Sembla que fos ahir, però ja estem celebrant la sisena edició de La Juganera, el cicle de concerts comunitari organitzat per la mateixa comunitat de la Nau Bostik, al barri de la Sagrera de Barcelona.

Any rere any, aquesta cita s’ha anat consolidant com una de les festes més estimades de l’espai. No només per la música, sinó també per tot allò que representa: la capacitat de crear cultura des de baix, entre veïns, col·lectius, artistes i persones que fan possible que la Nau continuï sent un lloc viu.

Per sort, aquesta vegada la meva predicció meteorològica va fallar. La calor dels darrers dies ens va donar una treva i vam poder gaudir de tota la programació sense quedar estabornits sota el sol de finals de maig.

La jornada va començar puntualment cap a dos quarts de set amb el tradicional txupinazo a càrrec de Sagresamba, el conegut col·lectiu de percussió de la Sagrera. Els seus ritmes potents i ensordidors van actuar com una autèntica crida per a tot el barri, anunciant que la festa ja era aquí.

Tot seguit va pujar a l’escenari Sumerr, acompanyada de The Soul Adventurers, oferint una bona dosi de reggae roots sorgit de l’entorn de La Panchita Records. Amb una veu poderosa i una banda sòlida, van convertir la plaça de la Nau en una petita illa jamaicana per una estona.

La nit va continuar amb els Riddim Riders, que van comptar amb les veus de Dimas, Rowsi, Ben Jammin, Naila de Swardt i Sabina Sound. Una selecció de clàssics jamaicans interpretats per un equip de cantants que van mantenir el públic en moviment durant tota l’actuació.

Entre concert i concert, Sagresamba no va abandonar la seva missió i va continuar recorrent l’espai amb els seus ritmes de percussió, mantenint l’ambient ben viu i recordant a tothom que la festa encara tenia molta corda.

Les barres, les taules compartides i les converses improvisades recordaven que La Juganera és molt més que un cartell musical. És una celebració col·lectiva que només s’entén des de la participació i el treball comunitari que la fan possible any rere any.

Per finalitzar la vetllada, la gran DJ Owey va posar les mans als plats perquè el públic continués movent el cos al ritme de les seves seleccions d’arrel afro. Un tancament perfecte per a una jornada que va demostrar, una vegada més, la bona salut d’aquest festival comunitari que ja forma part del calendari imprescindible de la Nau Bostik.

Ara només queda tornar-hi dissabte per continuar celebrant aquesta tradició que la comunitat de la Nau Bostik ha convertit en una de les cites imprescindibles del calendari cultural de la Sagrera.

L'entrada 2026-05-29 – ‘La Juganera’ a la Nau Bostik ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Els anys passen ràpid quan són intensos. I si hi ha un lloc on la paraula intensitat no és decorativa és a la Nau Bostik. Onze anys no són poca cosa: són persistència, comunitat i una certa tossuderia creativa que, vista amb perspectiva, té molt de mèrit.

Enguany, a més de bufar espelmes —felicitats a totes!—, hem celebrat amb calçotada i calendari ben alineat amb l’esperit de carnaval. Comunicats, intercanvi d’opinions, projectes que s’encavalquen, mans enfarinades i foc encès. Preparació dels calçots, fum-fum-fum, pa amb tomàquet, botifarres i vi. Que no falti de res. La cultura també necessita brasa.

Amb la panxa contenta, comença la disbauxa: bingo musical i, tot seguit, “guateque bostikero” amb la DJ @tu_reggaetonera_peligrosa . Ritme, rialles i aquella sensació que els projectes col·lectius només funcionen quan, de tant en tant, es ballen.

L’activitat ha estat organitzada per la comissió de festejos de la Nau Bostik, amb la participació de totes les entitats del projecte. Una celebració coral, com ha de ser: perquè onze anys no els fa ningú sol.

Per molts més. I amb la mateixa intensitat.

L'entrada 2026-02-14 – 11è aniversari de la Nau Bostik ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

La discogràfica Panchita’s Records ha tornat a omplir la Nau Bostik d’energia pura. Aquesta vegada ha estat amb la presentació de Sound, el nou treball de Matah, que ja d’entrada prometia calor, ritme i una bona dosi de baix ben carregat.

Per escalfar motors hem pogut gaudir de Badalonians Sound, que han deixat el públic a punt per a la festa grossa. A la mateixa sala K14 hi havia una petita fira: vinils, merxandatge i el bon ambient etern de La Panchita Records —aquell que sempre et fa pensar que potser sí, que encara queden espais on la música i la comunitat van agafades de la mà.

I com a plat central, Matah, que ha presentat el disc amb una força impecable i un públic completament entregat. Per si no n’hi hagués prou, hem tingut regal extra: una convidada vinguda de la llunyana Galícia, que ha acabat de rematar l’espectacle amb una aparició tan inesperada com celebrada.

En resum, una jornada d’aquelles que només passen quan la música i el barri s’alineen. I a la Bostik això continua passant molt sovint.

L'entrada 2025-11-30 – Nau Bostik – Matah presenta el seu nou disc Sound ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Façana de la Nau Bostik decorada per Emilio Cerezo

Aniversari de la Nau Bostik

El passat dissabte 15 de novembre la Nau Bostik va celebrar el seu desè aniversari amb una intensa Jornada de Cultura Comunitària que va omplir l’espai des del matí fins ben entrada la tarda.

Com a Llumàtics, hi vam participar impartint un taller de fotogrames amb cianotípia obert a tothom. L’activitat va tenir lloc a l’espai La Perversa —al nostre petit estudi, sincerament, no hi hauria cabut ni la meitat de la gent que s’hi va animar!

Fotografia estenopeica… però a tot color

En aquest context tan celebratiu, vaig decidir recuperar una combinació que utilitzo poc però que l’ocasió reclamava: estenopeica, sí, però en color.

La majoria de murals urbans de la Nau Bostik —renovats recentment gràcies a una coordinació entre el mateix equipament i B-Murals— mereixen ser visitats amb calma. Però aquesta peça gegantina d’Emilio Cerezo, plantada a la façana principal, exigia ser immortalitzada en color per motius que salten a la vista.

Feia dies que li anava seguint el rastre amb el mòbil i amb algun intent en blanc i negre. Fins que, xerrant amb l’Emilio, vam acordar provar sort i accedir a l’Escola Els 30 Passos, situada just davant i amb la millor panoràmica possible.

Dit i fet: vaig pujar a buscar la meva Zero2000, li vaig carregar un vell rodet Kodak Portra 400 que —quin desastre— no ha resistit gens bé el pas del temps. Però ja se sap: si no arrisques, no hi ha màgia estenopeica.

Ouyea! (i gràcies, profes)

A l’entrada de l’escola, a quarts de sis, no hi havia ni rastre de criatures. En canvi, dos professors conversaven tranquil·lament a la porta. Vam trucar, vam saludar i els vam demanar si seria possible pujar un moment per capturar el mural.

I aquí va venir la sorpresa agradable: ser amable i presentar-s’hi amb un somriure sempre ajuda —o potser simplement vam tenir el dia de cara— però el fet és que un dels professors (gràcies de nou!) ens va obrir les portes i ens va acompanyar fins a una aula amb una vista perfecta.

Per si el venerable Portra 400 feia figa, vaig fer també algunes fotos amb el telèfon. Avui, finalment, he pogut escanejar el rodet i… sí, ha sobreviscut prou per compartir-lo amb tots vosaltres.

Aquí teniu l’àlbum amb diverses vistes de la façana de la Nau Bostik. Tant de bo segueixi lluint així de poderosa durant —com a mínim— deu anys més, malgrat que a algú que jo sé li piqui.

• Com sempre, podeu veure les fotos fent clic a la imatge principal. Si voleu una còpia en paper, només cal que em parlem.

L'entrada 2025-11-06- Zero2000 – Portra400 – NauBostik ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Art urbà a la Nau Bostik
en el seu 10è aniversari

Avui, en arribar a la Nau Bostik, he vist tanta activitat dels artistes decorant els murs que m’he animat a agafar la Hasselblad i uns rodets per documentar aquest esdeveniment artístic, que s’inaugurarà oficialment demà, dissabte 15.

He fet les fotos, les he revelat, escanejat i editat mínimament. Al final d’aquest procés, he decidit presentar-les en format vídeo, una manera que m’està agradant molt darrerament. Mentre els artistes, absorts en la seva feina, redecoren la nostra estimada Nau Bostik, preparant tot perquè demà puguem celebrar l’aniversari com cal.

La celebració del 10è aniversari de la Nau Bostik arriba amb una renovació integral de gran part de les seves parets, en col·laboració amb B-Murals, impulsant així un nou impuls a l’art urbà del recinte.

13 murals nous a la Nau Bostik:

• Façana principal: Emilio Cerezo
• Façana Pont del Treball: Martí SAWE
• Nous murals per Convocatòria Oberta – Murals Bostik: Andrea Devia Nuño, Búnker, Chylo, Dan Bonssai, Danalessi, Laura Merayo, NSN997 i Vantees
• Mural de l’artista convidat: Werens
• Artista en residència: Schoko Tanaka

L’activitat ha estat coordinada per B-Murals i l’equip de la Nau Bostik, que ha impulsat aquesta celebració amb gran entusiasme, consolidant l’espai com un punt de trobada essencial per a la creativitat urbana.

L'entrada 2025-11-14 – Artistes en acció a la Nau Bostik ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Aquest cap de setmana s’ha celebrat novament el Meet Your Coffe Adwards a la Nau Bostik.

L’esdeveniment s’ha consolidat com una de les cites imprescindibles per als amants —i addictes— a la cafeïna. I tot i que m’encanta tastar cafès i descobrir sabors, he d’admetre que, comparat amb els experts que hi participen, semblo gairebé un analfabet en la matèria.

Sorprèn la quantitat de maquinària que existeix al mercat per preparar cafè —cada vegada més sofisticada—, així com la varietat de procedències, tractaments i formes d’elaboració d’aquest aparentment senzill fruit.

Enguany, com ja vaig comprovar en l’edició anterior, el festival ha crescut: ocupa pràcticament totes les instal·lacions de la Nau Bostik i reuneix un munt de visitants, expositors, activitats i serveis per als assistents. Tot plegat, embolcallat per un magnífic aroma de cafè que acompanya l’ambient i que, per als que en som addictes, és pura felicitat.

Feu clic a la fotografia per veure’n un petit fotoreportatge.

L'entrada 2025-11-07 – Meet Your Coffee Adwads 2025 ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Enguany la Nau Bostik celebra el seu 10è aniversari en aquesta etapa com a espai cultural de la Sagrera. Entre el munt d’activitats organitzades per commemorar aquesta sonada efemèride, avui la canalla —i els canalles— s’han cagat de por a la Castanyada diabòlica de La Sagrera.

Actrius i actors, cada un més monstruós, han fet passar una bona mala estona als valents que s’han atrevit a travessar el túnel del terror, al qual accedien, consti en acte, voluntàriament.

A més, un grup de maquilladores “tunejava” els que volien, i tampoc no hi faltaven castanyes i moniatos per encalentir la panxa.

Ja estem, ara sí, a plena tardor!

• Si feu clic a la fotografia principal, podreu veure’n l’àlbum de fotografies terrorífiques. }:E

L'entrada 2025-10-30 – Castanyada diabòlica de La Sagrera ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Context

Com a fotògraf a la Nau Bostik, vaig tenir l’oportunitat d’assistir aquest diumenge 19 d’octubre a la proposta de dansa que oferien Vanesa Aibar i el col·lectiu Estampa, dins el Festival Ciutat Flamenco.

Els protagonistes

Vanesa Aibar, nascuda a Jaén, és una ballarina i creadora que parteix de la dansa espanyola i del flamenc, però que amb el temps ha evolucionat cap a una dansa contemporània d’estètica depurada i fort contingut formal i investigatiu.

De la seva trajectòria cal destacar:

• Les col·laboracions amb figures de referència com Carmen Linares, Mayte Martín, Andrés Marín o Eva Yerbabuena.
• Una obra que combina rigurositat coreogràfica amb una recerca temàtica constant —la feminitat, la mitologia o la fusió de llenguatges—, així com una clara obertura cap a la experimentació interdisciplinària.
• Entre les seves creacions més reconegudes hi trobem Sierpe (2019), Áspid (2020) i La Reina del Metal, amb Enric Monfort, premi Max 2023 al millor espectacle de dansa.

El col·lectiu Estampa —o Taller Estampa— és una entitat barcelonina dedicada a la recerca i creació en l’àmbit audiovisual experimental, les tecnologies digitals, la intel·ligència artificial i la animació d’imatge.

L’espectacle

El resultat de la col·laboració entre Vanesa i Estampa pren forma a “Cristalización IV”, una peça on la dansa contemporània es fon amb feixos de llum que la ballarina manipula amb cristalls, integrant-los en una coreografia d’una bellesa hipnòtica.

L’espectacle, d’uns 40 minuts de durada —que a mi em van semblar molts menys—, combina una primera part a la platea, on el joc de llums multicolors és protagonista, amb una segona part audiovisual sobre l’escenari, on tornen a confluir llum, cos i moviment.

Conclusió

Jo, poc amic de les convencionalitats i amant de l’experimentació, vaig quedar corprès i sorprès per la proposta. Música potent, ball sincopat, un joc de llums espectacular però aparentment senzill, i una manera de fusionar el flamenc amb la contemporaneïtat que em va captivar completament.

A l’hora de fer les fotografies, vaig agrair haver optat per portar el pesat però fidel Sigma 70–200 f/2.8. Sense ell, no hauria aconseguit els resultats que volia. En alguns moments vaig experimentar amb velocitats d’obturació molt baixes (1/15 – 1/30 s) per captar el moviment sincopat d’aquesta fantàstica ballarina, que ens va deixar a tots bocabadats.

Aprofiteu per donar un cop d’ull a la programació del Festival Ciutat Flamenco, organitzat pel Taller de Músics de Barcelona: tot el programa fa venir ganes d’assistir-hi i deixar-se endur pel flamenc en totes les seves formes.

Aquest cop no hi ha enllaç a l’àlbum, he optat per presentar les fotografies en mode d’animació com podeu veure al principi d’aquesta petita crònica.

L'entrada 2025-10-19 – Vanesa Aibar, amb la col·laboració d’Estampa ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Aquesta vegada vaig enredar la Laura, una noia ben bonica i simpàtica que ara veig sovint per la Nau Bostik, ja que és un dels nous fitxatges de l’equip de gestió.

Ella va deixar-se entabanar per un servidor i de seguida vam concretar un dia i una hora per fer una primera sessió. Va ser una estona força divertida. La Laura, que no està avesada a fer de model fotogràfic —cosa que, de fet, prefereixo—, es va deixar dirigir pel fotògraf amb naturalitat i bon humor.

Primer, amb el combo Leica M4-2 amb Summicron 50 mm F/2, vam disparar un parell de rodets de pel·lícula ADOS HR-50. Per a cada rodet, vam utilitzar un vestit diferent per tenir més varietat i jugar amb l’estètica.

Després, amb l’imponent 6×6 de la Hasselblad, vam intentar copsar una faceta més íntima, amb posats més estàtics i estudiats. També en vam fer un parell de rodets, aquesta vegada amb Ilford PanF+. Cada un amb un vestuari ben diferent: un de molt llampant i un xic vaporós, i també el meu ja conegut kimono japonès.

En definitiva, una sessió plena de complicitat, bon rotllo i la passió compartida per la fotografia analògica. Moltes gràcies, Laura, per deixar-te portar i sumar-te a aquesta aventura!

L'entrada 2025-05-14 – Sessió analògica amb Laura ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Aquest passat divendres 9 de maig, dins la Nau Bostik, es va celebrar el Túnez Fest, un nou projecte cultural que neix amb l’objectiu de fer intercanvi cultural entre Tunísia i Catalunya, donant visibilitat a la riquesa artística, musical i gastronòmica tunisiana, i creant espais de trobada entre cultures.

Per anar escalfant l’ambient previ al concert principal, la vetllada es va iniciar amb l’MC Helmiro, acompanyat per DJ Douds, als quals s’hi va unir la percussionista Narjess.

Per assolir l’objectiu del festival, vam poder gaudir de l’actuació del mític grup Gultrah Sound System, liderat pel carismàtic cantant Halim Yousfi i acompanyat per tres músics més. Aquesta banda icònica de l’escena alternativa tunisiana destaca per fusionar sons acústics, reggae, folk i ritmes nord-africans. La seva música connecta tant amb la comunitat tunisiana i magrebina com amb un públic internacional, amant dels sons autèntics i de les experiències culturals enriquidores.

La vetllada va ser un viatge mediterrani de Tunísia a Catalunya, amb Halim Yousfi i el seu grup com a protagonistes.

• Pots veure totes les fotografies de la nit fent clic a la imatge principal de l’article.

L'entrada 2025-05-09 – Halim Yousfi + a la Nau Bostik ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.