Una de les coses que fa molts anys que faig és ensenyar el que sé de fotografia, especialment de fotografia química i experimental.
Des de fa més de vint anys imparteixo tallers regularment a Cameras & Films —anteriorment coneguda com Lomography Embassy Barcelona— i també al meu cau a la Nau Bostik: Llumàtics.
Avui m’he dedicat a fer unes proves amb la tècnica alternativa de revelat amb caffenol. Properament he de fer un taller i aquest ha estat l’excusa perfecta per jugar-hi una mica, refrescar coneixements i experimentar amb la fórmula que utilitzo habitualment, afegint-hi petites variacions per aconseguir els resultats que busco.
Pim-pam-pum!, disparant a tort i dret
Les persones que veig habitualment acaben convertint-se —amb molta paciència— en les meves víctimes fotogràfiques. Supergràcies!
Avui he pogut “enganyar” les companyes de la Nau Bostik, que veureu a les fotografies. És un luxe tenir gent que es presti a les meves bogeries experimentals.
Ah! I per no allargar massa el ritual fotogràfic —que també han de treballar— he anat per feina i he utilitzat la preciosa Holga CFN carregada amb un Fomapan ISO 400. Sempre sorprèn la gent quan hi apuntes amb aquesta càmera, i els resultats m’encanten per a retrats.
Els resultats
Avui he estat força ortodox amb la fórmula: volia provar el Fomapan 400 amb el revelat amb caffenol que utilitzo habitualment. Això sí, he estat escrupolosament precís amb la temperatura i les quantitats. Es tracta de tenir un bon punt de partida per després poder ajustar contrastos i mitjos tons.
Si voleu aprendre tots els secrets d’aquest tipus de revelat, ja ho sabeu: encara sou a temps d’apuntar-vos al proper taller!
Feia temps que no “caffenolejava”, i a l’hora d’escanejar he començat com si fos una pel·lícula en blanc i negre. Però de sobte la neurona s’ha despertat i he reiniciat el procés: si he revelat amb caffenol… per què no provar d’extreure’n el to de cafè del negatiu?
Taronges i marrons
En escanejar el negatiu d’avui com si fos un negatiu color, he pogut obtenir un resultat molt més càlid i personal. Un to que lligava molt bé amb el dia fred i hivernal d’avui.
Per què apareixen aquests tons vermellosos? Hi ha diverses teories, però la més plausible és que el procés amb caffenol deixa minúscules traces de matèria orgànica (tanins del cafè i àcid ascòrbic) a l’emulsió de la pel·lícula. Quan escaneges, aquests compostos absorbeixen part de la llum blava i verdosa de l’escàner i reflecteixen més la zona vermella, generant aquest to càlid tan característic.
Sigui com sigui, és un efecte poc controlable i depèn molt dels ajustos del vostre escàner: pot ser subtil o absolutament descarat. En qualsevol cas, els resultats no deixen indiferent, oi?
