— Daniel Freire, Pintor i mecànic d’andròmines fotogràfiques

Aquest passat dissabte vaig tenir el gran honor de comptar amb la visita de l’amic i company Daniel Freire —a Cameras & Films ara, i a Lomography Embassy Barcelona no fa tant. Feia temps que dèiem que passaria per Llumàtics i es deixaria fer una placa en gran format, però mai trobàvem el moment idoni. Finalment, el dia va arribar, i vam poder fer el retrat promès.

Ella, la més gran!

Sí, soc molt afortunat de tenir una bèstia de càmera com la Horseman, que permet treballar amb pel·lícula de 8×10 polzades (uns 20×25 cm en sistema mètric tradicional). I encara més afortunat de conservar algunes plaques d’aquesta mida d’una antiga caixa de Fomapan 100 —malmesa pel temps i la humitat del vell estudi— que dona a les imatges un aire retro deliciós.

Aquesta combinació de càmera i pel·lícula només la reservo per a gent especial, persones que valen la pena i que sé que apreciaran el procés i el resultat.

Cafè i fotografia

Com no podia ser d’altra manera, vam compartir un cafè suau, filtrat i mig bo, mentre parlàvem de la vida, de la fotografia i d’aquelles coses que només entenem els que encara ens emocionem amb un gra de plata.

Després del retrat en gran format, el vaig encanonar també amb un 50 mm i la Leica M4-2, per exhaurir el darrer bocí d’un rodet Tacma CPH 64, una raresa soviètica que un bon alumne em va regalar. Sabia que, en les meves mans, no quedaria en l’oblit. Gràcies novament, Valery!

Una visita il·lustre

En resum, una visita d’aquelles il·lustres i sempre benvingudes. I, per acabar d’arrodonir el dia, en Dani em va portar una de les seves il·lustracions preciosistes: una dona, dubitativa, que no sap si seguir amb el vermut o no. Una imatge que convida a reflexionar —amb un somriure— sobre el present i el futur.

L'entrada 2025-11-01 – en Dani ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

El context

No coneixia aquest fruit. Ni l’arbre que el produeix. Ni les fulles que, recordant un fanalet de paper, embolcallen el petit tresor: un fruit àcid i dolç, de color ataronjat viu.

Més que el sabor —que sorprèn per la seva potent acidesa—, el que em va captivar va ser la bellesa i delicadesa de la Physalis.

Aquest exemplar prové de l’hort d’un bon amic, a Menorca, on la primera quinzena de juny vaig passar uns dies de retir fotogràfic. Me’l van presentar i convidar a tastar. Gràcies, Rita! De forma gairebé automàtica, es va convertir en una mena d’autopremi o senzill caprici que degustava amb golafreria després de regar l’hort a l’horabaixa.

És ben curiós observar com canvia l’embolcall del fruit segons el punt de maduració: al començament d’un verd fresc i viu, fins que va mutant a tons marrons ataronjats, eixugant-se i descomponent-se fins a deixar només les fibres més gruixudes. Finalment, acaba transparent, mostrant un fruit arrugat i fosc que un dia, al principi de juny, havia estat un suculent premi de final de jornada.

Com deia l’àvia: qui poca feina té, el gat pentina.

La fotografia

L’excusa era fer una prova amb la gran, la Horsman 8×10”, disparant una placa per comprovar-ne l’estat d’una vella Fomapan 100. El revelat el vaig fer al laboratori de @Llumàtics, amb Rodinal a 1+50 i un procés totalment artesanal.

Què és una Physalis?

La Physalis, també coneguda com a alquequengi o tomatillo, és un gènere de plantes dins la família de les solanàcies (Solanaceae). El seu tret més característic és que la fruita queda envoltada per un calze inflat que recorda un fanalet de paper.

Algunes dades clau:

• Espècies comunes: la més coneguda és Physalis peruviana (alquequengi o aguaymanto). També destaca la Physalis ixocarpa (tomatillo), molt utilitzada a la cuina mexicana.
• Fruita: petita baya rodona, similar a un tomàquet cherry, sempre embolcallada pel calze.
• Aspecte: plantes herbàcies, anuals o perennes segons clima i espècie.
• Sabor: combina dolçor i acidesa, amb intensitat variable segons la varietat.
• Usos: es consumeix fresca, en melmelades, postres o salses. També és apreciada per la decoració culinària.

Amb aquesta petita descoberta, el fruit de la Physalis s’ha convertit per a mi en molt més que un simple mos: és un record fotogràfic, un gest d’amistat i un símbol de la bellesa efímera de la natura.

L'entrada 2025-09-29- Physalis ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Fa més de cinc anys que exploro intensament les possibilitats d’aquesta fantàstica —i gegantina— càmera de gran format. No és una eina senzilla ni pràctica: requereix paciència i precisió, però l’impacte dels negatius que genera —8×10 polzades, o el que és el mateix, 20 x 25 centímetres— és simplement màgic. Sembla com si capturés més informació de la que l’ull mateix pot abastar.

M’encisa tot el procés: des de dirigir el subjecte (demanant-li, sovint, que resti immòbil), il·luminar i mesurar la llum, fins a carregar els xassis amb la pel·lícula, completament a les fosques, i revelar cada placa al laboratori, immers en la foscor i el silenci. És una litúrgia que m’absorbeix, peça clau del meu vincle amb la fotografia.

Durant aquests cinc anys he realitzat més de 150 retrats, la majoria encara inèdits. Aquests retrats esperen pacientment, com el vi que envelleix, fins al dia en què prendran forma de llibre. Aquest gran projecte es dirà “40 anys de Blues a Barcelona”, i tot està a punt excepte, com gairebé sempre, el capítol dels euros per materialitzar-lo en paper.

Però avui, de fet, volia parlar-vos de la importància del procés i de les càmeres en la meva vida fotogràfica. Aquesta veterana Horsman 8×10 l’equip amb una òptica a l’alçada: una Schneider-Kreuznach Xenar 135 mm. El conjunt, sempre muntat en un trípode gran i robust, és el que reservo per a aquells retrats especials: quan conec algú extraordinari que vull immortalitzar.

La fotografia d’avui és de la gran fotògrafa d’origen congolesc, Nadia Otshudi. Ens vam conèixer recentment en una inauguració a Cameras & Films (abans Lomography Embassy Store Barcelona), on dono classes habitualment. De seguida vam connectar i vam parlar de futurs projectes, incloent-hi la possibilitat de retratar-la amb aquest gegantí format analògic.

Aquell dia, com sol passar, anava just de pel·lícula i vam fer servir una vella caixa de Fomapan ISO 100, que ha patit totes les inclemències possibles d’humitat i conservació. Fa temps que la guardava a la nevera, i les seves imperfeccions han donat a la imatge un aire vintage que trobo fascinant.

Aquí teniu una de les plaques que en va sortir. No deixeu de visitar el seu web per descobrir una obra tant heterogènia com potent.

Ja ho sabeu: si voleu ser immortalitzats “a lo grande”, aquest juliol tindré temps per a sessions especials en gran format. Parlem-ne!

L'entrada 2025-07-15 – Horsman 8×10 – Nadia Otshudi ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Ja fa uns mesos d’aquesta sessió, a finals del 2024, però fins ara no havíem fet la selecció definitiva de les imatges per compartir.

Aquell dia vaig tenir el plaer de rebre la visita de l’Anike, companya de feina a Cameras and Films (l’antiga Lomography Barcelona) on els dos i impartim classes de fotografia. L’Anike, a més de ser una persona encantadora, és una d’aquelles dones que viu l’art amb intensitat. Amb una trajectòria vinculada al cinema —ha arribat a escriure un llibre sobre el tema!— i a la poesia, ara fa temps que també explora el món de la fotografia. No és una autora convencional, ni de bon tros. Si voleu descobrir el seu univers, doneu un cop d’ull al seu Instagram i apunteu-vos als seus tallers de Fotografia Híbrida, on experimenta amb noves dimensions visuals.

Fetes les presentacions, en aquest post podreu veure una petita selecció de les fotografies que vam fer plegats, jugant i improvisant. Curiosament, l’Anike no està acostumada a posar-se com a protagonista als estudis de fotografia; més aviat, sol estar a l’altre costat de la càmera. Però aquella tarda ens vam deixar portar, vam riure i vam gaudir explorant tres formats diferents. Vam començar amb la meva estimada Leica M4-2 carregada, com no, amb ADOX HR-50, vam continuar amb el mig format de la Hasselblad amb pel·lícula Rollei RPX 100 i vam acabar amb el gegantí 8×10” de la Horseman carregada amb Fomapan 100.

Va ser una tarda plena d’experimentació, bon rotllo i complicitat artística. Espero que gaudiu d’aquestes imatges tant com nosaltres vam gaudir creant-les.

P.D. La beguda és una sidra sense alcohol sorprenentment bona que em va regalar l’amic Pedro, des de la llunyana Astúries. Boníssima!

L'entrada 2024-12-12 – Amb Anike a llumatics ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

L'entrada Ariadna ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Un record de l’Eli, la noia que fins fa res estava de pràctiques a «Can Bostik». Retrat a 8×10″ amb la càmera Horsman i pel·lícula Fomapan ISO400.

L'entrada 2023-06-07 – Eli a la Nau Bostik ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

La passada setmana vaig fer unes proves de pel·lícula nova, Fomapan 400, per la petita Horseman de 8×10 polzades. Model Irma.

L'entrada 2023-04-28 – Irma ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Jugant amb la Horsman 8×10 amb paper fotogràfic Foma.

L'entrada 2022-01-17 – Test pape 8×10″ en Gran Format ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

L'entrada 2021-05-21 – Manel Sala – Horseman 8×10″ – Fomapan 100 ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

L'entrada Alfonso de Castro again ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.