Encarant el segon i últim cap de setmana de les Festes de la Prosperitat, aquest divendres vaig poder fer un tomb pel barri i gaudir d’algunes de les propostes musicals de la jornada.

La primera parada va ser al Me Pirra la Birra Fest Vol. XI, on van obrir la tarda Les Puigdomènech, una formació que em va sorprendre gratament amb les seves versions en català de clàssics populars del rock. Tot seguit van pujar a l’escenari Kasparrata, que van descarregar una bona dosi de rock punk contundent i sense concessions. Als RandomPero, que tancaven el cartell, ja no vaig arribar a temps de veure’ls.

Més tard vaig anar a parar a la plaça de Nou Pins, on actuaven els Mocebares. Una de les bandes més en forma del barri va convertir la plaça en una autèntica festa popular. Amb la seva patxanga teatralitzada, una energia desbordant i una connexió absoluta amb el públic, van fer ballar i cantar tothom. L’ambient era tan intens que fins i tot la penya dels Los Mil Duros, organitzadors del concert, va acabar esgotant les llaunes de cervesa de la barra.

Cançons convertides en autèntics himnes de barri, una plaça plena fins dalt i una posada en escena espectacular. Poc més es pot demanar a una nit de Festa Major.

Després encara hi hauria temps per acostar-se a l’espai dels Prospe Oases, una de les iniciatives més singulars de les festes, on la música, la cultura popular i les ganes de trobar-se continuen demostrant que la Prosperitat sap mantenir ben viu l’esperit comunitari que la caracteritza.

Però la nit tot just començava.

Un cop acabada l’actuació dels Mocebares i mentre es desmuntava l’escenari, la txaranga Banda Bones va assumir el paper de flautista d’Hamelín i va anar arrossegant el públic pels carrers del barri. Amb les seves versions de temes populars passades pel filtre festiu de la txaranga, van conduir una bona colla de gent fins a la plaça Ángel Pestaña, on arrencava una nova nit del Prospe Oases.

Allà començaven les actuacions d’Els Nois del Poble Sec i Tu Reggaetonera Peligrosa, que vaig poder seguir a distància, des del confort del Casal de Barri de Prosperitat, aprofitant per socialitzar una mica —sense excessos— amb la veïnada i comentar les jugades d’una jornada que ja venia ben carregada.

I això només era el divendres.

Demà arriba el dissabte gran, aquell dia que obliga a dosificar energies i gestionar bé les forces si es vol arribar viu al final de la festa. Perquè aquestes no són unes festes qualsevols: són les Festes de la Prosperitat.

L'entrada 2026-06-05 – Festes de Prosperitat – Me Pirra la Birra Fest + Mocebares + Prospe Oases ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Al barri hi ha una quantitat de bandes que penso no és normal. Aquestes, lluny de decaure, creixen dins la promiscuïtat musical que totes, diria, exerceixen amb passió desenfrenada.

Amb el temps, les que quallen fort —tasca gens senzilla dins d’un ecosistema tan heterodox— romanen i, quan se les reclama perquè emboliquin la troca, no deceben.

Una de les propostes més lúdic-festives que podem destacar d’aquest curiós panorama del barri de Prosperitat són Mocebares que, capitanejats per les incombustibles Raquel i Judith Japping, s’autodefineixen així:

Txito i Estíbaliz & The Pati Band era una banda folklòrica que versionava lletres de temes que fregaven la sàtira. Un projecte que començava a mostrar-se al món amb els seus deliris, encara lluny de convertir-se en els autèntics i inigualables @mocebares que coneixeu ara.

Petardeo, disfresses, ballaruca i, sobretot, molta festa.

Si a més hi sumem que el partit es juga a casa —al nostre estimat Casal de Barri de Prosperitat—, l’organització de les guerrilleres de la barra, Rudas Cooperativa, i un públic (local i cada cop més forani) totalment entregat, tenim una nit de les que deixen empremta —i fortes ressaques, sospito— al barri de Prosperitat.

Ah! a les fotos veureu els convidats sorpresa que no podien faltar en un aquelarre com el d’ahir!

Es nota a l’aire que ja és primavera a la Prospe. Agafeu-vos fort, que venen corbes!

Mocebares son (de moment)

• Raqueliya y Judith a les veus
• Jose Chito a la guitar
• Dani al baix
• Nil a la batería
• Fran a la percusión
• i el gran Marcelo a la trompeta

L'entrada 2026-03-27 – Mocebares al Casal de barri de Prosperitat ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Aquest passat dijous vaig tenir ocasió d’assistir a la mítica Setmana de Jazz de Barcelona, organitzada pel Taller de Músics. I sí, ho admeto: gairebé se m’escapa, si no fos perquè el meu germà va avisar-me a temps que aquest festival —que es celebra des dels anys vuitanta— tornava amb una edició especialment prometedora.

La veritat és que només llegir que, a més de bona música, hi actuava la bailaora Violeta Barrio, vaig fer mans i mànigues per escapar-m’hi. Darrerament gaudeixo molt fotografiant moviment, i el flamenc —si es dona el cas— sempre és una invitació irresistible.

Un cop allà, sorpresa agradable: coneixia més d’un dels músics d’Oleandole, alguns d’ells veïns de la Prosperitat. Què podia sortir malament? Doncs res: va ser una vetllada magnífica, amb un públic entregat i un flamencojazz que brillava especialment en el diàleg entre saxo i trompeta, que a mi personalment encara em sorprèn dins aquest gènere. L’únic punt feble? Que em va semblar massa curt. Quan t’ho passes tan bé, el temps vola.

I per acabar-ho d’arrodonir, vaig tenir el plaer de conèixer Joan Tomàs, un dels grans fotògrafs del país. Vam compartir conversa i camí fins al metro. Un paio ben guapo, i encara millor persona.

Oleandole son:

• Violeta Barrio – baile
• David Sánchez – cante
• Frederico Vannini – guitarra flamenca
• Jordi Gaspar – baix
• Martí Serra – saxo
• Guillermo Calliero – trompeta
• Ramon Olivares – percussió
• I la convidada Sara Lilu.

Aquesta vegada us mostro les fotografies corrent en un petit vídeo, perquè no hàgiu ni de fer clic amb el ratolí.

L'entrada 2025-11-27- ‘Oleandole’ dins la Setmana de Jazz de Barcelona ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.