Només cal que doneu una ullada a aquest blog per poder veure que normalment m’agrada disparar en blanc i negre i a més, si puc, en pel·lícula de tota la vida. Ara no donaré la vara amb això de l’analògic, la importància de la implicació en tot el procés fotogràfic, l’emoció del revelat, fer-ho tot un mateix i altres, no!

Però ahir, un dia rúfol que es diu ara, plomís, trist, apagat i amb un difusor natural genial, vaig aprofitar per baixar des de la Nau Bostik fins al KBr, on els “amics” de les assegurances netegen la seva imatge regalant-nos meravelloses exposicions que, normalment, volten sobre la fotografia i amb molt bon criteri i qualitat.

Doncs bé, en aquesta passejada cara avall, sempre carregat amb alguna càmera, vaig topar-me amb una quantitat de color que no m’esperava per res. Mentre baixava a la cerca del mar, vaig fer ziga-zagues deixant que el destí triés la millor ruta. Per casualitat vaig anar trobant grafitis molt acolorits arreu. També a la superilla que hi ha a tocar de la plaça de les Glòries, els edificis lluien uns colors vius que no havia captat encara mai, tot o haver-hi passat algun cop. Tot sorprenent i vaig intentar copsar amb el telèfon, si feu clic a la foto en veureu alguns més.

A més, a l’explosió que anava a visitar, d’en José Guerrero, m’esperava paisatges un xic desèrtics, minimalistes i sense colors massa llampants ni especials. Però per sorpresa meva, a més dels paisatges que l’han fet famós, l’exposició inclou els seus més recents treballs com BRG on, gràcies a conèixer al arquitecte mexicà Luís Barragan, construeix unes fotografies on el color et fa explotar el cervell.

Bé, així que si podeu gaudireu dels colors de la ciutat i també de les moltes exposicions interessants que hi ha encara que algunes tenen un preu apte només per als guiris rics de la ciutat, com la d’en Botero que l’anirà a veure només la gent que s’ho pot permetre.