2026-10-24 - Ciutat Flamenco - Yoel Vargas "Óbito"

Feia il·lusió tornar al Centre Artesà Tradicionàrius després de massa temps. L’excusa era el darrer espectacle d’enguany al qual assistiré del festival Ciutat Flamenco , organitzat pel Taller de Músics de Barcelona.

L’ocasió prometia: Yoel Vargas i Juan Manuel de las Heras presentaven Óbito , un espectacle que situa la mort al centre de la proposta i que, mitjançant la combinació del ball i la música, explora les diferents formes culturals d’afrontar la pèrdua dels éssers estimats.

La qualitat tècnica de la proposta és indubtable. Juan Manuel em va sorprendre gratament per la seva destresa al piano de cua i amb les diverses percussions, demostrant una versatilitat i un domini dels instruments que vaig apreciar especialment.

Amb el ball de Yoel, en canvi, no vaig acabar de connectar. La seva energia, la potència física i el domini del cos són evidents, i la combinació del flamenc amb la dansa contemporània exigeix una gran preparació. Tanmateix, almenys a mi, em va faltar allò que esperava d’una proposta que gira al voltant de la mort i la pèrdua: l’emoció.

En alguns moments, vaig tenir la sensació que el protagonisme requeia més en l’exhibició de les possibilitats físiques del ballarí que no pas en la capacitat de transmetre allò que hi ha darrere del moviment. Potser jo no tenia el dia especialment fi, potser no vaig saber entrar en el codi de la proposta. No ho descarto. Però, sigui com sigui, vaig sortir de l’espectacle sense que m’hagués arribat gairebé res.

És una llàstima, perquè la qualitat musical i el treball que hi ha al darrere són innegables. Però, en el meu cas, Óbito no va aconseguir commoure’m. I, quan una proposta artística vol parlar de la mort i la pèrdua, trobo a faltar que, més enllà de la tècnica i de l’execució, alguna cosa m’arribi de debò. Potser altres espectadors hi trobaran aquesta emoció que jo no hi vaig saber trobar.