Ara farà una setmana, aquest parell de noies joves van topar amb mi a la Nau Bostik , quan jo plegava, una tarda entre setmana. No era gaire tard, però ja quedava poca gent a la Nau Bostik.
Elles són la Salma i l’Asta, i venen de la llunyana Dinamarca. Les vaig veure una mica perdudes, intentant explorar el complex de naus per descobrir què s’hi coïa. Els vaig explicar que a aquella hora no hi trobarien gaire activitat, però els vaig fer una petita visita guiada per la Nau Bostik.
Al «corraló dels artistes», com l’anomeno jo, encara vam trobar alguna cosa oberta. Sobretot, L’Anòmala , on en Numa estava ben enfeinat amb les noves estructures per penjar-se. Els vaig presentar i elles, ben curioses, van quedar fascinades amb el que s’hi coïa, allà dins.
Aquí es va acabar l’anècdota. Era tard i la gana ja apretava, així que ens vam acomiadar i no hi vaig pensar gaire més.
Però el destí, ai, el destí! El passat dijous, dia 8, tenia programada l’activitat de Holga Week amb Llumàtics. A les sis de la tarda era davant de L’Anòmala, esperant possibles participants i saludant la gent que practicava circ. I, entre ells, vaig veure dues noies joves. Curiosament, eren elles!
Aprofitant la retrobada, mentre feien una introducció a les disciplines exigents del circ i les arts escèniques, els vaig poder fer algunes fotografies. També amb l’Holga CFN, que aquell dia tocava. Després de riure una bona estona, vam decidir que sempre és un bon moment per fer-se uns retrats en gran format.
Cap a l’estudi!
No va ser difícil convèncer-les perquè pugessin a veure de primera mà què és una càmera de 8 × 10 polzades. Després d’una petita sessió també amb l’Holga CFN, sota la llum dels flaixos, vam fer aquests tres retrats: un de totes dues juntes i un de cadascuna.
És proselitisme, de ben segur. Però penso que una tasca important per a un fotògraf enamorat de la fotografia química és engrescar les noves generacions a preservar i mantenir l’esperit de copsar la realitat d’una manera tangible: amb pel·lícula, en paper, amb un procés, una història i una feina artesana. Que no tot depengui d’un xip i dels bits que hi circulen.
Aviat publicaré també la feina feta amb l’Holga. De moment, aquí teniu aquestes tres fotografies, a l’àlbum que acompanya el post.
Per fer aquests retrats vaig fer servir una càmera Horsman de gran format, de 8 × 10 polzades, i pel·lícula Fomapan 100. Els negatius es van revelar artesanalment, en safata, a l’estudi de Llumàtics.