Totes les fotografies d’aquest vídeo estan protegides per drets d’autor. Per a llicències, còpies o accés a la sèrie completa, pots contactar amb l’autor.

Tot a la vida té un final, i si a més un està gaudint del que fa, aquest arriba prest, sense quasi avisar. Així que tocava enfrontar el meu darrer dia del meu primer Jazz I Am a tope.

Malauradament, no vaig poder assistir al Showcase del matí, amb Giulia Valle, Escarteen Sisters i Vic Mirallas, però sí que, havent dinat, vaig poder arribar al Showlabels, que em tenia ben encuriosit.

Showlabels

Aquesta paraulota no és res més que un espai dedicat a descobrir el treball dels segells discogràfics i conèixer els artistes per als quals aporten. Com bé és sabut, dins l’ecosistema de la música de jazz els segells són molt importants, mutant i adaptant-se per sobreviure a l’era de l’estreaming. Per fortuna, compten amb fans que saben apreciar la qualitat dels bons enregistraments i tot el que la alta fidelitat aporta a l’hora de gaudir del nostre vici.

Enguany, en Jordi Pujol ens va presentar les novetats del segell que va fundar i dirigeix, Fresh Sound New Talent. Tots de tall contemporani, van ser breument presentats i escoltats. Ja he pres bona nota del segell i n’estic començant a escoltar amb molt de gust algunes de les seves propostes com Vanisha Gould & Chris McCarthy, Jakob Dreyer, Iannis Obiols, Tom Ollenforff, Alden Jellmuth o Javier Rojo.

Showcases

Finalment, el darrer bloc de presentació de propostes jazzístiques. Totes de nivell, és clar, però a més ben variades.

Gràcia x de la Cruz

Intensos, els definiria jo. Ja van avisar que el tast que oferien era la part més ràpida i enèrgica del seu repertori, per lluir-se tècnicament, però que dins el repertori compten amb valses i molta varietat rítmica.

A mi la proposta m’ha semblat massa flamenc-classic i tal vegada menys jazzística, però qui sóc jo per valorar? Ningú. Sigui com sigui, m’ha encantat submergir-me dins el piano més flamenc dels que he sentit aquests dies. Impecables en l’execució, també cal destacar-ho.

Formació:

• Guillem Gràcia | piano
• Joaquín de la Cruz | bateria, percussió

Magnificat

Proposta, si més no, singular. Magnificat és un càntic del primer capítol de l’Evangeli segons Lluc. Aquest concert, que podria ser una mena de gospel mediterrani, és una oració per la salvació dels pobles, per la pau o per la fraternitat entre tots els habitants del planeta.

Badry Razen —que canta en italià, anglès i àrab (Darija)— omple tot l’escenari amb una potent lírica que va acompanyada al piano (orgue habitualment) i un excel·lent trompeta que deixa bocabadat amb la seva refinada i acurada tècnica.

Una proposta molt lírica i original. Encara que a mi tot el tema religiós em provoca un rebuig irracional, he de reconèixer que la proposta és tan agosarada com perfectament interpretada. Una bona forma de fugir dels convencionalismes retornant a la música d’arrel.

Formació:

• Badrya Razem | veu
• Giovanni Falzone | trompeta
• Roberto Olzer | teclat/orgue

Andrew Moreno

Andrew va presentar el seu àlbum debut amb el seu darrer trio establert a Rotterdam, Axiom. Amb ell han revolucionat l’escena europea, girant pels principals escenaris del vell continent.

Una proposta marcadament free, on la sofisticació de les composicions —ben amanides amb joguines digitals— sonen delicades i sofisticades a la vegada que respiren improvisació i llibertat en una mena de caos sonor que entra al cervell de l’oient de forma increïblement agradable. Per a mi, un gran descobriment que, si s’escolta amb atenció, et transporta a espais i situacions ben curioses.

Formació:

• Andrew Moreno / guitarra
• Jonathan Ho / contrabaix
• Tristan Renfrow / bateria

Tumbando a Monk

Por, molta, feia aquesta proposta pel seu títol. Una mica acollonidet vaig assistir a la proposta que tocava al gran geni Thelonious Monk. La por era que el menystinguessin o que no el respectessin. No soc gaire fan de les bandes tribut, però, gràcies senyors, al contrari: és de les propostes que, lluny de voler ser una fotocòpia fàcil, arrisquen agafant les composicions d’un dels genis que més admiro dins el món del jazz i li donen la volta interpretant-les amb respecte i qualitat.

Els gaditanos van aportar ritmes caribenys, jazz llatí amb pinzellades de Cadis, festius, ballables, i amb un gran respecte al geni. Aquesta actuació va esdevenir la cirereta perfecta per acabar aquest festival jazzístic, del qual ja m’en declaro fan incondicional.

No deixeu de gaudir-ne, millor en directe, però també en disc. Us en deixen una mostra en forma de petit clip.

Formació:

• Pol Padrós | trompeta
• Pedro Cortejosa | saxo tenor i percussions
• Javier Galiana | teclats
• Javier Bermúdez | baix elèctric
• Juan Sainz | bateria
• Malick Mbengue | percussió

L'entrada 2026-03-13 – ‘Jazz I Am’ darrer dia al Molino ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Totes les fotografies d’aquest vídeo estan protegides per drets d’autor. Per a llicències, còpies o accés a la sèrie completa, pots contactar amb l’autor.

Sense quasi haver paït tota la jornada inaugural, aquest dijous es presentaven uns showcases ben prometedors dins, novament, l’acollidor El Molino.

Magalí Sare

No sempre és freqüent sortir-se del camí marcat, ni tan sols dins el món del jazz. Hi ha molt postureig i poses una mica forçades, però sempre apareix —quan un menys s’ho espera— una nova forma de fer que allibera, omple d’esperança i fa que la vida sigui menys avorrida.

No deu ser fàcil convertir un repertori que té com a eix central la música d’arrel més tradicional —barrejada de mil formes amb altres accents i estils— en un espectacle performatiu on els detalls són una part molt important. Magalí, de veu prodigiosa, és a més multiinstrumentista, compositora i intèrpret, i es pot permetre el luxe d’oferir la seva música d’una forma ben diferent i sorprenent. Gaudiu-ne, que de ben segur no us deixarà indiferents i veureu que hi ha altres formes de fer música difícilment classificables.

Us en deixo un petit clip per veure la seva original proposta.

Formació:

• Magalí Sare | veu, flautí, cajón, ukelele
• Sebastià Gris | guitarra acústica, mandolina, banjo, ukelele, pandeiro
• Irene Romo | cello, veus
• Albert Dondarza | violí
• Vic Moliner | contrabaix

Xavi Torres

Ja tenia ganes de veure en directe aquest gran pianista originari del delta de l’Ebre. Amb una llarga trajectòria a les esquenes, va venir al Jazz I Am a presentar-nos la seva darrera aposta, Espill.

Molt ben acompanyat en format de trio, ens van oferir un tastet de la seva música, influenciada pels paisatges ebrencs, amb homenatges molt íntims a personatges que defensen els valors humans. Els temes del disc combinen composicions pròpies amb reinterpretacions de cançons protesta amb el llenguatge lliure del jazz.

Formació:

• Xavi Torres | piano
• Reinier Elizarde «El Negrón» | contrabaix
• Andreu Pitarch | bateria

Menges en horari europeu

Com cada dia, es fa una pausa per fer un got i calmar l’estómac, ja sabem que menjar apropa a les persones divergens, ajuda a fer negocis i a ser, sobretot, feliç. Jo per sort havia dinat ben d’hora —coses del directe—, ja que l’horari, de 17:15 a 19:15, era més propi dels nord-europeus que de les terres mediterrànies. Sigui com sigui, quan el tiberi és bo sempre se li fa lloc a l’estómac, que també és part de la cultura. Aquest pica-pica de tall vegà va ser ofert per Plataforma Jazz España i, sense saber-ne massa més, va agradar-me i força. Agraït quedo!

Amb la panxa contenta i amb ganes de més bona música, cap a les set i mitja ja em vaig posicionar en un lloc estratègic per poder gaudir dels propers espectacles mentre, com sempre, feia fotografies.

Daniel Garcia Trio

Aquest pianista salmantí va venir per presentar-nos el seu darrer àlbum Wonderland, un treball d’arrel íntima que, en format clàssic de trio, ens fa viatjar pel seu món oníric ple d’emocions, amb influències d’arreu i alguna pinzellada de flamenc. Daniel García no és precisament un novell en el món del jazz: ja és ben conegut en sales d’arreu de la vella Europa i el llunyà orient.

Formació:

• Daniel García | piano i veu
• Reinier Elizarde «El Negrón» | contrabaix
• Michael Olivera | bateria

Lucía Rey Cuarteto

Nómadas és el darrer treball d’aquesta pianista malaguenya, i també va oferir-nos un tastet dins el Jazz I Am. Reconeguda amb un dels premis 2026 que atorga la Plataforma de Jazz España, va oferir-nos en format de quartet la seva aposta de piano amb tocs d’electrònica, amb la notable presència de la flauta travessera i una sòlida secció rítmica. El seu estil beu de moltes fonts i ofereix un relat jazzístic modern i personal.

Formació:

• Lucía Rey | piano
• Ander García | contrabaix
• Michael Olivera | bateria
• Juan Carlos Aracil | flauta

Marc Ayza Social Base

Val sempre la pena quedar-se fins al final dels esdeveniments. A vegades el darrer cartutx és el que més fereix. Marc Ayza —baterista, compositor i líder d’aquest projecte— és reconegut com una de les figures més inquietes de l’escena de jazz local.

La seva proposta dins aquest festival, Social Base, va ser una exposició de bona música sense pauses, talls innecessaris ni floritures. Acompanyat de la sorprenent Erin Corine —de veu espectacular i flauta magistral—, del contrastat Roger Mas al piano, Tom Warburton al contrabaix i els tocs d’electrònica de la DJ Owey, ens va delectar a tots amb una base de jazz modern groove i una atmosfera única i íntima que em va encantar de debò. Una forma fantàstica de culminar la jornada jazzística i fer cap a casa seguint gaudint de la música dins d’un vagó de l’últim metro nocturn.

Formació:

• Marc Ayza | bateria
• Erin Corine | flauta/veu
• Roger Mas | piano/teclat
• Tom Warburton | contrabaix
• DJ Owey

L'entrada 2026-03-12 – ‘Jazz I Am’ segona jornada ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Totes les fotografies d’aquest vídeo estan protegides per drets d’autor. Per a llicències, còpies o accés a la sèrie completa, pots contactar amb l’autor.

Amb l’excusa de fer fotografies, tinc la fortuna que la vida em faci coincidir en esdeveniments únics i inoblidables. Una de les meves passions és la música de jazz —com diria el gran Tete—, i enguany m’he pogut acreditar per fotografiar aquesta vuitena edició del Jazz I Am que organitza el Taller de Músics.

Aquest esdeveniment té com a finalitat principal impulsar les aliances entre professionals de la música mitjançant conferències, taules rodones, workshops i les millors actuacions nacionals de jazz i música improvisada. Artistes, agents, sales, patrocinadors, periodistes, fotògrafs i institucions públiques, tots celebrant la música i ajudant-la a seguir endavant.

L’espai, que es repeteix, és el preciós i remodelat El Molino del Paral·lel barceloní. Un bombonet embolcallat de vellut roig que fa que la música es gaudeixi d’una manera molt especial.

Aquest dimecres, primer dia del Jazz I’m 2026, ha estat inoblidable. Hem pogut gaudir d’una oferta molt variada i d’alta —o altíssima— qualitat. Tots els concerts són en format breu, d’uns 20 minuts aproximadament, per tal de poder gaudir de més varietat.

Aquests són els que vam poder gaudir en aquesta primera jornada:

Endless Trio

Aquest trio és el nou projecte del bateria italià Alessandro Campobasso, juntament amb el pianista gallec Pablo Costa i el contrabaixista valencià Carlos Ródenas. La seva música és una barreja de tradició i contemporaneïtat, amb textures sonores on els canvis de ritme i els breus silencis en són el segell.

Cris Lópezz Quartet

El quartet liderat per Cristina López m’ha sorprès per la seva aposta original, on es barregen el flamenc, l’electrònica i el jazz, tot tenyit d’una sonoritat marcadament mediterrània. A la líder Cristina López —que a més de cantar juga amb l’electrònica— l’acompanyen la impecable guitarra de Toni Abellán, la trompeta —i algunes veus— d’Alba Careta i la peculiar bateria de Josep Cordobés.

Barencia

Barencia, una barreja dels noms de Barcelona i Florència, és l’aposta del quartet format pel pianista Xavi Torres, el bateria Bernardo Guerra i el contrabaixista Michelangelo Scandroglio. Una curiosa fusió on el flamenc i el jazz es combinen per transportar-nos en un viatge entre aquestes dues ciutats de caràcter mediterrani.

Si això no fos suficient, compten també amb una bailaora que m’ha encantat, Karen Lugo, que a més d’oferir-nos un ball contemporani d’arrel flamenca arriba a ser un instrument més amb el seu energètic zapateado. Vaig tenir la sort de fer un petit clip on fraseja, barrejant el zapateado, el flamenc i el ball amb en Bernardo i la seva bateria.

Per a mi, una de les actuacions més destacades de la nit, sense desmerèixer la resta en absolut!

Parada tècnica

A més de la música, cal potenciar i estimular les relacions interpersonals entre artistes i professionals del sector. Així que l’organització —amb un criteri que celebro i comparteixo al 100%— va organitzar també l’anomenat “Welcome Drinks & Snacks”: menjar i beure, costum tan arrelat a Barcelona.

A la terrassa d’El Molino vam poder gaudir d’uns gots i unes tapetes ben bones per fer que la vetllada encara fos més agradable i preparar-nos per al gran concert de cloenda.

Blood Quartet & Dongyang Gozupa

Com a colofó i cloenda d’aquest primer intens dia de Jazz I Am, el Taller de Músics va apostar per Terra Ignota, el resultat d’una residència catalanocoreana que aglutina els membres de Blood Quartet, de Barcelona, i Dongyang Gozupa, de Seül.

Aquest projecte s’ha gestat en una residència artística entre Seül (Seoul Music Week) i Barcelona (Fabra i Coats: Fàbrica de Creació), on les dues formacions han reinterpretat alguns dels seus temes per esdevenir un calidoscopi on dialoguen la música tradicional coreana —porten un yanggeum!— amb el rock alternatiu, el free jazz i l’electrònica.

Tota una aposta arriscada i fascinant per expandir les fronteres del jazz.

Els seus components són: Mark Cunningham (trompeta i guitarra), Lluís Rueda (guitarra), Kike Bela (baix i sintetitzador), Carles Esteban (bateria), Yun Eun Hwa (yanggeum), Ham Min Hwi (baix) i Jang Do Hyuk (percussions).

En aquest clip hi ha una porció del concert de cloenda, però justament és la part on actua Dongyang Gozupa en solitari.

La jornada seguia amb The Oasys Sessions en un club proper, però jo ja en tenia prou.

Demà més!

L'entrada 2026-03-11 – ‘Jazz I Am’ – De Corea a Barcelona, passant pel flamenc ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.