Petit experiment amb una doble exposició realitzada amb la petita LC-A+

La gustera de gaudir de les coses ben fetes

Amb un grup d’amics que també estimen apassionadament la fotografia, vaig tenir l’oportunitat de conèixer aquest festival fotogràfic que ja celebra la seva 11a edició. I jo, ja em val, sense haver-hi assistit encara.

Rubí, tan a prop i tan lluny

La jornada va començar a Barcelona, on els bons companys Judith i Manel, acompanyats pel sempre enigmàtic Òscar, em varen suggerir d’unir-me a ells en aquesta visita guiada al festival. Ells ja el coneixien i sabien del cert que ho passaríem molt bé tots plegats. Només arribar, ens vàrem reunir amb la resta de la trupe —la genial i estimada parella de #sábadolove— per fer un cafè i agafar forces per a la caminada expositiva.

Sempre m’agrada sortir de la ciutat. I si a més la sortida és amb bona companyia i per veure bones fotografies, doncs ni m’ho penso: cap a Rubí. Aquesta ciutat, propera a Barcelona, acull aquest petit i alhora fascinant festival internacional de fotografia La Nuu. Capitanejat per Carles Mercader i el seu equip —un milió de gràcies!—, m’ha sorprès molt gratament per la seva capacitat d’apropar la fotografia més avantguardista, sense estretor de mires, tant al públic general com a l’especialitzat.

A més, serveix d’excusa perfecta per descobrir Rubí, una ciutat amb un fort teixit cultural i inquietuds artístiques.

El format

Lluny d’amagar les fotografies del gran públic, aquest festival omple els carrers de lones gegants on s’hi reprodueixen les obres de cada artista participant. No cal tancar-se en una sala d’exposicions: només cal gaudir de la ciutat i, tot passejant, admirar les diferents i variades propostes d’enguany. Així, a més de cultivar l’esperit, fem una mica d’exercici i coneixem l’entorn.

Visita guiada, molt recomanable

Aquests companys, sempre a l’aguait del que passa en el món de la fotografia, varen fer alinear els astres per aprofitar la visita guiada que ofereix l’organització.

Així, davant l’estació dels ferrocates, puntualment a les 11 h del matí, el director Carles Mercader va iniciar la passejada per les diferents exposicions que conformen el festival.

Es nota que en Carles és també fotògraf i que s’ha documentat a fons sobre els artistes i les obres. No faré aquí cap spoiler, però em va agradar molt la varietat i l’originalitat de cada exposició: des de la primera parada amb l’Arxiu de l’FSA fins a l’espectacularitat de les imatges generades amb programari i milers d’imatges d’ocells de Xavi Bou, per acabar amb el conegut i original Joan Teixidor i les seves fotografies fetes sense càmera.

Cloenda

En acabar la visita guiada —de prop de dues hores— vàrem fer un got tots junts en una terrassa, i així vam poder-nos conèixer una mica més. A la fotografia de portada d’aquesta breu crònica, dues joves promeses de la fotografia en una doble exposició, la Paula i Laura.

I per rematar el dia, dinar comunal en un bar local on vàrem menjar molt dignament.

Encara sou a temps d’anar a Rubí i gaudir de totes les exposicions fins al 25 d’octubre.

Mentrestant, si us ve de gust, he deixat un petit reportatge fotogràfic de la passejada que vàrem fer en aquesta visita guiada, en molt bona companyia: vells i nous amics de la fotografia.

L'entrada Visita guiada al Festival Internacional de fotografia ‘La Nuu’ a Rubí ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Aquest inici de juny he tingut la sort de tornar a una de les meves illes preferides: Menorca. Per casualitats de la vida, gràcies a amics del món del jazz, vaig descobrir l’existència d’unes salines poc conegudes al nord de l’illa, molt a prop de Fornells.

No són les primeres salines que visito —he estat a unes de Normandia i també unes altres a la Camarga—, però el blanc intens de la sal apilada i les basses poc profundes que permeten l’evaporació de l’aigua per obtenir la millor qualitat de sal em van fer pensar que podria ser un motiu fotogràfic excepcional.

Vaig buscar informació i vaig trobar l’empresa que les gestiona actualment: Sal de Menorca. A més de vendre sal produïda de forma totalment artesanal, ofereixen visites guiades on s’explica tot el curiós i centenari procés de producció d’aquest element tan preuat en la nostra gastronomia i, des de temps immemorials, imprescindible per a la conservació d’aliments.

A la visita, ens van explicar molt bé tot el procés d’extracció de la sal marina a aquestes salines, que són les darreres que perviuen a l’illa. Només fan servir l’aigua del mar i, mitjançant un sistema de basses i amb l’ajuda del Sol i el vent, van evaporant l’aigua fins a aconseguir la preuada flor de sal, element que ens regala la natura per poder-la gaudir.

Després vaig veure que a la majoria de botigues de Menorca, tant les turístiques com les més autèntiques, tenen ben destacat aquest producte local, del qual sembla que estan ben orgullosos.

Jo, com no podia ser d’una altra manera, vaig aprofitar per fer-ne unes quantes fotografies que aquí us deixo. Com de costum, són fetes també de forma artesanal, amb la Leica M6, un 28 mm i pel·lícula Fomapan ISO 100. Més endavant publicaré també més fotografies d’aquest pintoresc indret en altres formats, també analògics.

Bé, després d’aquesta breu explicació, només queda recomanar-vos la visita a les salines si us ve de gust veure el procés i gaudir d’unes vistes espectaculars de les salines a tocar de la badia de Fornells.

Aquesta excursió, que combina fotografia, història i gastronomia local, em va recordar la importància d’explorar els racons menys coneguts de les nostres illes, i la satisfacció de compartir-ho amb amics i amants de la fotografia.

L'entrada 2025-06-04 – Les salines de la Reserva La Concepció a Menorca ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.