2026-02-04 – Tablao de Carmen

El duende em persegueix!

Fa mesos que el moviment del cos, especialment ballant, m’apassiona. No soc expert en flamenc, però començo a sospitar que el que anomenen “duende” em segueix, i jo, tossut com sóc, intento capturar-lo entre els balladors i balladores que el destí fa coincidir amb mi.

Fa uns mesos, gràcies al gran Lluís Cabrera, vaig poder assistir a la presentació del llibre 45 anys Taller de Músics. Allà vaig conèixer la Mimo Agüero, governanta del Tablao de Carmen, un dels espais més emblemàtics de Barcelona. Vam connectar immediatament: una càmera, una mirada, una conversa. Vam quedar que passaria un vespre a descobrir l’espai i buscar el duende entre els artistes que, nit rere nit, ofereixen un espectacle magistral.


Arribada i primer contacte

El dijous 4 de febrer vaig arribar al Poble Espanyol sense conèixer ni l’espai ni la llum. La Leica digital i la M6 amb un 50 mm em van acompanyar: una combinació perfecta per explorar angles i captar moments sense interferir amb els espectadors. L’espectacle havia començat, amb turistes gaudint de tapes i música, i jo, amb ulls d’explorador, buscava la millor posició per observar i fotografiar.


El primer passe

El primer passe em va captivar: cada artista amb la seva personalitat, la seva força i elegància. En Chino combinava energia i suavitat, Jenny, jove i apassionada, mostrava força i tècnica impecable, i en Joni Cortés aportava contundència i estil propi. El final, amb tots junts cantant i taconejant, va deixar clar que cada nit es construeix una coreografia viva i improvisada.

Durant el descans vaig poder observar els artistes darrere de bambolines, repassant passos i taconeos amb la guitarra. L’espectacle és molt més exigent del que sembla des de la sala.


Segon passe

Al segon passe vaig gaudir de l’Alba Rubio, jove i magnètica, i del retorn d’en Chino, que improvisava segons sentia el moment. Falete Perona a la guitarra i els cantaores Antonio Fernández i Antonio Cotés completaven l’acompanyament amb mestria, reforçant la força i el ritme del flamenc en un ambient carregat de passió.

Entre el moviment dels artistes i els moments tranquils al voltant de les taules, vaig poder gaudir de l’experiència completa: observar, fotografiar i respirar el duende que, encara que esquiu, sembla que sempre és a prop.


Visca el duende, estigui on estigui!

Com és habitual, deixo un vídeo amb una mostra de les fotografies de la nit, que sospito no serà l’última visita.


Artistes de la nit al Tablao de Carmen

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Ver Política de cookies
Privacidad