, puntualment, aniré informant d’aquesta nova aventura que fa mesos preparo.

Enllaç a l’àlbum: https://photos.app.goo.gl/3BfmTbcVwJsWnz7c9

L'entrada 2025-06-01 al 10 – Menorca en digital ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Qui em coneix sap que, quan puc perdre’m, ho faig a l’illa de Menorca, una terra que em té completament enamorat.

Ja de ben petit vaig tenir la gran fortuna d’anar-hi a passar més d’unes vacances amb la meva família. Des d’aleshores, sempre que he pogut, m’hi he escapat: en habitacions rellogades, a casa d’amics d’amics, a casa d’amics i, fins i tot, un cop a un hotel convencional.

Avui dia, gràcies a bons amics —en Fer n’és el màxim exponent— tinc moltes facilitats per poder gaudir-ne almenys un pic l’any. Fa temps que evito els estius, massa massificats i amb preus insostenibles per a butxaques minses com la meva.

Ara, mentre preparo la meva propera escapada fotogràfica a l’illa, recordo que vaig deixar en repòs una “versió digital” per a tots aquells que sempre em retreuen que ho faig tot en blanc i negre.

Les fotografies són del setembre passat on vaig gaudir molt d’una setmana intensa, molt intensa, amb el bon amic i també fotògraf Manel. Amb ell, apassionat de la natura, la fauna i la fotografia, vam fer una autèntica marató fotogràfica per tota l’illa. Perquè us en feu una idea: en 7 dies vam fer uns 600 km en cotxe, gairebé 80 caminant i milers de fotografies.

Ara, més de mig any després, he fet una selecció d’aquesta versió disparada amb la velleta, però fantàstica, Fuji X-Pro1.

Aviat —a principis de juny— tornaré a copsar l’illa amb les meves andròmines per fer fotografies, espero encara descobrir racons nous dignes de ser immortalitzats.

L'entrada 2024-11 – Menorca, versió digital ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.