Experiencia-Personal on Blog de Pocallum — camera & action!

2025-07-04 - Vijazz 2025 - Marta Duran Quartet

Mon, 07 Jul 2025 00:00:00 +0200

Vijazz 2025:

Un retorn a casa entre vinyes, vi i jazz

Aquest any el Vijazz de Vilafranca del Penedès celebra la seva 18a edició i m’ha regalat una excusa perfecta per tornar a casa, entre les vinyes de l’Alt Penedès on vaig créixer, i per treballar en el que més m’agrada, la fotografia i, especialment, la fotografia de música de jazz.

2025-07-04 – Vijazz 2025 – Vincen Garcia

Mon, 07 Jul 2025 00:00:00 +0200

Sospito que l’edició d’enguany del Vijazz té com a eix central el baix (i el seu germà contrabaix), ja que la gran estrella d’aquesta divuitena edició és, sens dubte, el gran Avishai Cohen amb el seu trio. Intueixo també que s’ha aprofitat aquesta ocasió i, per oferir una varietat d’estils al voltant d’aquest instrument, la direcció artística ha aconseguit un cartell d’allò més interessant.

2024-11 - Menorca, versió digital

Wed, 14 May 2025 00:00:00 +0200

Qui em coneix sap que, quan puc perdre’m, ho faig a l’illa de Menorca, una terra que em té completament enamorat.

Ja de ben petit vaig tenir la gran fortuna d’anar-hi a passar més d’unes vacances amb la meva família. Des d’aleshores, sempre que he pogut, m’hi he escapat: en habitacions rellogades, a casa d’amics d’amics, a casa d’amics i, fins i tot, un cop a un hotel convencional.

2025-04-12- El rock dels Ilegales: 40 anys després

Mon, 14 Apr 2025 00:00:00 +0200

Temps era temps quan per primera vegada vaig sortir del meu poble per assistir a un concert de Rock’n’Roll. Havia vist ja a Los Burros —que després serien Los Últimos de la Fila—, però fora del poble on vivia aleshores no havia assistit a un concert d’aquestes característiques. Era a Vilanova i la Geltrú amb un amic i devia tenir 13 o 14 anys. De teloners un grup anomenat Zipo, dels quals només en recordo el nom, però de plat principal vaig gaudir dels gamberros Ilegales , capitanejats per l’irreverent Jorge Martínez, un personatge que em va deixar estorat. Seria rock, però l’actitud era 200% punk. Lletres provocadores, moviments violents i sincopats, i una ampolla de gin (penso) que utilitzava entre tema i tema per aclarir la gola.