<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"><channel><title>Fotografia-Artistica on Blog de Pocallum — camera &amp; action!</title><link>https://blog.pocallum.cat/tag/fotografia-artistica/</link><description>Recent content in Fotografia-Artistica on Blog de Pocallum — camera &amp; action!</description><generator>Hugo</generator><language>ca</language><lastBuildDate>Wed, 11 Mar 2026 00:00:00 +0100</lastBuildDate><atom:link href="https://blog.pocallum.cat/tag/fotografia-artistica/feed.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>Quan la forma ja no conté: el naixement d’una bèstia</title><link>https://blog.pocallum.cat/2026/03/11/quan-la-forma-ja-no-conte-el-naixement-duna-bestia/</link><pubDate>Wed, 11 Mar 2026 00:00:00 +0100</pubDate><guid>https://blog.pocallum.cat/2026/03/11/quan-la-forma-ja-no-conte-el-naixement-duna-bestia/</guid><description>&lt;p&gt;&lt;img src="https://blog.pocallum.cat/wp-content/uploads/2026/03/El-naixement-duna-bestia-03-1024x719.png" alt="" width="1024" height="719" loading="lazy" decoding="async"&gt;
&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Hi ha moments en què una forma deixa de ser suficient.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Quan el cos, el gest o l’estructura que sostenia una idea ja no poden contenir-la, alguna cosa es desborda. I és en aquest punt —entre el límit i la ruptura— on apareix una nova figura.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Això és, en certa manera, el que proposa el projecte &lt;strong&gt;“&lt;a href="https://www.112books.eu/producte/el-naixement-duna-bestia-antropoformologies-i/"&gt;El naixement d’una bèstia&lt;/a&gt;
”&lt;/strong&gt;, primer volum de la sèrie &lt;em&gt;Antropoformologies&lt;/em&gt;. Un treball que explora la transformació del cos en forma, i de la forma en símbol, fins que apareix alguna cosa que ja no és del tot humana.&lt;/p&gt;</description></item><item><title>2025-10-24 – Districte Flamenco al 'Ciutat Flamenco Barcelona'</title><link>https://blog.pocallum.cat/2025/10/25/2025-10-24-districte-flamenco-al-ciutat-flamenco-barcelona/</link><pubDate>Sat, 25 Oct 2025 00:00:00 +0200</pubDate><guid>https://blog.pocallum.cat/2025/10/25/2025-10-24-districte-flamenco-al-ciutat-flamenco-barcelona/</guid><description>&lt;h2 id="balleu-maleïts-balleu-i-no-pareu"&gt;&lt;strong&gt;Balleu maleïts, balleu i no pareu!&lt;/strong&gt;&lt;/h2&gt;
&lt;p&gt;&lt;strong&gt;o els aclariments previs&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Primerament, mil i una disculpes per les fotografies que he fet al &lt;strong&gt;&lt;a href="https://ciutatflamenco.com/ca/edicio-2025/districte-flamenco/"&gt;Districte Flamenco&lt;/a&gt;
&lt;/strong&gt;. Sé que no seran del gust de tothom, però són el resultat de la manera com m’agrada jugar amb la fotografia quan gaudeixo de la dansa. No totes, només en aquells muntatges que em commouen, que em transmeten emoció o aquella energia poderosa que ho envaeix tot i deixa el públic bocabadat, absent, totalment abduït per la combinació de moviment, ritme, música i ambient.&lt;/p&gt;</description></item><item><title>2025-05-08 – MABE i el vestit xinès</title><link>https://blog.pocallum.cat/2025/05/10/2025-05-08-mabe-i-el-vestit-xines/</link><pubDate>Sat, 10 May 2025 00:00:00 +0200</pubDate><guid>https://blog.pocallum.cat/2025/05/10/2025-05-08-mabe-i-el-vestit-xines/</guid><description>&lt;p&gt;&lt;a href="https://photos.app.goo.gl/KjCfJemzHUthT4BSA" aria-label="Veure l'àlbum complet"&gt;&lt;img src="https://blog.pocallum.cat/wp-content/uploads/2025/05/2025-05-08-Hasselblad-500CM-IlfordPanF50-MABE-0006-1019x1024.jpg" alt="" width="1019" height="1024" loading="lazy" decoding="async"&gt;
&lt;/a&gt;
&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;La passada sessió amb la &lt;a href="https://www.instagram.com/mabe.briones/"&gt;Mabe&lt;/a&gt;
 va ser especialment productiva i inspiradora. Aquesta vegada, a més, va lluir el vestit xinès que l’amiga &lt;a href="https://www.instagram.com/bodypaint_barcelona/"&gt;Katie&lt;/a&gt;
 em va regalar i que tothom troba tan bonic. El vestit, llarg, sense mànigues i amb detalls en vermell i negre, va aportar un toc d’elegància i personalitat a les fotografies.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Per a la sessió vaig escollir la meva càmera preferida de mig format, la &lt;strong&gt;Hasselblad 500 C/M&lt;/strong&gt; amb l’objectiu &lt;strong&gt;Zeiss de 100 mm&lt;/strong&gt;, una combinació clàssica que permet captar la delicadesa i la textura de la roba i la pell amb una definició excepcional. El rodet utilitzat va ser l’Ilford PanF+ 50, una pel·lícula en blanc i negre de gra extrafí i contrast elevat, ideal per ressaltar detalls, textures i transicions suaus entre llums i ombres. Aquesta pel·lícula, de sensibilitat baixa, és perfecta per a sessions amb llum controlada o dies assolellats, i ofereix resultats espectaculars en retrat i moda.&lt;/p&gt;</description></item><item><title>2025-05-19 - La Puda, un tresor abandonat a la vora de Montserrat</title><link>https://blog.pocallum.cat/2025/04/22/2025-05-19-la-puda-un-tresor-abandonat-a-la-vora-de-montserrat/</link><pubDate>Tue, 22 Apr 2025 00:00:00 +0200</pubDate><guid>https://blog.pocallum.cat/2025/04/22/2025-05-19-la-puda-un-tresor-abandonat-a-la-vora-de-montserrat/</guid><description>&lt;p&gt;&lt;a href="https://photos.app.goo.gl/wG8xWAHBwFcaWytk7" aria-label="Veure l'àlbum complet"&gt;&lt;img src="https://blog.pocallum.cat/wp-content/uploads/2025/04/IMG_2179-1024x576.jpg" alt="" width="1024" height="576" loading="lazy" decoding="async"&gt;
&lt;/a&gt;
&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Aquesta passada Pasqua va ser un no parar d’emocions i descobertes! Prèviament a la visita al &lt;a href="https://blog.pocallum.cat/2025/04/22/2025-04-19-visita-al-capibola-blues-experience/"&gt;Capibola Blues Experience&lt;/a&gt;
, l’amic Güilli em va portar a conèixer un lloc que em va deixar bocabadat: el balneari abandonat de &lt;strong&gt;La Puda&lt;/strong&gt;, a tocar de Montserrat. Un espai carregat d’història i misteri que segur serà escenari d’alguna sessió fotogràfica que ja ronda pel meu cap.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Em sorprèn que encara existeixin edificacions així, tan deixades, al nostre entorn més proper. Però, alhora, n’agraeixo l’existència, perquè aquests espais ruïnats tenen un encant especial i ofereixen un marc singular per a projectes creatius i artístics.&lt;/p&gt;</description></item></channel></rss>