Context

Com a fotògraf a la Nau Bostik, vaig tenir l’oportunitat d’assistir aquest diumenge 19 d’octubre a la proposta de dansa que oferien Vanesa Aibar i el col·lectiu Estampa, dins el Festival Ciutat Flamenco.

Els protagonistes

Vanesa Aibar, nascuda a Jaén, és una ballarina i creadora que parteix de la dansa espanyola i del flamenc, però que amb el temps ha evolucionat cap a una dansa contemporània d’estètica depurada i fort contingut formal i investigatiu.

De la seva trajectòria cal destacar:

• Les col·laboracions amb figures de referència com Carmen Linares, Mayte Martín, Andrés Marín o Eva Yerbabuena.
• Una obra que combina rigurositat coreogràfica amb una recerca temàtica constant —la feminitat, la mitologia o la fusió de llenguatges—, així com una clara obertura cap a la experimentació interdisciplinària.
• Entre les seves creacions més reconegudes hi trobem Sierpe (2019), Áspid (2020) i La Reina del Metal, amb Enric Monfort, premi Max 2023 al millor espectacle de dansa.

El col·lectiu Estampa —o Taller Estampa— és una entitat barcelonina dedicada a la recerca i creació en l’àmbit audiovisual experimental, les tecnologies digitals, la intel·ligència artificial i la animació d’imatge.

L’espectacle

El resultat de la col·laboració entre Vanesa i Estampa pren forma a “Cristalización IV”, una peça on la dansa contemporània es fon amb feixos de llum que la ballarina manipula amb cristalls, integrant-los en una coreografia d’una bellesa hipnòtica.

L’espectacle, d’uns 40 minuts de durada —que a mi em van semblar molts menys—, combina una primera part a la platea, on el joc de llums multicolors és protagonista, amb una segona part audiovisual sobre l’escenari, on tornen a confluir llum, cos i moviment.

Conclusió

Jo, poc amic de les convencionalitats i amant de l’experimentació, vaig quedar corprès i sorprès per la proposta. Música potent, ball sincopat, un joc de llums espectacular però aparentment senzill, i una manera de fusionar el flamenc amb la contemporaneïtat que em va captivar completament.

A l’hora de fer les fotografies, vaig agrair haver optat per portar el pesat però fidel Sigma 70–200 f/2.8. Sense ell, no hauria aconseguit els resultats que volia. En alguns moments vaig experimentar amb velocitats d’obturació molt baixes (1/15 – 1/30 s) per captar el moviment sincopat d’aquesta fantàstica ballarina, que ens va deixar a tots bocabadats.

Aprofiteu per donar un cop d’ull a la programació del Festival Ciutat Flamenco, organitzat pel Taller de Músics de Barcelona: tot el programa fa venir ganes d’assistir-hi i deixar-se endur pel flamenc en totes les seves formes.

Aquest cop no hi ha enllaç a l’àlbum, he optat per presentar les fotografies en mode d’animació com podeu veure al principi d’aquesta petita crònica.