— Daniel Freire, Pintor i mecànic d’andròmines fotogràfiques

Aquest passat dissabte vaig tenir el gran honor de comptar amb la visita de l’amic i company Daniel Freire —a Cameras & Films ara, i a Lomography Embassy Barcelona no fa tant. Feia temps que dèiem que passaria per Llumàtics i es deixaria fer una placa en gran format, però mai trobàvem el moment idoni. Finalment, el dia va arribar, i vam poder fer el retrat promès.

Ella, la més gran!

Sí, soc molt afortunat de tenir una bèstia de càmera com la Horseman, que permet treballar amb pel·lícula de 8×10 polzades (uns 20×25 cm en sistema mètric tradicional). I encara més afortunat de conservar algunes plaques d’aquesta mida d’una antiga caixa de Fomapan 100 —malmesa pel temps i la humitat del vell estudi— que dona a les imatges un aire retro deliciós.

Aquesta combinació de càmera i pel·lícula només la reservo per a gent especial, persones que valen la pena i que sé que apreciaran el procés i el resultat.

Cafè i fotografia

Com no podia ser d’altra manera, vam compartir un cafè suau, filtrat i mig bo, mentre parlàvem de la vida, de la fotografia i d’aquelles coses que només entenem els que encara ens emocionem amb un gra de plata.

Després del retrat en gran format, el vaig encanonar també amb un 50 mm i la Leica M4-2, per exhaurir el darrer bocí d’un rodet Tacma CPH 64, una raresa soviètica que un bon alumne em va regalar. Sabia que, en les meves mans, no quedaria en l’oblit. Gràcies novament, Valery!

Una visita il·lustre

En resum, una visita d’aquelles il·lustres i sempre benvingudes. I, per acabar d’arrodonir el dia, en Dani em va portar una de les seves il·lustracions preciosistes: una dona, dubitativa, que no sap si seguir amb el vermut o no. Una imatge que convida a reflexionar —amb un somriure— sobre el present i el futur.