<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"><channel><title>Critica-Social on Blog de Pocallum — camera &amp; action!</title><link>https://blog.pocallum.cat/tag/critica-social/</link><description>Recent content in Critica-Social on Blog de Pocallum — camera &amp; action!</description><generator>Hugo</generator><language>ca</language><lastBuildDate>Sat, 08 Nov 2025 00:00:00 +0100</lastBuildDate><atom:link href="https://blog.pocallum.cat/tag/critica-social/feed.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>2025-11-07 - No es país para negras</title><link>https://blog.pocallum.cat/2025/11/08/2025-11-07-no-es-pais-para-negras/</link><pubDate>Sat, 08 Nov 2025 00:00:00 +0100</pubDate><guid>https://blog.pocallum.cat/2025/11/08/2025-11-07-no-es-pais-para-negras/</guid><description>&lt;p&gt;&lt;a href="https://photos.app.goo.gl/wr6Q3wKmRAFYKM5b8"&gt;&lt;img src="https://blog.pocallum.cat/wp-content/uploads/2025/11/IMG_2388-1024x683.jpg" alt="Una dona descalça" width="1024" height="683" loading="lazy" decoding="async"&gt;
&lt;/a&gt;
&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Feia dies que havia vist anunciada aquesta obra de teatre i, només pel títol i la temàtica, em va venir un record. Després de remenar el meu arxiu, efectivament: havien passat deu anys des que ja havia assistit —i fotografiat— &lt;strong&gt;&lt;a href="https://photos.app.goo.gl/s7xt9UYvtvateK6X6"&gt;No es país para negras&lt;/a&gt;
&lt;/strong&gt;, la potent obra on &lt;strong&gt;&lt;a href="https://www.instagram.com/silvialbertsopale/"&gt;Sílvia Albert&lt;/a&gt;
&lt;/strong&gt; qüestiona magistralment si hi ha —o no— racisme en la nostra societat.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Malauradament, entre aquella primera vegada i aquesta nova representació, la situació no ha millorat gaire. Tot indica que tornen a bufar aires rancis, i per això cal continuar fent &lt;strong&gt;pedagogia des de la cultura&lt;/strong&gt;, per deixar ben evidents les injustícies que la població negra pateix diàriament. Evidentment, no són l’única minoria maltractada —ni de bon tros—, però aquest divendres hem pogut escoltar de nou la seva veu i les seves reivindicacions.&lt;/p&gt;</description></item><item><title>2025-02-08 - 'La vida és una força obscura'</title><link>https://blog.pocallum.cat/2025/02/08/2025-02-08-la-vida-es-una-forca-obscura/</link><pubDate>Sat, 08 Feb 2025 00:00:00 +0100</pubDate><guid>https://blog.pocallum.cat/2025/02/08/2025-02-08-la-vida-es-una-forca-obscura/</guid><description>&lt;p&gt;&lt;a href="https://photos.app.goo.gl/x2M6NyhNbRRGMyS3A"&gt;&lt;img src="https://blog.pocallum.cat/wp-content/uploads/2025/02/DSCF8179-1024x577.jpg" alt="Dos artistes actuen en un escenari il·luminat davant del públic assegut a les fosques en un local de Barcelona." width="1024" height="577" loading="lazy" decoding="async"&gt;
&lt;/a&gt;
&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Vespre de teatre, vespre de cultura. Aquest dissabte al &lt;a href="https://www.casalprospe.org"&gt;Casal de Barri de Prosperitat&lt;/a&gt;
 hem tingut el privilegi de gaudir de “La vida és una força obscura”, una performance site-specific itinerant que combina teatre de carrer, poesia, filosofia, política i molt d’humor.&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;L’espectacle ens introdueix a X i Z, fills de la nit. Farts del malestar que els provoca l’excés de llum artificial, decideixen passar a l’acció. Es converteixen en ombres per provocar curtcircuits, interrompre i sabotejar… tot amb un objectiu clar: travessar la foscor per viure en un món on es puguin veure les estrelles.&lt;/p&gt;</description></item></channel></rss>