<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?><rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"><channel><title>Alegria-Africana on Blog de Pocallum — camera &amp; action!</title><link>https://blog.pocallum.cat/tag/alegria-africana/</link><description>Recent content in Alegria-Africana on Blog de Pocallum — camera &amp; action!</description><generator>Hugo</generator><language>ca</language><lastBuildDate>Mon, 02 Dec 2024 00:00:00 +0100</lastBuildDate><atom:link href="https://blog.pocallum.cat/tag/alegria-africana/feed.xml" rel="self" type="application/rss+xml"/><item><title>2024-11-30- Clot en Blues - Tori Sparks + Alegria africana amb Leo Cayuela</title><link>https://blog.pocallum.cat/2024/12/02/2024-12-20-cloenda-clot-amb-blues/</link><pubDate>Mon, 02 Dec 2024 00:00:00 +0100</pubDate><guid>https://blog.pocallum.cat/2024/12/02/2024-12-20-cloenda-clot-amb-blues/</guid><description>&lt;p&gt;&lt;a href="https://photos.app.goo.gl/s1RmuydBbE77mUjC8"&gt;&lt;img src="https://blog.pocallum.cat/wp-content/uploads/2024/12/2024-11-30-Clot-en-Blues-Tori-Sparks-0035-1-1024x638.jpg" alt="Una dona canta i toca la guitarra acústica en un escenari fosc, amb una bateria al darrere durant un concert." width="1024" height="638" loading="lazy" decoding="async"&gt;
&lt;/a&gt;
&lt;/p&gt;
&lt;h2 id="testimo-com-un-cèntim-sobre-els-raïls-estima-el-tren"&gt;T&amp;rsquo;estimo com un cèntim sobre els raïls estima el tren&lt;/h2&gt;
&lt;p&gt;–&lt;em&gt;I love you like a penny on a rail&lt;/em&gt;&lt;br&gt;
&lt;em&gt;loves the train&lt;/em&gt;–&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;Aquesta frase és de la gran &lt;a href="https://www.torisparks.com/?fbclid=PAZXh0bgNhZW0CMTEAAaa8w9gRiUdirWMC4Nl3rwRFT7_en4xseuvciAIQT5W_s3ujuP6eMFHYTps_aem_KHbK8K2YMpWDO7kZH-WO9g"&gt;Tori Sparks&lt;/a&gt;
, a la que vaig veure actuar a la cloenda del festival &amp;ldquo;&lt;em&gt;&lt;a href="https://www.instagram.com/clot.amb.blues/"&gt;Clot amb Blues&lt;/a&gt;
&lt;/em&gt;&amp;rdquo;. Tori, que per primera vegada vaig veure sense l&amp;rsquo;acompanyament de la seva banda i armada només amb la seva guitarra i la inseparable petaca del whisky de la seva llunyana terra va deixar anar aquesta frase per introduir el tema que anava a interpretar. En aquell instant vaig començar a menjar-me el cap pensant quina mena de relació pot ser aquesta i vaig somriure. Vaig imaginar una moneda al raïl de la via molt acollonida sentint el tren arribar. Ella sap que serà intents, però ella també sap que serà total. No sé, és una forma de viure, de prendre&amp;rsquo;s la vida, ja que és curta i plena d&amp;rsquo;entrebancs.&lt;/p&gt;</description></item></channel></rss>