Qui em coneix sap que, quan puc perdre’m, ho faig a l’illa de Menorca, una terra que em té completament enamorat.
Ja de ben petit vaig tenir la gran fortuna d’anar-hi a passar més d’unes vacances amb la meva família. Des d’aleshores, sempre que he pogut, m’hi he escapat: en habitacions rellogades, a casa d’amics d’amics, a casa d’amics i, fins i tot, un cop a un hotel convencional.
Avui dia, gràcies a bons amics —en Fer n’és el màxim exponent— tinc moltes facilitats per poder gaudir-ne almenys un pic l’any. Fa temps que evito els estius, massa massificats i amb preus insostenibles per a butxaques minses com la meva.
Ara, mentre preparo la meva propera escapada fotogràfica a l’illa, recordo que vaig deixar en repòs una “versió digital” per a tots aquells que sempre em retreuen que ho faig tot en blanc i negre.
Les fotografies són del setembre passat on vaig gaudir molt d’una setmana intensa, molt intensa, amb el bon amic i també fotògraf Manel. Amb ell, apassionat de la natura, la fauna i la fotografia, vam fer una autèntica marató fotogràfica per tota l’illa. Perquè us en feu una idea: en 7 dies vam fer uns 600 km en cotxe, gairebé 80 caminant i milers de fotografies.
Ara, més de mig any després, he fet una selecció d’aquesta versió disparada amb la velleta, però fantàstica, Fuji X-Pro1.
Aviat —a principis de juny— tornaré a copsar l’illa amb les meves andròmines per fer fotografies, espero encara descobrir racons nous dignes de ser immortalitzats.
