Petit experiment amb una doble exposició realitzada amb la petita LC-A+
La gustera de gaudir de les coses ben fetes
Amb un grup d’amics que també estimen apassionadament la fotografia, vaig tenir l’oportunitat de conèixer aquest festival fotogràfic que ja celebra la seva 11a edició. I jo, ja em val, sense haver-hi assistit encara.
Rubí, tan a prop i tan lluny
La jornada va començar a Barcelona, on els bons companys Judith i Manel, acompanyats pel sempre enigmàtic Òscar, em varen suggerir d’unir-me a ells en aquesta visita guiada al festival. Ells ja el coneixien i sabien del cert que ho passaríem molt bé tots plegats. Només arribar, ens vàrem reunir amb la resta de la trupe —la genial i estimada parella de #sábadolove— per fer un cafè i agafar forces per a la caminada expositiva.
Sempre m’agrada sortir de la ciutat. I si a més la sortida és amb bona companyia i per veure bones fotografies, doncs ni m’ho penso: cap a Rubí. Aquesta ciutat, propera a Barcelona, acull aquest petit i alhora fascinant festival internacional de fotografia La Nuu. Capitanejat per Carles Mercader i el seu equip —un milió de gràcies!—, m’ha sorprès molt gratament per la seva capacitat d’apropar la fotografia més avantguardista, sense estretor de mires, tant al públic general com a l’especialitzat.
A més, serveix d’excusa perfecta per descobrir Rubí, una ciutat amb un fort teixit cultural i inquietuds artístiques.
El format
Lluny d’amagar les fotografies del gran públic, aquest festival omple els carrers de lones gegants on s’hi reprodueixen les obres de cada artista participant. No cal tancar-se en una sala d’exposicions: només cal gaudir de la ciutat i, tot passejant, admirar les diferents i variades propostes d’enguany. Així, a més de cultivar l’esperit, fem una mica d’exercici i coneixem l’entorn.
Visita guiada, molt recomanable
Aquests companys, sempre a l’aguait del que passa en el món de la fotografia, varen fer alinear els astres per aprofitar la visita guiada que ofereix l’organització.
Així, davant l’estació dels ferrocates, puntualment a les 11 h del matí, el director Carles Mercader va iniciar la passejada per les diferents exposicions que conformen el festival.
Es nota que en Carles és també fotògraf i que s’ha documentat a fons sobre els artistes i les obres. No faré aquí cap spoiler, però em va agradar molt la varietat i l’originalitat de cada exposició: des de la primera parada amb l’Arxiu de l’FSA fins a l’espectacularitat de les imatges generades amb programari i milers d’imatges d’ocells de Xavi Bou, per acabar amb el conegut i original Joan Teixidor i les seves fotografies fetes sense càmera.
Cloenda
En acabar la visita guiada —de prop de dues hores— vàrem fer un got tots junts en una terrassa, i així vam poder-nos conèixer una mica més. A la fotografia de portada d’aquesta breu crònica, dues joves promeses de la fotografia en una doble exposició, la Paula i Laura.
I per rematar el dia, dinar comunal en un bar local on vàrem menjar molt dignament.
Encara sou a temps d’anar a Rubí i gaudir de totes les exposicions fins al 25 d’octubre.
Mentrestant, si us ve de gust, he deixat un petit reportatge fotogràfic de la passejada que vàrem fer en aquesta visita guiada, en molt bona companyia: vells i nous amics de la fotografia.
