2026-10-08 — Holga Week amb una Holga CFN

Com molts ja sabeu, una de les marques que tinc és Llumàtics , una petita escola de fotografia química. Una de les nostres missions és donar a conèixer la fotografia de tota la vida, la que ara, per postureig, en diuen analògica. Sigui com sigui, és fotografia. Des d’aquest espai petit i modest, fem amb molt d’amor i cura cursos i activitats perquè el procés de crear una fotografia sigui complet: des de triar la pel·lícula i la càmera fins a escollir el revelador i obtenir el resultat desitjat. I, si pot ser, sense fer servir ordinadors ni bits.

Aquest curs hem estrenat el concepte de cursos flash: activitats que, de manera amena i divertida —aquesta és la intenció—, se centren en una tècnica o un procés, o fins i tot celebren una efemèride més o menys friqui.

El passat 8 d’octubre ens vam estrenar amb la Tarda Holga a la Nau Bostik , una mena de trobada per als amants i curiosos d’aquesta llegendària càmera de plàstic, considerada un mite de la història de la fotografia.

Tant per als detractors com per als amants, una cosa està clara: l’Holga , en les seves diferents versions —n’hi ha fins i tot una de digital—, no deixa ningú indiferent. I fer-la servir és gairebé obligat per a qui considera important l’experimentació en la seva obra.

A la trobada vaig coincidir amb l’Asta i la Selma, dues noies de Dinamarca que ja coneixia i que es van animar a participar en un dia tan especial. Casualment, l’Asta fa poc que té una Holga que li van regalar i encara no sabia ben bé com funcionava. Bé, ara ja sí!

El dia no acompanyava gaire per fer fotografies amb una càmera a qui agrada tant la llum —si pot ser, la del sol. Però això no era cap obstacle; al contrari, era una excusa per experimentar.

Així que vam posar la càmera en mode Bulb i hi vam carregar pel·lícula Rollei RPX 400, que m’encanta. Vam fer dos rodets ben diferents, tant pel concepte com per l’execució.

Rodet A: mode Bulb i pel·lícula exposada a 1600 ISO per forçar-la en el revelatge. Érem davant de L’Anòmala, un espai que m’encanta, dedicat a les arts escèniques, on elles acabaven de fer un taller d’iniciació. Amb el permís corresponent, vaig fer algunes fotografies a pols, sense trípode, amb exposicions d’aproximadament mig segon, calculades a ull.

Rodet B: Per variar i fer un experiment que m’encanta, vam pujar al plató de Llumàtics i vam fer servir la Holga amb la potència dels flaixos. Aquesta càmera és tan senzilla que ni tan sols té connector de sincronització. Podria haver posat piles al flaix, però vaig preferir continuar fent servir el mode Bulb —l’obturador queda obert mentre mantenim premuda la palanca— i disparar els flaixos manualment, directament des del mateix flaix.

És sorprenent tot el que es pot fer amb una càmera tan limitada. A mi, personalment, m’encanta fer-la servir, sobretot per als retrats. La suavitat de l’enfocament, la manera com treballa el contrast… Bé, cada unitat és diferent, però a mi m’agrada molt.

Fent clic a cada imatge accedireu a l’àlbum sencer.