Totes les fotografies d’aquest vídeo estan protegides per drets d’autor. Per a llicències, còpies o accés a la sèrie completa, pots contactar amb l’autor.

---

Sense quasi haver paït tota la jornada inaugural, aquest dijous es presentaven uns showcases ben prometedors dins, novament, l’acollidor El Molino.

Magalí Sare

No sempre és freqüent sortir-se del camí marcat, ni tan sols dins el món del jazz. Hi ha molt postureig i poses una mica forçades, però sempre apareix —quan un menys s’ho espera— una nova forma de fer que allibera, omple d’esperança i fa que la vida sigui menys avorrida.

No deu ser fàcil convertir un repertori que té com a eix central la música d’arrel més tradicional —barrejada de mil formes amb altres accents i estils— en un espectacle performatiu on els detalls són una part molt important. Magalí, de veu prodigiosa, és a més multiinstrumentista, compositora i intèrpret, i es pot permetre el luxe d’oferir la seva música d’una forma ben diferent i sorprenent. Gaudiu-ne, que de ben segur no us deixarà indiferents i veureu que hi ha altres formes de fer música difícilment classificables.

Us en deixo un petit clip per veure la seva original proposta.

Formació:

• Magalí Sare | veu, flautí, cajón, ukelele
• Sebastià Gris | guitarra acústica, mandolina, banjo, ukelele, pandeiro
• Irene Romo | cello, veus
• Albert Dondarza | violí
• Vic Moliner | contrabaix

Xavi Torres

Ja tenia ganes de veure en directe aquest gran pianista originari del delta de l’Ebre. Amb una llarga trajectòria a les esquenes, va venir al Jazz I Am a presentar-nos la seva darrera aposta, Espill.

Molt ben acompanyat en format de trio, ens van oferir un tastet de la seva música, influenciada pels paisatges ebrencs, amb homenatges molt íntims a personatges que defensen els valors humans. Els temes del disc combinen composicions pròpies amb reinterpretacions de cançons protesta amb el llenguatge lliure del jazz.

Formació:

• Xavi Torres | piano
• Reinier Elizarde «El Negrón» | contrabaix
• Andreu Pitarch | bateria

Menges en horari europeu

Com cada dia, es fa una pausa per fer un got i calmar l’estómac, ja sabem que menjar apropa a les persones divergens, ajuda a fer negocis i a ser, sobretot, feliç. Jo per sort havia dinat ben d’hora —coses del directe—, ja que l’horari, de 17:15 a 19:15, era més propi dels nord-europeus que de les terres mediterrànies. Sigui com sigui, quan el tiberi és bo sempre se li fa lloc a l’estómac, que també és part de la cultura. Aquest pica-pica de tall vegà va ser ofert per Plataforma Jazz España i, sense saber-ne massa més, va agradar-me i força. Agraït quedo!

Amb la panxa contenta i amb ganes de més bona música, cap a les set i mitja ja em vaig posicionar en un lloc estratègic per poder gaudir dels propers espectacles mentre, com sempre, feia fotografies.

Daniel Garcia Trio

Aquest pianista salmantí va venir per presentar-nos el seu darrer àlbum Wonderland, un treball d’arrel íntima que, en format clàssic de trio, ens fa viatjar pel seu món oníric ple d’emocions, amb influències d’arreu i alguna pinzellada de flamenc. Daniel García no és precisament un novell en el món del jazz: ja és ben conegut en sales d’arreu de la vella Europa i el llunyà orient.

Formació:

• Daniel García | piano i veu
• Reinier Elizarde «El Negrón» | contrabaix
• Michael Olivera | bateria

Lucía Rey Cuarteto

Nómadas és el darrer treball d’aquesta pianista malaguenya, i també va oferir-nos un tastet dins el Jazz I Am. Reconeguda amb un dels premis 2026 que atorga la Plataforma de Jazz España, va oferir-nos en format de quartet la seva aposta de piano amb tocs d’electrònica, amb la notable presència de la flauta travessera i una sòlida secció rítmica. El seu estil beu de moltes fonts i ofereix un relat jazzístic modern i personal.

Formació:

• Lucía Rey | piano
• Ander García | contrabaix
• Michael Olivera | bateria
• Juan Carlos Aracil | flauta

Marc Ayza Social Base

Val sempre la pena quedar-se fins al final dels esdeveniments. A vegades el darrer cartutx és el que més fereix. Marc Ayza —baterista, compositor i líder d’aquest projecte— és reconegut com una de les figures més inquietes de l’escena de jazz local.

La seva proposta dins aquest festival, Social Base, va ser una exposició de bona música sense pauses, talls innecessaris ni floritures. Acompanyat de la sorprenent Erin Corine —de veu espectacular i flauta magistral—, del contrastat Roger Mas al piano, Tom Warburton al contrabaix i els tocs d’electrònica de la DJ Owey, ens va delectar a tots amb una base de jazz modern groove i una atmosfera única i íntima que em va encantar de debò. Una forma fantàstica de culminar la jornada jazzística i fer cap a casa seguint gaudint de la música dins d’un vagó de l’últim metro nocturn.

Formació:

• Marc Ayza | bateria
• Erin Corine | flauta/veu
• Roger Mas | piano/teclat
• Tom Warburton | contrabaix
• DJ Owey