Com es pot comprovar en aquest blog, soc un boig de les càmeres fotogràfiques. La meva col·lecció és, penso jo, molt heterogènia, amb càmeres de tot tipus i èpoques. Totes elles m’agrada treure-les a passejar, i aquest cop li ha tocat a una de les versions més mítiques de la històrica Holga, un clàssic dins el segment de les Toy Cameras —les conegudes càmeres de joguina.

Lomography i fotografia Lo-Fi

He fet de “profe” a la Lomography Embassy Store de Barcelona durant els darrers 20 anys (o més; ja no ho recordo). Allà, la càmera que amb diferència més utilitzava era la popular Lomography Diana F+ —molt similar en prestacions a la que destaquem avui—, però la Holga honkonesa, amb els foradets del seu obturador, fa que cada fotografia adquireixi un caràcter únic i irrepetible, un caràcter que a mi m’apassiona bojament.

Al contrari del que alguns youtubers resabiats opinen sense ruboritzar-se, la Holga no depenia de Lomography. És cert que aquesta coneguda empresa, especialitzada en càmeres de plàstic i fotografia analògica experimental, va distribuir una versió de la Holga dins una caixa amb corretja, un parell de rodets de 120, un fantàstic llibre i, curiosament, una cinta aïllant per assegurar que el rodet no s’obrís durant l’ús.

Però la veritat és que la Holga va ser fabricada per Lee Ting-mo als anys 80 a Hong Kong, amb la finalitat de nodrir el mercat xinès amb una càmera assequible en format 120.

Característiques i icona artística

A causa de les seves limitacions tècniques —només dos diafragmes (f/8 i f/11) i una velocitat d’obturació de 1/100 s— juntament amb la seva qualitat “de batalla” —aberracions, fugues de llum, vinyetatge, etc.— va acabar convertint-se accidentalment en una icona artística molt apreciada pels fotògrafs.

A mi, des del principi, em va captivar. Tinc diferents models: des de la primera i original Holga S, passant per la versió digital, la WPC estenopeica, fins a la més coneguda CFN, que és la protagonista d’avui.

Variants més conegudes

• Holga 120S — Model inicial, la més senzilla
• Holga 120N — la clàssica de format 120, amb muntura per flash.
• Holga 120 CFN — amb flash de colors integrat.
• Holga 135 BC — versió per a pel·lícula de 35 mm.
• Holga Pinhole (WPC) — versió estenopeica panoràmica.
• Holga Digital (2015) — intent de ressuscitar la marca en format digital; molt més anecdòtica.

M’encantaria tenir el model en rosa xiclet, m’encanta i la trobo súper guapa, si algú la te i no la utilitza ….

Holga i natura

A mi particularment aquesta càmera m’interessa molt per retrat. Penso que li imprimeix un caràcter misteriós i al·legòric a qualsevol retrat. No sempre, però m’encanta.

Ahir, a més de la clàssica Leica M6, vaig decidir portar-la a l’escapada al coll de Bracons per, de tant en tant, disparar per veure com interpreta amb el seu contrastat blanc i negre la natura de l’excursió. Feu un clic a la fotografia principal, allà en podreu veure els resultats de l’únic rodet que vaig disparar, 12 instants on veureu natura i un retrat de propina.

Aquí podeu veure la meva Holga CFN penjant del coll amb cinta de pintor per evitar que d’una estrebada s’obri i es veli tot el rodet. Fotografia cortesia de l’amic Manel Sala.