L’any passat no vaig poder assistir a l’esdeveniment més important d’art urbà i del món del tatuatge que se celebra al sud d’Europa, el BAUM Fest . Fa molts anys que m’hi acosto, tot i que darrerament ho faig amb més llibertat i tranquil·litat, perquè ja no en soc el fotògraf oficial. Coses de la feina.
Tants anys assistint a aquesta espectacular mostra d’art fan que li tingui molta estima, igual que a les persones que la fan possible. Ara hi vaig per gust, per agafar la vella Leica i fer el que més m’agrada: fotografia de la de tota la vida, amb pausa, amb el temps que cal i apropant-me a la gent.
Ja ens coneixem amb la majoria d’artistes, però sempre és un plaer copsar com evolucionen tant el seu art com la gent que s’hi acosta. La mostra és ara gairebé paritària, i les tècniques van de l’exquisit a allò sublim. A un li venen ganes de deixar la càmera i jeure una estona perquè la tinta es barregi amb la sang.
Aquesta setmana he tingut temps de revelar tots els rodets de Rollei RPX 400 que vaig forçar fins a 1600 ISO. Això els dona un resultat una mica brusc i contrastat que m’encanta. Un cop escanejats i acabats de polir, n’he fet una selecció.
Bé, tot aquest rotllo és per introduir-vos a l’àlbum enllaçat en aquest post: una tarda de divendres, potser el dia més tranquil d’un cap de setmana frenètic, ple d’activitats i espectacles. Malauradament, enguany el temps no ha acompanyat i la mostra no s’ha pogut celebrar com de costum. L’alerta va obligar a suspendre totes les activitats de dissabte. Una llàstima, de debò.
Salut i tita!