Fa dies que segueixo fotografiant dansa. No qualsevol dansa, sinó dansa d’arrel o d’inspiració flamenca, dins del festival Ciutat Flamenco Barcelona, del qual m’estic fent fan total.
Enguany, amb la voluntat de repartir l’oferta flamenca per tota la ciutat, el festival també celebra algunes actuacions al meu Nou Barris, concretament a l’Ateneu Popular de Nou Barris, on aquesta nit hem pogut gaudir de l’espectacle La Familia del gran bailaor Julio Ruiz.
A més, en acabar, dins del mateix Ateneu, hem pogut presenciar per primera vegada —i espero que no l’última— la Ciutat Batalla, una batalla de bailaoras en un ring de boxa, amb un estil totalment street. Aviat en publicaré algunes fotografies també.
La Familia
Aquesta darrera proposta de Julio Ruiz, La Familia, replanteja de manera innovadora els límits del flamenco amb un espectacle performatiu i multidisciplinari on tenen cabuda, a més del ball en el seu sentit més conceptual, el cante, la música en directe i el text —que es va projectant a l’escenari—.
Segons el fulletó de l’espectacle:
“L’obra explora les complexes dinàmiques familiars, amb especial atenció a la relació entre tres dones que han marcat el seu destí.”
A mi m’ha corprès la intensitat tant del ball, molt explosiu, com de la posada en escena. Aquesta, aparentment senzilla, juga amb la il·luminació per destacar els moviments que en Julio executa de manera magistral, amb uns vestuaris que subratllen la barreja humano-animal de l’obra.
M’han agradat especialment els vestits amb àmplies faldilles —tant el negre de l’inici com el blanc, més volàtil—. També m’ha sorprès com jugava amb un element com un abric de pells, que sempre he associat a les senyores benestants amb un toc carrincló, però que ell transforma en una mena de pell d’ós, plena de força, que li dona molt de joc i unes textures increïbles per fotografiar. Això sí: jo m’hi hauria mort de calor i suor dins d’un abric així!
Us deixo unes quantes fotografies on he intentat captar tota l’energia animal d’aquest espectacle. N’he fet també un passi en forma de vídeo, perquè penso que així es pot apreciar millor el conjunt d’imatges, sense haver de trencar el ratolí fent mil i un clics.
Julio Ruiz s’ha convertit en el primer coreògraf de flamenco becat pel Centre Nacional de la Dansa de París i per la Cité Internationale des Arts. Després d’una residència de diversos mesos, ha forjat aquesta creació de la qual destaca:
«Cada vegada que aquesta família es reuneix, sagna.»
- Julio Ruiz | baile
- Pepe de Pura | cante
- David de Ana | guitarra
Idea original, direcció, textos i coreografia: Julio Ruiz
Assessorament en direcció: Ernesto Artillo
Acompanyament: Macarena Regueiro
Artista convidat al cante: Pepe de Pura
Creació musical i guitarra: David d’Ana
Música addicional: Alex Aller
Artista convidat en creació musical: David Caro
Adaptació de lletres: Cristo Heredia
Col·laboració coreogràfica: Inka Díaz
Assessoria d’escriptura: Miguel Valentín
Il·luminació: Susana Romero «Suh-Güein»
So: Víctor Tomé
Regidoria i producció: Patricia Torrero
Disseny de vestuari: Ernesto Artillo
Confecció de vestuari: Carlota Caro
Fotografia: Juan Carlos Toledo, Victoria Gee i Julián Azcutia
Vídeo: Juan Carlos Toledo
Direcció d’art i disseny gràfic: Julio Ruiz
Distribució i coordinació de producció: CAL Produccions
Comunicació: Cultproject
