Hi ha moments en què una forma deixa de ser suficient.

Quan el cos, el gest o l’estructura que sostenia una idea ja no poden contenir-la, alguna cosa es desborda. I és en aquest punt —entre el límit i la ruptura— on apareix una nova figura.

Això és, en certa manera, el que proposa el projecte “El naixement d’una bèstia”, primer volum de la sèrie Antropoformologies. Un treball que explora la transformació del cos en forma, i de la forma en símbol, fins que apareix alguna cosa que ja no és del tot humana.

La bèstia no és només un personatge o una criatura imaginada. És una metàfora del moment en què la identat, la matèria o la representació es tornen inestables. Quan la forma ja no conté, alguna cosa nova neix.

El projecte es presenta com un fotollibre dins del catàleg de l’editorial 112 Books, especialitzada en publicacions fotogràfiques i narratives visuals contemporànies. 

Si us interessa explorar aquesta proposta amb més calma, podeu llegir el text complet aquí:

→

L'entrada Quan la forma ja no conté: el naixement d’una bèstia ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Petit experiment amb una doble exposició realitzada amb la petita LC-A+

La gustera de gaudir de les coses ben fetes

Amb un grup d’amics que també estimen apassionadament la fotografia, vaig tenir l’oportunitat de conèixer aquest festival fotogràfic que ja celebra la seva 11a edició. I jo, ja em val, sense haver-hi assistit encara.

Rubí, tan a prop i tan lluny

La jornada va començar a Barcelona, on els bons companys Judith i Manel, acompanyats pel sempre enigmàtic Òscar, em varen suggerir d’unir-me a ells en aquesta visita guiada al festival. Ells ja el coneixien i sabien del cert que ho passaríem molt bé tots plegats. Només arribar, ens vàrem reunir amb la resta de la trupe —la genial i estimada parella de #sábadolove— per fer un cafè i agafar forces per a la caminada expositiva.

Sempre m’agrada sortir de la ciutat. I si a més la sortida és amb bona companyia i per veure bones fotografies, doncs ni m’ho penso: cap a Rubí. Aquesta ciutat, propera a Barcelona, acull aquest petit i alhora fascinant festival internacional de fotografia La Nuu. Capitanejat per Carles Mercader i el seu equip —un milió de gràcies!—, m’ha sorprès molt gratament per la seva capacitat d’apropar la fotografia més avantguardista, sense estretor de mires, tant al públic general com a l’especialitzat.

A més, serveix d’excusa perfecta per descobrir Rubí, una ciutat amb un fort teixit cultural i inquietuds artístiques.

El format

Lluny d’amagar les fotografies del gran públic, aquest festival omple els carrers de lones gegants on s’hi reprodueixen les obres de cada artista participant. No cal tancar-se en una sala d’exposicions: només cal gaudir de la ciutat i, tot passejant, admirar les diferents i variades propostes d’enguany. Així, a més de cultivar l’esperit, fem una mica d’exercici i coneixem l’entorn.

Visita guiada, molt recomanable

Aquests companys, sempre a l’aguait del que passa en el món de la fotografia, varen fer alinear els astres per aprofitar la visita guiada que ofereix l’organització.

Així, davant l’estació dels ferrocates, puntualment a les 11 h del matí, el director Carles Mercader va iniciar la passejada per les diferents exposicions que conformen el festival.

Es nota que en Carles és també fotògraf i que s’ha documentat a fons sobre els artistes i les obres. No faré aquí cap spoiler, però em va agradar molt la varietat i l’originalitat de cada exposició: des de la primera parada amb l’Arxiu de l’FSA fins a l’espectacularitat de les imatges generades amb programari i milers d’imatges d’ocells de Xavi Bou, per acabar amb el conegut i original Joan Teixidor i les seves fotografies fetes sense càmera.

Cloenda

En acabar la visita guiada —de prop de dues hores— vàrem fer un got tots junts en una terrassa, i així vam poder-nos conèixer una mica més. A la fotografia de portada d’aquesta breu crònica, dues joves promeses de la fotografia en una doble exposició, la Paula i Laura.

I per rematar el dia, dinar comunal en un bar local on vàrem menjar molt dignament.

Encara sou a temps d’anar a Rubí i gaudir de totes les exposicions fins al 25 d’octubre.

Mentrestant, si us ve de gust, he deixat un petit reportatge fotogràfic de la passejada que vàrem fer en aquesta visita guiada, en molt bona companyia: vells i nous amics de la fotografia.

L'entrada Visita guiada al Festival Internacional de fotografia ‘La Nuu’ a Rubí ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.

Fent clic a la imatge podreu veure un petit reportatge amb moments i impressions de la meva visita avui al Visa Pour l’Image 2025.

Proposta més que recomanable per als amants del bon periodisme, bé, del bon fotoperiodisme.

No et perdis el 37è Festival Internacional de Fotoperiodisme de Perpinyà. Fa un parell d’edicions, el lema del festival era justament “El fotoperiodisme ha mort”, una provocació que reflectia la preocupació pel futur d’aquest ofici essencial. Malgrat que molts ho intenten dia a dia, encara queden fotògrafs d’arreu que —arriscant sovint la seva vida— es dediquen a documentar les barbaritats i injustícies de què els éssers humans són capaços de perpetrar.

No sempre agradable, sempre necessari

Conec molts companys fotògrafs, i no fotògrafs també, a qui no els crida la idea d’escapar-se a Perpinyà un dia per copsar la crua realitat d’un munt de conflictes que succeeixen arreu. La seva opció és totalment respectable, però jo, fent el cor fort, procuro assistir-hi religiosament cada any.

Millor ben acompanyat

Encara que la sociabilitat no sempre és una “feature” que tingui activada, anar a Perpinyà sol ser molt millor compartint: compartint el transport, l’esmorzar, el dinar, algun cafetó i comentant les exposicions amb companys de 9bi i altres amistats que s’animen a viure l’experiència de capbussar-se en un munt de reportatges, a quin millor, que permeten copsar les diferents realitats als ulls dels millors fotoperiodistes gràfics del món.

Recomanacions

He perdut el compte de les vegades que he pujat al Visa pour l’Image, però m’atreveixo, humilment, a donar-vos uns consells:

• Aneu com hi aneu, procureu arribar a les 10 del matí per intentar veure’n el màxim. Resulta millor invertir-hi dues jornades, però a mi normalment m’és impossible i faig una marató.
• Calçat còmode, una jaqueta, molts cops m’he trobat amb pluja. La càmera és també molt recomanable.
• Cal parar a dinar, però compte: esteu a la Catalunya Nord i tenen costums gals, dinen molt d’hora! Intenteu dinar a partir de les 12:30 i, a tot estirar, a les dues, o us podeu quedar sense lloc o haver de menjar alguna cosa ràpida i de poca qualitat. Hi ha menús i el famós “plat du jour”, i sempre és cultura tastar productes d’altres zones.
• Feu-vos amb el catàleg. Enguany costa 25,90 € i això permet fer via a les exposicions i concentrar-nos en les fotografies i, a posteriori, llegir tranquil·lament els textos de cadascun dels molts reportatges. El catàleg, ben parit ell, és a tot color i els textos els podeu llegir en francès i anglès. Des d’aquí demano i reclamo que el català —que tan preciós sona en boca dels gitanos de Perpinyà— també és el seu idioma i estaria molt bé veure’l imprès en aquesta obra. No cal ni dir que sempre el tindreu a mà per consultar-lo, gaudir-lo i recordar la jornada en el futur.
• Recordeu que, a més de bons reportatges, al Rosselló també hi podeu trobar bons formatges —de vaca i de cabra—, vins dolços naturals (com el Banyuls i el Muscat de Rivesaltes), salsitxes i patés, i una gran varietat de dolços tradicionals. Tot plegat, sempre resulta també un bon enriquiment cultural.

En definitiva, teniu l’oportunitat de gaudir d’una jornada molt interessant si us agrada el periodisme i la fotografia, a només dues hores de Barcelona.

Exposicions Visa pour l’Image 2025

Les exposicions es poden consultar en detall i visitar online al web oficial del festival: Visa pour l’Image 2025 – Exhibitions

Llistat destacat d’exposicions i autors

Saher Alghorra – There is no escape – Gaza Strip, October 7, 2023 – May 18, 2025

• Anush Babajanyan – After the Aral Sea
• Cynthia Boll – Reshaping home: Indonesia’s capital migration
• Alfredo Bosco – The Iraqi captagon and synthetic drug crisis
• Sandra Calligaro – Afghanistan: In the shadow of the white flags
• Juan Carlos – Salvador: Así es la vida en el CECOT
• Julia Demaree-Nikhinson – A Nation Decides
• Josh Edelson – California: A Decade in the Middle of the Inferno
• Jean-Louis Courtinat – 40 years of social photography
• Deanne Fitzmaurice – Lionheart: The Story of Saleh
• Salwan Georges – The Fall of Assad
• Cédric Gerbehaye – Kashmir. Wait & See
• Gaëlle Girbes – Ukraine, surviving amidst the ruins
• Adam Gray – American Madness
• Fatma Hassona – The eye of Gaza
• Jean-Pierre Laffont – Photographer Unchained
• Pascal Maitre / Paris Match – Uncontrollable megacities
• Eugene Richards – Do I Know You?
• Rijasolo – Madagascar, land of spirits
• Stephen Shames – A lifetime in photography
• George Steinmetz – Feed the Planet
• Brent Stirton – Virunga National Park. Democratic Republic of the Congo: 100 years of Resilience
• Carolyn Van Houten / The Washington Post – The war against Islamic State in Somalia
• Samuel Bollendorff – #paradise
• Paloma Laudet – DRC : living under M23
• Premsa Diària – Daily Press – part one

Pots veure la llista completa, descripcions, i horaris a la pàgina d’exposicions del festival: https://www.visapourlimage.com/en/archives/editions/edition-2025

L'entrada 2025-09-09 – D’escapada a Visa Pour l’image 2025 ha aparegut primer a Blog de Pocallum – camera & action!.